Garriga d'Empordà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Garriga d'Empordà

Garriga d’Empordà és un espai natural de paisatge típicament mediterrani, habitat per l'esparver cendrós (Circus pygargus), que està ben representat en aquesta àrea. Aquest espai és un paratge de gran valor biològic i cultural, utilitzat pels habitants de la zona des d'antic.[1]

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l'àmplia varietat d'ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gèneres).

És un espai natural de paisatge típicament mediterrani, habitat per l'esparver cendrós (Circus pygargus), que està ben representat en aquesta àrea i, per tant, es tracta d'una zona de reproducció d'aquesta espècie d'interès important a conservar.

Vegetació i flora[modifica | modifica el codi]

Damunt d'aquest conjunt molt rocós s'havia fet una tasca important d'artiga per tal d'aconseguir conreus de secà, amb la construcció de feixes de pedra seca i barraques de gran interès etnogràfic.

Actualment, amb l'abandó dels camps, s'hi ha recuperat la vegetació natural caracteritzada per prats secs, llistonars -amb profusió d'orquídies a la primavera-, i matollars de garric i alzinar. També la pineda hi és present.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la fauna, cal esmentar per la seva importància l'esparver cendrós, un dels arguments per incloure aquest entorn dins la xarxa Natura 2000.

Espècies de fauna de l'Annex II de la Directiva 92/43, d'hàbitats són incloses en la llista referent al conjunt de l'espai de la xarxa Natura 2000 de la Garriga de l'Empordà.

En el cas de l'ENP de la Garriga d'Empordà, les espècies presents són:

  • Coenagrion mercuriale
  • Rhinolophus euryale
  • Rhinolophus hipposideros

Espècies d'ocells de l'Annex I de la Directiva 2009/147, d'aus. En el cas de l'ENP de la Garriga d'Empordà, les espècies presents són: Circaetus gallicus, Circus pygargus, Hieraaetus fasciatus, Burhinus oedicnemus, Caprimulgus europaeus, Alcedo atthis, Coracias garrulus, Calandrella brachydactyla, Galerida theklae, Lullula arborea, Anthus campestris, Sylvia undata, i Emberiza hortulana.

Medi físic[modifica | modifica el codi]

La Garriga d'Empordà està situat sobre una geologia calcària de pendents suaus que en alguns punts poden ser més pronunciats. La morfologia del relleu és molt interessant, ja que la seva fisonomia s'ha vist modificada per la mà humana, construint marges de pedra seca que s'enfilen pels vessants.

Des del punt de vista geològic, l'espai correspon a una part dels mantells de corriment de materials de l'era secundària que es troben a l'Empordà. Aquests comprenen mostres del Keuper -guixos, argiles i cristalls de quars-, margues del Lias amb registre fòssil de crinoïdeus i belemnits. Els materials del cretaci, que hi són els més abundants, són roques calcàries massisses que contenen algunes closques de bivalves. A més a més, l'àrea presenta algun pitó volcànic basàltic.

Economia[modifica | modifica el codi]

A l'espai Garriga d'Empordà, s'hi troba un excepcional patrimoni de construcció en pedra seca. En un petit percentatge s'hi desenvolupa activitat agrícola. Així mateix, als entorns de l'espai natural protegit hi ha una important activitat extractiva a causa de la singularitat geològica del sector.

Usos del sòl
  • Vegetació arbustiva i herbàcia: 82,44%
  • Terres agrícoles i àrees antròpiques: 14,90%
  • Boscos: 2,66%
Impacte

Els reptes de gestió més importants són evitar l'abocament incontrolat de residus, el risc d'incendi i mantenir-ne la pastura i el conreu, que afavoreixen els espais oberts, imprescindibles per a algunes espècies de plantes i animals. Tanmateix, la pressió humana (activitats extractives properes, vies de comunicació que passen properes al perímetre exterior de l'espai i l'ús públic) han de permetre la conservació de l'espai i la continuïtat de la nidificació de l'esparver cendrós.

Vulnerabilitat natural

Hi ha risc de vulnerabilitat d'espècies com l'esparver cendrós a les alteracions de l'hàbitat i les molèsties humanes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garriga d'Empordà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Garriga d'Empordà». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 febrer 2015].