Eudald Duran i Reynals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEudald Duran i Reynals
Biografia
Naixement22 setembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Duran i Duran Modifica el valor a Wikidata
GermansEstanislau Duran i Reynals, Raimon Duran i Reynals, Manuel Duran i Reynals i Francesc Duran i Reynals Modifica el valor a Wikidata

Eudald Duran i Reynals (Barcelona, 22 de setembre de 1891[1] - París, 23 de desembre[2] de 1917) va ser un escriptor noucentista barceloní, membre del grup La Revista.[3]

Biografia[modifica]

Va néixer al carrer de la Diputació de Barcelona, fill de l'escriptor Manuel Duran i Duran i d'Agnès Reynals i Mallol.[1] Fou germà de Francesc (científic), Raimon (arquitecte), Manuel (empresari) i Estanislau Duran i Reynals (advocat i polític). Fou net, per part de mare, de l'advocat i escriptor Estanislau Reynals i Rabassa.

Gràcies a una pensió de l'Institut d'Estudis Catalans, on havia col·laborat com a catalogador de la seva biblioteca, se'n va anar a viure a París, on va morir sobtadament als 26 anys, a la Rue de l'Odeon. Fou amic d'altres personatges de l'època com Elies Rogent i Masó, Josep Maria de Sagarra[4] i Carles Riba[5]

Va publicar diverses narracions amb influències noucentistes que van ser publicades totes juntes en un mateix llibre el 1952, Proses completes.[6]

Obra[modifica]

  • 1952- Proses completes

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1891, número de registre 5052.
  2. Joan Vallès Altés. Ramon Rogent i el seu entorn: pinzellades d'una vida. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 50–. ISBN 9788484152330 [Consulta: 9 octubre 2010]. 
  3. Joan Carreres i Péra; Joan Carreres. Josep Maria Capdevila: ideari i poètica. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 182–. ISBN 9788484155133 [Consulta: 22 agost 2010]. 
  4. Sagarra i Castellarnau, Josep Maria. Memòries II. p. 406: Edicions 62. ISBN 84-297-1720-X (volum II) [Consulta: 8 setembre 2018]. 
  5. Albert Balcells; Enric Pujol. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 31–. ISBN 9788472836563 [Consulta: 22 agost 2010]. 
  6. «Eudald Duran i Reynals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.