Castellàs (les Valls d'Aguilar)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Castellàs (antic municipi).
Infotaula de geografia políticaCastellàs

Localització
Localització de les Valls d'Aguilar respecte de l'Alt Urgell.svg
42° 19′ 48″ N, 1° 13′ 56″ E / 42.3301°N,1.23231°E / 42.3301; 1.23231
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Població
Total 9 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.295,8 m
Història
Festa major Mare de Déu d'Agost (variable)
Indicatius
Codi postal 25795
Modifica dades a Wikidata

Castellàs és un poble del terme municipal de les Valls d'Aguilar, a la comarca catalana de l'Alt Urgell. Històricament, havia pertangut al Comtat d'Urgell i al Vescomtat de Castellbò. La divisió comarcal del 1936 el posà a la comarca del Pallars Sobirà, atès que el mercat principal més proper era el de Sort.

Va tenir municipi propi fins que es va crear el nou terme municipal de les Valls d'Aguilar per fusió d'altres antics municipis (la Guàrdia d'Ares, Noves de Segre i Taús). Anteriorment, el 1857, havia incorporat Biscarbó i Junyent.

L'església de Castellàs, parroquial és dedicada a Santa Maria. És romànica. En el mateix poble hi ha també la capella de Sant Joan Evangelista de Cal Cervós.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Derivat del mot comú castell, el topònim fa referència a l'edificació que coronava la població. Es tracta, doncs, d'un topònim romànic de caràcter descriptiu.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

En el fogatge del 1553, Castellàs, juntament amb Biscarbó, declara[1] 5 focs laics i 2 d'eclesiàstics.

Història contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[2] a Castellàs. S'hi pot llegir que el poble està situat en a la dreta del Segre, en el vessant d'una muntanya que mira al sud, perfectament ventilat. El clima hi és bastant fred, però bastant saludable. Tenia en aquell moment 20 cases d'una sola planta i l'església parroquial dedicada a Santa Maria, de la qual depenen les de Biscarbó, Espaén i Trejuvell.

El territori és muntanyós, en part aspre i en part suau, amb molta part poblada de boscos. S'hi collia blat, ordi, sègol, llegums, patates i herba per a pastures. De bestiar, hi havia moltes ovelles, cavalls, vaques, mules i porcs; caça de conills i perdius. Hi havia una pedrera de calç. La població era de 13 veïns (caps de casa) i 74 ànimes (habitants).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1970 1981 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
18 13 18 17 10 11 10 9 9

Les dades del 1553 són 4 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lo vicari i lo capellà qui canta los purgatoris; Joan Gasset, Bartomeu Gatuau, Antoni Servós, Amador Vidal i Casa d'en Bortolo. Iglésias 1981, p. 90.
  2. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Castellàs». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]