Parc del Garraf

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaParc del Garraf
Turó del Fanxó i Puig del Cérvol.jpg
Tipus parc natural
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat
41° 17′ 29″ N, 1° 52′ 30″ E / 41.2914°N,1.87502°E / 41.2914; 1.87502
Característiques
Superfície 12.377 ha (123,77 km2)
Activitat
Data d'inauguració 1986
Gestor Diputació de Barcelona

Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Avenc "Emili Sabaté" al Parc Natural del Garraf

El Parc del Garraf és un espai d'interès natural de 12.376 hectàrees gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)

Geografia[modifica]

En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.

Clima[modifica]

La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.

El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tota mena de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.

Rutes a peu[modifica]

Senders de gran recorregut:

  • GR 5 (Sender dels miradors)
  • GR 92 (Sender del Mediterrani)
  • GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
  • GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
  • GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc del Garraf Modifica l'enllaç a Wikidata