Riera de Merlès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaRiera de Merlès
Merlès.jpg
El Merlès a l'hivern
Tipologia riu i curs d'aigua
Al Nomenclàtor Riera de Merlès[1]
Inici
Cota inicial 1485[2]
Estat Espanya
Localització rasos de Tubau 42° 10′ 6.107″ N, 2° 3′ 14.07″ E / 42.16836306°N,2.0539083°E / 42.16836306; 2.0539083
Final
Cota final 345[2]
Localització Llobregat 41° 55′ 36.01″ N, 1° 52′ 55.51″ E / 41.9266694°N,1.8820861°E / 41.9266694; 1.8820861Coord.: 41° 55′ 36.01″ N, 1° 52′ 55.51″ E / 41.9266694°N,1.8820861°E / 41.9266694; 1.8820861
Geografia
Desguassos Llobregat
Creua Osona, Bages, Berguedà
Mesures i indicadors
Superfície 173 km²[3]
Cabal 0,90[3]
Modifica dades a Wikidata

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages. Neix a la confluència de diversos torrents que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.[3]

El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s'ha modificat molt poc.

El seu traçat està ben comunicat per carretera, i s'hi pot accedir des de poblacions com Puig-reig, Gironella, Prats de Lluçanès o Borredà, ja més al nord.

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

Vegetació: boscos i espècies vegetals[modifica | modifica el codi]

Depenent de l'alçada del terreny, l'orientació i la proximitat amb el curs d'aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d'espècies d'arbres: al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines. Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda. Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l'anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d'arbres de grans dimensions: freixes, oms, gatells o salzes.

«Goles de les Heures», a la Riera de Merlès

Geografia humana[modifica | modifica el codi]

Termes municipals[modifica | modifica el codi]

De nord a sud passa pels municipis de Sant Jaume de Frontanyà, Les Llosses, Borredà, La Quar, Lluçà, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig.

Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l'església, la rectoria, l'Ajuntament i l'hostal.

Masies[modifica | modifica el codi]

Malgrat anem trobant al llarg del seu recorregut grans masies amb molta història, també hi ha escampades per tota la vall un gran nombre de masies deshabitades i moltes d'elles en molt mal estat, o fins i tot enrunades. Això és degut al despoblament rural que s'ha patit en les últimes dècades. Algunes d'elles han sobreviscut gràcies al fet que els seus propietaris les han convertit en segones residències.[4]

Les masies més importants que trobem a la vall de Merlès són:[4]

Activitat econòmica[modifica | modifica el codi]

Molins[modifica | modifica el codi]

Resclosa sota el nucli de Santa Maria de Merlès

A part de l'explotació agrícola i ramadera, que és i ha estat la principal activitat de les masies, històricament també s'ha donat a la vall de Merlès l'aprofitament del seu cabal per fer funcionar fargues i molins fariners. El molí accionat amb la força hidràulica ha estat una indústria artesanal que servia de complement a l'explotació agropecuària.[5]

Els molins, tal com encara podem veure'n alguns avui dia, eren edificis independents respecte a les masies perquè s'havien de construir al costat de la riera, i sovint es troben a una bona distància respecte a la masia a la qual pertanyia. Hi ha una sèrie d'elements característics dels molins que han donat una fesomia pròpia al curs de la riera de Merlès: la reclosa, que antigament era construïda amb una paret de roques aguantada per troncs; el canal que desviava l'aigua de la riera cap a la bassa, i des de la bassa sortia el rec que portava l'aigua fins al molí quan calia accionar-lo per moldre.[5]

Agricultura i ramaderia[modifica | modifica el codi]

La població de la vall de Merlès ha viscut tradicionalment de la ramaderia i l'agricultura. Els tipus de conreus que s'hi poden trobar depenen de la topografia del terreny i de les condicions climàtiques, amb dos sectors que podem diferenciar: El sector baix i mitjà, que va des de la desembocadura al Llobregat, als límits de terme entre Puig-reig (Berguedà) i Gaià (Bages), fins a arribar al pla de Santa Maria de Salselles, al terme de Borredà. En aquest territori, allà on la vall s'eixampla i a prop de les grans masies encara habitades, s'hi poden trobar camps on es cultiven cereals com l'ordi o el blat, intercalat també amb algun camp de farratge per al bestiar.

Allà on el terreny comença a agafar més alçada, més amunt de Salselles i fins als Rasos de Tubau, el que predomina són els camps de farratge, que proporcionen aliment per a les explotacions ramaderes de la zona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  3. 3,0 3,1 3,2 «riera de Merlès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 Gordi i Serrat, Josep. La Vall de Merlès. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998, p. 62-65. ISBN 8478268901.  Error de citació: Invalid <ref> tag; name "masies" defined multiple times with different content
  5. 5,0 5,1 Gordi i Serrat, Josep. La Vall de Merlès. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998, p. 19-22. ISBN 8478268901. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lluçanès [document cartogràfic] : Parc Fluvial del Llobregat, Voltreganès (en català). Alpina: GeoEstel,, 2013, p. 1 mapa : col.; 17 cm + 1 guia (50 p.). ISBN 9788415237174. 
  • Vinyeta, Ramon. Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès (en català). Torelló: Celblau, 1978, p. 127. ISBN 8430001980. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Merlès Modifica l'enllaç a Wikidata