Lirons

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Liró)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLirons
Gliridae Modifica el valor a Wikidata
Graphiurus spec -murinus-1.jpg
Graphiurus Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè inferior – recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaGliridae Modifica el valor a Wikidata
Thomas, 1897
Nomenclatura
Epònimson Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies i gèneres

Els lirons (Gliridae) són una família de rosegadors esciüromorfs. Habiten principalment Europa, tot i que també n'hi ha a Àfrica i Àsia. Són especialment coneguts per la seva llarga hibernació. També se'n diu «gat mart(a)», «rata dormidora», «rata bosquina», «rata cellarda» i «rata de celler»), «rat grill», «rat esquirol», i encara «menjaavellanes».

Evolució i filogènesi[modifica]

Els lirons s'originaren a Europa durant la radiació adaptativa que seguí l'obertura de l'Atlàntic, a partir de rosegadors de la família Ischyromyidae (Micoparamys). El liró més antic conegut és Eogliravus wildi, de l'Eocè inferior del jaciment francès de Mas de Gimel, de fa uns 50 milions d'anys.[1][2]

La primera diversificació comença a l'Eocè inferior, amb les subfamílies Gliravinae, Glamyinae i Bransatoglirinae, i continua en l'Oligocè, quan apareixem i es diversifiquen la subfamília Peridyromyinae i altres lirons del grup de Glirudinus.

A la fi del Miocè inferior, fa uns 16 milions d'anys, els lirons assoliren la seva màxima diversitat i arribaren a representar a Europa més del 90% de la fauna dels rosegadors, desplaçant els cricètids, fins llavors dominants en les faunes de rosegadors europees, però que encara ho eren a Àsia.[1][2] Van ocupar diferents nínxols ecològics i hi va haver formes, com Armantomys amb dents hipsodontes, aptes fins i tot per a una dieta vegetal dura,[3] el que indicaria que, almenys fins a l'Aragonense mitjà, encara posseïen cec intestinal per pair la cel·lulosa.[2]

Els primers representants de les subfamílies actuals, ja sense cec intestinal, aparegueren al Miocè mitjà, havent-se registrat fòssils de Muscardinus (Glirinae) a l'Aragonense superior. L'origen de tots els lirons actuals sembla estar en alguna espècie del gènere Microdyromys (Bransatoglirinae). La diversificació d'aquests lirons «moderns» coincideix amb el declivi i extinció dels «antics», dotats de cec intestinal.[2]

La majoria dels gèneres moderns aparegueren en el Vallesià inferior, fa 10 o 11 milions d'anys, excepte Graphiurus (Graphiurinae, els lirons africans), que aparegueren més recentment, en el Pliocè.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Daams, R. i de Bruijn, H. «A classification of the Gliridae (Rodentia, Mammalia) on the basis of dental morphology». , 1-2, 6, 1995, pàg. 3-50 [Consulta: 3 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Freudenthal, M. i Martín-Suarez, E. «New ideas on the systematics of Gliridae (Rodentia, Mammalia)». Spanish Journal of Palaeontology, 28, 2, 2013, pàg. 239-252.
  3. Daams, R. i van der Meulen, A. J. «Paleoenvironmental and paleoclimatic interpretation of micromammal faunal successions in the Upper Oligocene and Miocene of north central Spain». Paléobiologie continental, 14, 2, 1984, pàg. 241-257.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lirons