Parc Natural del Montseny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parc Natural del Montseny
Vista del riu Tordera, eix central del massís del Montseny
Vista del riu Tordera, eix central del massís del Montseny
Nivell de protecció: Parc natural
País: Catalunya
Localització: El Vallès Oriental, Osona i la Selva
Coordenades: 41° 47′ 36.5″ N, 2° 24′ 10.97″ E / 41.793472°N,2.4030472°E / 41.793472; 2.4030472Coord.: 41° 47′ 36.5″ N, 2° 24′ 10.97″ E / 41.793472°N,2.4030472°E / 41.793472; 2.4030472
Superfície: 31.063,90 ha
Data de creació: 1977 (Dip. Barcelona); 1978 (Dip. Girona)
Administració: Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.
Espècies vegetals representatives: Faig, castanyer
Modifica dades a Wikidata

El Parc Natural del Montseny és un parc natural que protegeix part del Massís del Montseny. Es va establir l'any 1977 i és gestionat per la Diputació de Barcelona des de 1977 i per la Diputació de Girona des de l'any 1978. També des de l'any 1978 és reserva de la biosfera de la UNESCO. Es va establir com a parc natural l'any 1987. Abasta part dels termes municipals d'Aiguafreda, El Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent, Arbúcies, Breda, Riells del Montseny, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau. El cim del parc és el Turó de l'Home, de 1.706,7 metres.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Observatori del turó de l' home
Mapa del Parc Natural del Montseny

El parc natural del Montseny està agermanat amb el Parc National des Cévennes (França) des del 1987, i amb el Parque Internacional La Amistad (Costa Rica i Panamà), des del 1994, ambdós declarats també reserva de la biosfera. Amb tots dos manté sengles programes d'actuació triennals que han permès desenvolupar múltiples accions conjuntes.

Situació i accessos[modifica | modifica el codi]

El Parc Natural del Montseny és un dels 12 espais naturals que gestiona la Diputació de Barcelona. Se situa a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual n'és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 30.120 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Els seus límits naturals són la riera d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri, el riu Congost i la plana del Vallès.

Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (Puig Drau 1.344 m), que, units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la conca alta del riu Tordera.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Article principal: massís del Montseny

Geològicament, el massís del Montseny s'estructura en dues parts ben diferenciades: d'una banda, el sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, des de fa uns 300 milions d'anys fins avui en dia.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt ( alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m ( fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims ( matollars i prats culminals).

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. Nombroses espècies, provinents del sud o del nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya. Espècies relictuals i exemplars aïllats que habiten el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades.

Fauna[modifica | modifica el codi]

En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. Com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat al voltant de 270 espècies de vertebrats. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.

El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó.

Paisatge[modifica | modifica el codi]

Embassament de Santa Fe
El Cortès. Masia habitada a més de 800 metres sobre el nivell del mar

El Montseny, enlairat entre les planes de les comarques del Vallès, Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanyós de perfil característic i altiu, visible des de molts indrets de Catalunya i conegut arreu per la bellesa dels seus paisatges. Precisament, el nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu. Trobem:

  • Boscos mediterranis
  • Boscos centreeuropeus
  • Prats i landes
  • Rius i rierols
  • Tarteres, esqueis i penya-segats
  • Conreus i erms

Història i ocupació humana[modifica | modifica el codi]

L'aprofitament dels recursos naturals a les muntanyes sol ser posterior al de les planes, molt més favorables per a l'establiment de les comunitats humanes. Així i tot, el poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma.[1]

Al període ibèric es comencen a ocupar de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Així ho evidencien el castell del turó de Montgrós a El Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús.

Del període romà daten construccions com la vil·la romana de Can Tarrés i altres a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. No és fins a l'edat mitjana que es generalitzen els establiments interiors de manera dispersa i l'explotació dels recursos naturals s'intensifica. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. D'aquesta època daten l'església amb pintures preromàniques de Sant Pere Desplà (Arbúcies) i el Castell de Montsoriu, mostra d'arquitectura militar de l'època.

Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.

Programes i activitats[modifica | modifica el codi]

La Mongia de Vilamajor, punt d'Informació del Parc Natural a Sant Pere de Vilamajor

Programa Viu el parc[modifica | modifica el codi]

Viu el parc és un programa organitzat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració dels ajuntaments de l'àmbit de cada parc. Ofereix una sèrie d'activitats plàstiques, escèniques, musicals, literàries, folklòriques i de difusió del patrimoni natural i cultural que es porten a terme, durant un determinat període de l'any, tant a l'interior dels parcs com en els municipis que tenen el seu terme municipal dins dels límits de l'espai protegit.

El programa Viu el parc del Parc Natural del Montseny es desenvolupa entre els mesos de juliol i novembre.

Programa escolar ‘Coneguem els nostres parcs'[modifica | modifica el codi]

‘Coneguem els nostres parcs' és un programa d'educació ambiental destinat a promoure el coneixement dels espais naturals entre els docents i els escolars de la província de Barcelona. La participació en l'activitat és totalment gratuïta. El programa és una iniciativa de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments que hi participen.

L'activitat s'adreça específicament al sisè nivell de l'educació primària i consta de dues fases que tenen lloc en dos dies diferents: una sessió de treball a l'escola i una visita al parc. Els espais naturals que es visiten són el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc del Garraf i l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

La filosofia del programa és sensibilitzar els participants sobre el valor social i ecològic dels espais naturals, en els quals es du a terme una gestió activa de conservació que cerca l'equilibri entre el manteniment dels ecosistemes, el desenvolupament socioeconòmic de la població i l'ús públic de l'espai.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mateu Gasquet, Joaquim; Rueda Torres, Josep M.; Tura Masnou, Tura. L'ocupació humana al sector nord-oriental del Montseny durant la prehistòria i el món antic. Darreres aportacions. Museu Etnològic del Montseny La Gabella. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural del Montseny Modifica l'enllaç a Wikidata