Boga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Boga (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bova o boga
T. latifolia i T. angustifolia
T. latifolia i T. angustifolia

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Typhaceae
Gènere: Typha
L.
Espècies

Typha angustifolia
Typha domingensis
Typha latifolia
Typha angustifolia x T. latifolia
Typha laxmannii
Typha minima
Typha shuttleworthii

La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificada dins de la família de les tifàcies, i per tant monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. Latifolia).[1][2] Sol créixer a les marjals i zones humides.[3]

Poden arribar a dos metres d'alçada. Les tiges són cilíndriques i sense nusos (com el càlam). Les fulles són ensiformes i embeinadores per la base. Les flors formen una espiga molt densa i peluda, la part inferior de la qual és femenina mentre que la part superior és masculina. Amb aquest material es realitzen seients de cadires.[3] Per a treballar-les, cal tallar les brosses i deixar-les assecar, i per a la seua manipulació convenia que estigueren un poc humides perquè adquiriren un major grau de flexibilitat.[3]

Un ús tradicional de la boga és el seient de les cadires.

Les Typha són un gènere d'unes poques espècies de plantes herbàcies aquàtiques oriündes de l'hemisferi nord, i avui distribuïdes en bona part del món. Són freqüents en pantans i aiguamolls, formant denses colònies de vegades impenetrables. Les bogueres són moltes vegades un pas important en la dessecació de llacunes i pantans, en formar una capa de dens teixit orgànic sobre el qual es diposita la terra. També tenen un paper important en la capacitat d'autodespol·lució d'estanys i de cursos d'aigua.[4]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La bova apareix als marges lacustres, pantans i aiguamolls, i és una de les primeres espècies a colonitzar-los. T. latifolia es troba en totes les regions temperades de l'hemisferi nord; T. angustifolia, també cosmopolita, suporta pitjor el fred i s'estén per això menys cap al nord. Les restants espècies tenen distribucions més limitades, i T. domingensis és nadiua del sud dels Estats Units i Centreamèrica, mentre que T. laxmannii, T. minima i T. shuttleworthii creixen al sud d'Europa i parts d'Àsia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Boga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Boga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. 3,0 3,1 3,2 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 41.
  4. Nonhof, Cor. «Streefbeelden natte ruigten». Koninklijke Nederlande Natuurhistorische Vereniging.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boga Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]