Rata d'aigua

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRata d'aigua
Arvicola sapidus
Arvicola sapidus 02 by-dpc.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Rodentia
Família Muridae
Gènere Arvicola
Espècie Arvicola sapidus
Miller, 1908
Distribució
Arvicola sapidus range Map.png
Mapa de distribució'
Modifica dades a Wikidata

La rata d'aigua o rat-buf (rat-bufot a la Catalunya del Nord) (bufó a la comarca del Priorat) (Arvicola sapidus), és l'arvicolí de mida més grossa.

Descripció[modifica]

Té el cos robust i allargat, unes orelles arrodonides i curtes, que sobresurten poc entre el pelatge i unes potes també curtes. La cua, de secció circular, fa poc més de la meitat de la llargada del cap i el cos junts.

Pelatge dens, adaptat a la vida semiaquàtica, de color marró fosc tirant a vermellós pel dors, marró groguenc pels flancs i marró grisós tacat de groc pel ventre. A la regió dorsal, hi té alguns pèls negres.

Dimensions corporals: cap + cos (18-22 cm) i cua (10-14 cm).

Pes: 155-300 g.

Hàbitat[modifica]

Viu a prop de l'aigua, ja sigui corrent o estancada, sempre que les ribes siguin cobertes d'abundant vegetació herbàcia i la terra dels marges sigui prou tova per a poder-hi excavar galeries. També se la pot localitzar, però, en altres llocs humits, com maresmes, prats humits i zones torboses fins als 2.300 m d'altitud. És endèmica de Portugal, Espanya i França.[1]

Costums[modifica]

És una espècie solitària que és activa tant de dia com de nit, però és més fàcil d'observar durant les hores diürnes, entre la vegetació de la riba o bé dins l'aigua. Bona nedadora, se la pot veure capbussar-se amb facilitat.

Fa el niu en un cau subterrani que excava entre les arrels d'un arbre proper a la riba, no gaire complicat, però amb diverses entrades.

Rastre[modifica]

S'alimenta sempre als mateixos llocs, on deixa trossos, tots de la mateixa mida, de tija de boga, canyes, canyissos, joncs i altres plantes aquàtiques que constitueixen la base de la seva alimentació.

També es pot intentar localitzar el llit que es fabrica per a descansar durant les hores diürnes: un pilonet d'herbes seques, de forma més o menys esfèrica, amagat entre la vegetació de la riba.

Espècies semblants[modifica]

La rata talpera té un aspecte més gràcil, el pelatge sense tons rogencs i la cua relativament més curta (no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos).

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. . Arvicola sapidus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 7 octubre 2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rata d'aigua Modifica l'enllaç a Wikidata