Talpó de tartera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTalpó de tartera
Chionomys nivalis modifica
Microtus nivalis.jpg
modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN4659 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereChionomys
EspècieChionomys nivalis modifica
(Martins, 1842)
Distribució
Chionomys nivalis range Map.png
Mapa de distribució

El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.

Descripció[modifica]

La seva cua és relativament llarga i gairebé supera la meitat de la longitud del cap més el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses són llargs.

El pelatge, més clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.

Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.

Pes: 21 - 70 g.

Hàbitat[modifica]

Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades.

Costums[modifica]

Actiu sobretot al crepuscle, però també a la nit i, més rarament, durant el dia.

El seu refugi és un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.

Solament les mares i les seves cries constitueixen grups familiars.

Sinònims[modifica]

  • abulensis, Agacino, 1936
  • aleco, Paspalev, Martino i Peshev, 1952
  • alpinus, Wagner, 1843
  • appenninicus, Dal Piaz, 1929
  • aquitanius, Miller, 1908
  • cedrorum, Spitzenberger, 1973
  • dementievi, Heptner, 1939
  • hermonis, Miller, 1908
  • lebruni, Crespon, 1844
  • leucurus, Gerbe, 1852
  • loginovi, Ognev, 1950
  • malyi, Bolkay, 1925
  • mirhanreini, Schäfer, 1935
  • nivicola, Schinz, 1845
  • olympius, Neuhäuser, 1936
  • petrophilus, Wagner, 1853
  • pontius, Miller, 1908
  • radnensis, Ehik, 1942
  • satunini, Shidlovsky, 1919
  • spitzenbergerae, Nadachowski, 1990
  • trialeticus, Shidlovsky, 1919
  • ulpius, Miller, 1908
  • wagneri, Martino, 1940

Espècies semblants[modifica]

La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats més fosques i la cua més curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos, excepte el talpó roig, que té, però, el pelatge rogenc.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]