Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa
Imatge
Dades
TipusJardí botànic, àrea protegida i paratge natural d'interès nacional Modifica el valor a Wikidata
Construcció2003 Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xx
Característiques
Superfície49,60985 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBlanes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de Santa Cristina. Blanes (Selva)
 41° 41′ 06″ N, 2° 48′ 38″ E / 41.68503°N,2.81053°E / 41.68503; 2.81053Coord.: 41° 41′ 06″ N, 2° 48′ 38″ E / 41.68503°N,2.81053°E / 41.68503; 2.81053
IPA
IdentificadorIPAC: 31304

El Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa és un jardí del municipi de Blanes (la Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un jardí botànic, la col·lecció del qual comprèn més de 7.000 espècies classificades en molts gèneres, si deixem de banda la flora autòctona de l'entorn. Hi ha exemplars de cactus de diversos metres d'alçada, i hi trobem una gran quantitat d'espècies, totes adequadament classificades. Per augmentar la col·lecció, cada any s'hi sembren unes 1.500 llavors, entre les noves i les repetides. Ferran Rivière ha procurat sempre que les col·leccions tinguin un caràcter d'ordenació sistemàtica per grups de gèneres, procurant que les plantes corresponguin a les descripcions originals. Amb el temps, el jardí ha adquirit fama internacional, i és molt visitat pels botànics més eminents del món.[1][2]

El jardí va ser dissenyat per Joan Mirambell, a instància del propietari, l'enginyer industrial F. Riviere de Caralt. L'edificació que centra la finca, el Mas del Sol, va ser projectada per l'arquitecte Ramon Duran i Reynals i lleugerament modificada després. Dintre de l'espai físic del jardí botànic, s'han ubicat una sèrie d'edificacions, concretament tres: en primer lloc, quan entrem al jardí topem ràpidament amb la dependència que faria les funcions de biblioteca. En segon lloc, baixant, trobem dues residències senyorials importants. I finalment, a baix de tot del jardí, trobem una casa, davant de la qual s'ha ubicat un estany petit —complementat, per una banda, amb un porxo rústic, sense voltes, sinó simplement cobert amb troncs de fusta. Mentre que per l'altra, un conjunt d'escultures, còpies en marbre d'obres clàssiques rellevants.[1]

Història[modifica]

L'any 1941, va venir a estiuejar a Blanes, amb la seva família, l'industrial Ferran Rivière de Caralt. Rivière va quedar gratament sorprès per tot l'entorn de Blanes, però el que li va entusiasmar més va ser el racó de l'Agulla, fins al punt que va estudiar la possibilitat de comprar-hi terrenys per a construir-hi una torre. Un dels seus amics, Josep Soteras Riba, el va acompanyar a casa de Francesc Barreras, propietari dels terrenys, que llindaven amb la platja. Tots dos van arribar a un acord, fins al punt que Barreras li va vendre la vinya de s'Agulla; això succeïa el mes de gener de 1945. Els veïns d'en Barreras, assabentats de les bones condicions del comprador, varen oferir les seves vinyes a Rivière, el qual va començar a comprar les de’n Portés, Nonell, Balliu, Bosch i Pere Puig. El senyor Rivière i Pere Puig i Llensa es van fer amics, i l'amistat va acabar fent que en Pere fos l'assessor i l’intermediari en les futures compres d'altres terrenys. El projecte del senyor Rivière era agrupar i condicionar les finques que comprava per fer-ne una unitat de conreu i esbargiment, i tot seguit es van començar les obres. El senyor Rivière ha anat seguint amb entusiasme l'ampliació del jardí, amb molts anys de treball ininterromput. La sistemàtica col·lecció d'Aloes i Àgaves ha estat, amb el temps, coneguda en els cercles cactològics internacionals. Aquest treball el va portar a terme personalment el senyor Rivière.[1]

El 2003 la Generalitat de Catalunya el va declarar Paratge Natural d'Interès Nacional,[3] i el 2006 va dictar el Decret que el delimita,[4] una antiga reivindicació de l'Associació Pinya de Rosa.[5] El 2008 un empresari rus el va comprar, però no va arribar a un acord amb l'ajuntament de Blanes per a ampliar-ne la casa, i va tancar el jardí al públic.[6] El 2014 es va constituir la junta rectora de Pinya de Rosa, formada per representants de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Selva, l'Ajuntament de Blanes, el propietari i l'Associació Ecologista Pinya de Rosa per tal de redactar el pla especial que ha de determinar el futur de l'espai.[7] Actualment està obert al públic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
  2. «Importance of Pinya de Rosa» p. 96-97. The Cactus and Succulent Society of Great Britain, 1958.
  3. «El Parlament declara Pinya de Rosa paratge natural d'interès nacional». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  4. «DECRET 290/2006, de 4 de juliol». Generalitat de Catalunya.
  5. «L’Associació Pinya de Rosa no descarta tornar a iniciar accions reivindicatives». Ajuntament de Blanes.
  6. «El propietari de Pinya de Rosa de Blanes tanca el jardí botànic». Diari de Girona.
  7. «Futur obert a Pinya de Rosa de Blanes». El Punt Avui.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa