Talpó muntanyenc

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaTalpó muntanyenc
Microtus agrestis
Field Vole by Bruce McAdam.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
GènereMicrotus
Espècie Microtus agrestis
(Linnaeus, 1761)
Distribució
Mapa Microtus agrestis.png
Modifica dades a Wikidata

El talpó muntanyenc o talpó agrest (Microtus agrestis) viu a l'àrea compresa entre Europa i el nord d'Àsia.

Descripció[modifica]

És un talpó de cos robust, potes curtes i orelles pràcticament amagades pel pelatge, amb pèls llargs a les vores. La llargada de la cua correspon aproximadament a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració dorsal és marró groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua és clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els exemplars joves presenten un pelatge de color gris fosc.

Dimensions corporals: cap + cos = 10,2 - 12,3 cm i cua = 2,8 i 4,6 cm.

Pes: 21 - 42 g.

Hàbitat[modifica]

Clarianes i llindars de bosc, preferentment amb marges de pedra coberts de bardisses per a amagar-s'hi. També se'l pot trobar en altres llocs coberts amb vegetació herbàcia.

Costums[modifica]

Crepuscular i nocturn, pot tenir tanmateix, una certa activitat diürna.

Mena una vida solitària i excava galeries curtes i superficials.

Sinònims[modifica]

  • agrestoides, Hinton, 1910.
  • angustifrons, Fatio, 1905.
  • arcturus, Thomas, 1912.
  • argyropoli, Ognev, 1944.
  • argyropuli, Ognev, 1950.
  • argyropuloi, Ognev, 1952.
  • armoricanus, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • bailloni, de Sélys Longchamps, 1841.
  • britanicus, de Sélys Longchamps, 1847.
  • bucklandii, Giebel, 1847.
  • carinthiacus, Kretzoi, 1958.
  • enez-groezi, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • estiae, Reinwaldt, 1927.
  • exsul, Miller, 1908.
  • fiona, Montagu, 1847.
  • gregarius, Linnaeus, 1766.
  • hirta, Bellamy, 1839.
  • insul, Lydekker, 1909.
  • insularis, Nilsson, 1844.
  • intermedia, Bonaparte, 1845.
  • latifrons, Fatio, 1905.
  • levernedii, Crespon, 1844.
  • luch, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • macgillivrayi, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mial, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mongol, Thomas, 1911.
  • neglectus, Jenyns, 1841.
  • nigra, Fatio, 1869.
  • nigricans, Kerr, 1792.
  • ognevi, Scalon, 1935.
  • orioecus, Cabrera, 1924.
  • pannonicus, Ehik, 1924.
  • pallida, Melander, 1938.
  • punctus, Montangu, 1923.
  • rozianus, (Bocage, 1865).
  • rufa, Fatio, 1900.
  • scaloni, Heptner, 1948.
  • tridentinus, Dal Piaz, 1924.
  • wettsteini, Ehik, 1928.

Espècies semblants[modifica]

En el talpó camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talpó comú té la cua d'un sol color.

El talpó pirinenc té dos parells de mamelles, i no quatre com el muntanyenc, i viu exclusivament per damunt dels 900 m d'altitud.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]