Estanislau Duran i Reynals

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEstanislau Duran i Reynals
Biografia
Naixement 1894
Barcelona
Mort 1950 (55/56 anys)
 Regidor 

Activitat
Ocupació Advocat, polític i lul·lista
Partit polític Lliga Regionalista
Família
Pare Manuel Duran i Duran
Germans Eudald Duran i Reynals, Raimon Duran i Reynals, Manuel Duran i Reynals i Francesc Duran i Reynals
Modifica les dades a Wikidata

Estanislau Duran i Reynals (Barcelona, 1894 - 1950) fou un advocat i polític català.

Biografia[modifica]

Fill de l'escriptor Manuel Duran i Duran i Agnès Reynals i Mallol, era germà de Francesc (científic), Raimon (arquitecte), Manuel (empresari) i Eudald Duran i Reynals (poeta).

Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona i el 1915 es va incorporar al Col·legi d'Advocats de Barcelona, on destacà pels seus dictàmens forenses i parlaments jurídics. Alhora es vinculà als cercles literaris de Josep Maria de Sagarra, i publicà una bibliografia lul·liana amb Elies Rogent i Massó.[1] Era soci de l'Ateneu Barcelonès, de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i dels Amics de les Arts.

Casat amb Victòria Monteys Prat, inicialment milità a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel Districte IV a les eleccions municipals de 1920. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va defensar la postura catalanista del CADCI i fou empresonat per les autoritats.[2]

Durant la Segona República Espanyola va militar a Acció Catalana i fou elegit regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona de 1934 a 1936. En qualitat de vicepresident de l'Ateneu Barcelonès fou detingut durant els fets del sis d'octubre de 1934.[3] Després de la guerra civil espanyola les autoritats franquistes li van prohibir exercir d'advocat i es va relacionar amb les empreses de Julio Muñoz Ramonet. És enterrat en el Cementiri del Poblenou (Dep. II, arc capella 56).

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Estanislau Duran i Reynals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.153. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  3. Els fets del Sis d'Octubre de 1934 per Agustí Barrera i Puigví