Talpó muntanyenc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTalpó muntanyenc
Microtus agrestis Modifica el valor a Wikidata
Microtus agrestis 01 by-dpc.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació19,5 dies Modifica el valor a Wikidata
Duració de vida màxima observada4,8 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes2 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN13426 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereMicrotus
EspècieMicrotus agrestis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1761
Distribució
Mapa Microtus agrestis.png
Modifica el valor a Wikidata

El talpó muntanyenc o talpó agrest (Microtus agrestis) viu a l'àrea compresa entre Europa i el nord d'Àsia.

Descripció[modifica]

És un talpó de cos robust, potes curtes i orelles pràcticament amagades pel pelatge, amb pèls llargs a les vores. La llargada de la cua correspon aproximadament a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració dorsal és marró groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua és clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els exemplars joves presenten un pelatge de color gris fosc.

Dimensions corporals: cap + cos = 10,2 - 12,3 cm i cua = 2,8 i 4,6 cm.

Pes: 21 - 42 g.

Hàbitat[modifica]

Clarianes i llindars de bosc, preferentment amb marges de pedra coberts de bardisses per a amagar-s'hi. També se'l pot trobar en altres llocs coberts amb vegetació herbàcia.

Costums[modifica]

Crepuscular i nocturn, pot tenir tanmateix, una certa activitat diürna.

Mena una vida solitària i excava galeries curtes i superficials.

Sinònims[modifica]

  • agrestoides, Hinton, 1910.
  • angustifrons, Fatio, 1905.
  • arcturus, Thomas, 1912.
  • argyropoli, Ogniov, 1944.
  • argyropuli, Ogniov, 1950.
  • argyropuloi, Ogniov, 1952.
  • armoricanus, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • bailloni, de Sélys Longchamps, 1841.
  • britanicus, de Sélys Longchamps, 1847.
  • bucklandii, Giebel, 1847.
  • carinthiacus, Kretzoi, 1958.
  • enez-groezi, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • estiae, Reinwaldt, 1927.
  • exsul, Miller, 1908.
  • fiona, Montagu, 1847.
  • gregarius, Linnaeus, 1766.
  • hirta, Bellamy, 1839.
  • insul, Lydekker, 1909.
  • insularis, Nilsson, 1844.
  • intermedia, Bonaparte, 1845.
  • latifrons, Fatio, 1905.
  • levernedii, Crespon, 1844.
  • luch, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • macgillivrayi, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mial, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mongol, Thomas, 1911.
  • neglectus, Jenyns, 1841.
  • nigra, Fatio, 1869.
  • nigricans, Kerr, 1792.
  • ognevi, Scalon, 1935.
  • orioecus, Cabrera, 1924.
  • pannonicus, Ehik, 1924.
  • pallida, Melander, 1938.
  • punctus, Montangu, 1923.
  • rozianus, (Bocage, 1865).
  • rufa, Fatio, 1900.
  • scaloni, Heptner, 1948.
  • tridentinus, Dal Piaz, 1924.
  • wettsteini, Ehik, 1928.

Espècies semblants[modifica]

En el talpó camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talpó comú té la cua d'un sol color.

El talpó pirinenc té dos parells de mamelles, i no quatre com el muntanyenc, i viu exclusivament per damunt dels 900 m d'altitud.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]