Riera de Navel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaRiera de Navel
La riera de Navel i la seva conca
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 1.369 m
Estat Espanya
Localització Capolat 42° 05′ 16.29″ N, 1° 45′ 9.647″ E / 42.0878583°N,1.75267972°E / 42.0878583; 1.75267972
Final
Localització Cardener a Cardona 41° 54′ 33.65″ N, 1° 42′ 46.45″ E / 41.9093472°N,1.7129028°E / 41.9093472; 1.7129028Coord.: 41° 54′ 33.65″ N, 1° 42′ 46.45″ E / 41.9093472°N,1.7129028°E / 41.9093472; 1.7129028
Geografia
Desguassos Cardener
Creua Berguedà i Bages
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 109,15[1]
Longitud 28,6 km
Cabal -
Modifica dades a Wikidata

La Riera de Navel[2] és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona.

Al llarg del seu curs rep també se la denomina de Rasa de la Font de la Mosquera, Rasa de la Casanova de Foubes i Riera de Montclar.

Zona humida d'interès comunitari[modifica]

Dins de la Riera de Navel hi ha un tram d'aquesta riera situat al municipi de Viver i Serrateix, format per dos petits pantans, el pantà de Serrateix i el Pantà de l'Espunyola. La zona és d'especial interès per la presència d'un interessant bosc de ribera i per una extensió considerable de bogar. A més, l'espai és també d'interès per a la fauna, ja que l'aigua s'hi manté permanentment i està situat en un entorn relativament àrid.[3]

Pel que fa a la vegetació, destaca la presència d'una extensa salzeda al pantà superior (hàbitat d'interès comunitari 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera"). Hi apareixen diverses espècies de salzes (salze blanc -Salix alba-, sarga -Salix elaeagnos-, Salix cinerea subsp oleifolia, etc.). També és destacable la gran extensió del bogar del pantà superior, que pràcticament arriba a cobrir totalment la làmina d'aigua. Al pantà inferior apareix un cinyell helofític molt discontinu i un bosc de ribera més estret, amb espècies com pollancres, salzes, roures, avellaners, etc.[3]

L'aigua presenta un cert grau d'eutrofització, probablement afavorida pels usos agraris de l'entorn. Pel que fa a la fauna, l'espai és utilitzat per diferents espècies d'aus habituals a les zones humides -ànecs collverds, etc.- , així com per diversos amfibis -granota verda, gripau, etc.-.[3]

Els principals elements que afecten negativament l'espai són diverses línies elèctriques i telefòniques, amb suports molt propers al marge del pantà inferior, així com els usos agraris de l'entorn, que amenacen amb fer desaparèixer part del bosc de ribera i produeixen una certa eutrofització de l'aigua. Els dos pantans queden separats per la carretera que va de Montmajor a Sant Joan de Montdarn, la qual creua la riera mitjançant un pont, però genera molèsties a la fauna - soroll, etc.-. La zona és un punt d'aigua senyalitzat de l'ADF Montesmon.[3]

Termes municipals que travessa[modifica]

Des del seu naixement, la Riera de Navel passa successivament pels següents termes municipals.


M u n i c i p i s[4]
Longitud (en m.)  % del recorregut
Per l'interior del municipi de Capolat 2.764 9,66%
Per l'interior del municipi de l'Espunyola 2.310 8,07%
Fent frontera entre l'Espunyola i Montclar 1.306 4,56%
Per l'interior del municipi de Montclar 4.653 16,26%
Fent frontera entre Montclar i Montmajor 204 0,71%
Altre cop per l'interior del municipi de Montclar 961 3,36%
Fent frontera entre Montmajor i Montclar 588 2,05%
Fent frontera entre Montmajor i Viver i Serrateix 8.838 30,88%
Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix 2.491 8,43%
Fent frontera entre Cardona i Viver i Serrateix 575 2,01%
Per l'interior del municipi de Cardona 4.010 14,01%

Biodiversitat[modifica]

La riera de Navel és un representant interessant dels sistemes naturals mediterranis i dulciaqüícoles, que conté valuoses comunitats florístiques així com espècies íctiques interessants..

Vegetació i flora[modifica]

La riera de Navel és una mostra significativa d’una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del Cardener, dins un sector on els conreus tenen molta importància.

Engloba diversos ecosistemes forestals del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae); localment hi és present la roureda de roure de fulla petita (Violo Quercetum fagineae). Els carrascars han estat substituïts majoritàriament per pinedes secundàries de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i, en algunes obagues, també per pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d’hivern i sanguinària (Brachypodio-Aphyllanthetum), que es presenten arreu. Al riberal de la Riera apareixen escassos fragments del bosc de ribera, principalment salzedes de sarga (Saponario-Salicetum purpureae) i gatelledes (Carici-Salicetum catalaunicae), així com la bardissa amb roldor (Rubo-Coriarietum).

És interessant el fet que sigui present a la zona un important nucli d’elements submediterranis dins un país eminentment mediterrani.[5]

Fauna[modifica]

La riera de Navel aplega una bona representació dels poblaments faunístics mediterranis lligats especialment als biòtops forestals i rocosos. Les aigües, relativament netes, són poblades per comunitats íctiques de muntanya pròpies dels rius calcaris.

Les espècies més freqüents són la bagra comuna (Leuciscus cephalus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis). També s’hi troben espècies herpètiques com ara el gripau comú (Bufo bufo) la serp de collaret (Natrix natrix) o la reineta (Hyla meridionalis).[5]

Xarxa hidrogràfica[modifica]

La xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel està constituïda per 403 cursos fluvials que sumen una longitud total de 312,7 km.

Distribució municipal[modifica]

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel transcorre pels següents termes municipals:


Distribució per municipis de la xarxa[6]
Municipi Longitud que hi transcorre
Montmajor 104.889 m.
Viver i Serrateix 66.393 m.
l'Espunyola 60.729 m.
Montclar 46.143 m.
Capolat 37.293 m.
Cardona 12.390 m.
Navès 3.754 m.
Navàs 2.813 m.

Mapa esquemàtic[modifica]


Esquema de la xarxa amb la longitud dels cursos subsidiaris
Xarxa Hidrogràfica de la Riera de Navel
Xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel
Xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel
Xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel
Xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel

Taula de dades de síntesi[modifica]

Taula de dades de síntesi

Afluents principals[modifica]


Principals afluents de la Riera de l'Hospital
Per la dreta Cota (en m.)del
naixement
Cota (en m.)de
la confluència
m. longitud
curs principal
m de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
Rasa del Salt 1.263 660 6.005 15.584 797
Rasa del Casó 875 628 3.469 4.250 239,7
Rasa de Vila-riquer 735 595 2.916 7.396 251.2
729 882 2.580 5.198 162 Rasa de la Pineda
682 560 2.784 24.626 781,6 Rasa del Forn
643 555 1.383 3.140 73,8 Rasa de Can Serra
Rasa d'Aubals 751 548 4.271 14.433 410,1
651 530 1.650 5.000 157,3 Rasa de Sant Martí
651 519 2.796 5.546 162,7 Rasa de Masucó
695 507 2.868 10.368 302,9 Rasa de Vilajussana
Torrent de Vilaborrell 813 504 6.167 8.891 162,7
709 486 2.632 7.644 196 Riera del Molí
Riera de l'Hospital 1.026 447 19.160 112.120 4.029
Rasa del Catrà 645 415 3.823 13.527 413,1

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Navel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Riera de Navel». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 15 juliol 2014].
  4. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  5. 5,0 5,1 «Riera de Navel». wev. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 maig 2015].
  6. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.