Espai Natural de les Guilleries-Savassona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Fitxa tècnica
Superfície protegida 8.300 ha
Òrgan gestor Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Administracions que formen el consorci
  • Diputació de Barcelona
  • i els Ajuntaments de:
  • Folgueroles
  • Sant Julià de Vilatorta
  • Tavèrnoles
  • Vilanova de Sau
  • Sant Sadurní d'Osormort
Any de creació del consorci 1998
Any d'aprovació del Pla Especial 2004
Directora del Parc Isabel Cabrera Barbero
Oficina del Parc Ajuntament de Vilanova de Sau, passeig Verdaguer, 7, 08519 Vilanova de Sau
Horari feiners de 9 a 15 h
Informació de contacte
  • Tel.: 938 847 006
  • Fax: 938 847 106
  • A/e: guilleries@diba.cat

L’Espai Natural Guilleries-Savassona és un dels 12 espais protegits de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i té una extensió de 8.300 hectàrees i està situat a la comarca d'Osona. Contacta amb el Collsacabra pel Nord, amb la plana de Vic per ponent, amb els contraforts del Montseny pel Sud i amb la comarca de la Selva per orient. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona que tenen la particularitat de trobar-se a la zona de transició de dues regions: el sistema transversal i el mediterrani.

L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona forma part dels municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. Pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i és gestionat des de l'any 1998 per un consorci format pels cinc ajuntaments i la Diputació de Barcelona i es regeix pel Pla especial aprovat el 2004.[1]

Medi físic[modifica]

L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona gaudeix d'una situació privilegiada, ja que està situada a una zona de contacte entre la regió mediterrània i l'eurosiberiana o centreeuropea. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc, amb combinacions diverses d'alzinar, roureda i pineda. A les zones de menys pendent, el bosc s'alterna amb prats i cultius. Singularitzen el paisatge la roca despullada i l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència.

Flora[modifica]

Es poden diferenciar dues àrees boscoses: els boscos de les Guilleries, densos i humits amb predomini del roure; i els boscos de Savassona, més àrids, amb sotabosc menys poblat i domini de l'alzina i del pi. A zones especialment obagues i humides, s'instal·la el freixe i el faig. Cal destacar que als fons de les valls, amb torrents i cursos d'aigua permanents, trobem boscos en galeria o boscos de ribera com, per exemple, salzedes, oms i vernedes. L'explotació forestal constitueix un recurs econòmic important a l'àrea.

Fauna[modifica]

El contacte entre la regió mediterrània a les parts més baixes i la regió eurosiberiana a les cotes més altes confereix un caràcter singular a la fauna d'aquest espai.

Els ocells forestals constitueixen un dels principals patrimonis de la zona amb espècies remarcables com l'esparver i l'àliga marcenca que nia a la zona, procedent de l'Àfrica. Tampoc hi manquen petits mamífers com la rata sellarda o l'esquirol i les espècies més comunes com la guineu, la geneta i el porc senglar.

Hi abunden també espècies com ara el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Els rèptils característics d'aquests ambients boscosos són el llangardaix verd i la serp d'Esculapi. Altres espècies característiques d'aquest bosc són l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris.

Mitjà socieconòmic[modifica]

Als municipis de l'Espai Natural, el sector primari ha passat a conviure amb un cert desenvolupament industrial i del sector serveis. Encara que es manté l'activitat agrícola, forestal i ramadera, s'ha produït un abandonament progressiu del sector primari motivat per les dificultats associades a les peculiaritats físiques del territori, la manca de mà d'obra qualificada i la dificultat per incorporar noves tècniques i aconseguir productes més competitius.

Pàgines relacionades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 95. B-38.667-2009. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espai Natural de les Guilleries-Savassona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 57′ 12.56″ N, 2° 24′ 4.01″ E / 41.9534889°N,2.4011139°E / 41.9534889; 2.4011139