Raimon Duran i Reynals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRaimon Duran i Reynals
Biografia
Naixement 1895
Barcelona
Mort 21 maig 1966 (70/71 anys)
Activitat
Ocupació Arquitecte
Família
Pare Manuel Duran i Duran
Germans Eudald Duran i Reynals, Estanislau Duran i Reynals, Manuel Duran i Reynals i Francesc Duran i Reynals
Modifica les dades a Wikidata
Palau de les Arts Gràfiques, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926. Fill de l'escriptor i il·lustrador Manuel Duran i Duran i d'Agnès Reinals Mallol. Quedà orfe als onze anys, però ell i els seus quatre germans (Estanislau, Francesc, Manuel i Eudald) estudiaren a la Universitat, recolzats per les seves tietes. L'any 1911 es matriculà a l'Escola d'Arquitectura. L'any 1920 viatjà a Florència amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí i Ramon Reventós, per estudiar les obres de Brunelleschi. Les seves primeres obres foren el vestíbul de l'Estació de França de Barcelona i el Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en col·laboració amb Pelai Martínez, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya. Durant la República estigué influït pel racionalisme, associant-se al GATCPAC (donant lloc a les seves obres Casa Espona, al carrer Camp d'en Vidal, 1934-1935; Casa Barangé, Plaça de Jaume II, 1932-1933; Casa Cardenal, a la cantonada Llúria/Còrsega, 1935-1940; Can Móra, Pedralbes, 1935). En la postguerra retornà a un cert italianisme d'influència brunelleschiana (Església de Montserrat, actual de Maria Reina, iniciada per Nicolau Maria Rubió i Tudurí). Restaurà la sala capitular del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1948-1963). A ell és deguda també la restauració de la casa Lleó Morera de Barcelona, en què es van perdre bona part dels elements característics que havia dissenyat el seu arquitecte, Lluís Domènech i Muntaner.[1]

A la Garriga va construir la casa Blanca Mitjà, carrer Banys, 45 (1942), una altra casa al carrer Banys, 30 (1927),[2] casa Perez a la ronda del Carril, 18 (1928).[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ajuntament de la Garriga «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2007 [Consulta: 11 agost 2014].
  • Hernández-Cros, J.E., Mora, G., Pouplana, X. Arquitectura de Barcelona. Barcelona : 1990. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. ISBN 84-404-7980-8

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raimon Duran i Reynals Modifica l'enllaç a Wikidata