Serra de Picancel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaSerra de Picancel
Serra Picancel.jpg
Salga Aguda, punt més alt de la Serra de Picancel
Tipologia serralada
Ubicació
Localització La Quar (Berguedà)
Característiques
Cims destacats Salga Aguda
Pic de Perris
Altitud 1.172,1[1]

42° 06′ 54″ N, 1° 56′ 20″ E / 42.1149°N,1.93881°E / 42.1149; 1.93881
Modifica dades a Wikidata

La Serra de Picancel és una serra situada al municipi de La Quar a la comarca del Berguedà, amb una elevació màxima de 1.172 metres. És una serralada prepirinenca típica situada al bell mig de la comarca del Berguedà, que es caracteritza pel seu relleu dominat pels conglomerats i per les extenses pinedes que conté. Presenta un bon estat de conservació dels sistemes naturals de transició entre el Prepirineu i els altiplans i les conques centrals catalanes. Conté una bona representació dels paisatges mediterranis del país de l’alzinar amb tendència continental i del país de les rouredes seques submediterrànies.[2]

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

Les característiques geomorfològiques d’aquest Espai natural, dominat per valls molt tancades i profundes, han permès una bona conservació dels seus hàbitats i de la seva biodiversitat en general. Hi ha un clar predomini del paisatge forestal presidit per les coníferes. També hi són ben representades les formacions mediterrànies del país de les rouredes seques, que en molts casos han estat transformades en pinedes secundàries de pinassa o pi roig.[2]

Vegetació i flora[modifica | modifica el codi]

El paisatge d’aquest territori és essencialment forestal; hi predominen les coníferes.Bona part de les rouredes originals han estat substituïdes per pinedes, en aquest cas de pi roig (Pinus sylvestris). Estan molt ben representats els paisatges mediterranis del país de les rouredes seques (Quercion pubescentis-petraeae), sovint transformats en pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris).

Es conserven, però, interessants bosquines mixtes de caducifolis, refugiats en algunes barrancades o fondals poc allerats. Es poden assenyalar alguns tàxons interessants de flora com ara Lathraea squamaria o Rhammus frangula.[2]

Fauna[modifica | modifica el codi]

La seva fauna vertebrada presenta alguns elements interessants. Per exemple, pel que fa als mamífers, es pot assenyalar la mostela (Mustela nivalis) o la rata d’aigua (Arvicola sapidus).

Entre els ocells, n’hi ha d'associats a ambients rocosos com l’aufrany (Neophron percnopterus), que no cria dins l’ENP, així com el duc (Bubo bubo), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i la xixella (Columba oenas). També hi són presents espècies forestals com, per exemple, el mussol banyut (Asio otus), força associat a la conífera, el picot negre (Dryocopus martius) i el falcó mostatxut (Falco subbuteo). Als espais de mosaic, també hi té lloc l’escorxador (Lanius collurio).

D’altra banda, els ambients aquàtics són freqüentats per l’herpetofauna com, per exemple, la serp de collaret (Natrix natrix) o la reineta (Hyla meridionalis), i també per algun element íctic interessant, com la bagra (Leuciscus cephalus). Fa aproximadament uns 15 anys va ser introduïda a l’Espai la bavosa de riu (Blennius fluviatilis). Entre els invertebrats i, concretament, els lepidòpters, cal remarcar la presència de Maculinea arion.[2]

Protecció[modifica | modifica el codi]

L’Espai Natural Protegit de la Serra de Picancel va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva. Aquest Pla complementa el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions específiques per a aquest Espai.[2]

Aspectes socioeconòmics[modifica | modifica el codi]

En aquest Espai dominen els aprofitaments silvícoles així com la ramaderia de vaca bruna dels Pirineus. En alguna instal·lació de les diverses masies disperses per aquest territori, també s’hi fan campaments i colònies escolars. Hi ha també una línia elèctrica que travessa l’Espai. Destaca, com a element patrimonial, el monestir de la Portella i altres ermites. La presència d'ermites i altres elements històrics determinen un cert ús públic vinculat al turisme cultural i de natura. Finalment, al seu límit nord-oest, s'hi troba l’embassament de la Baells.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Picancel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Serra de Picancel». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 maig 2015].