Cabussó emplomallat
Podiceps cristatus  | |
|---|---|
_(34640834430).jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 39,5 g (pes al naixement) 920 g (pes adult, mascle) 830 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 88 cm |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 28 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696602 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Podicipediformes |
| Família | Podicipedidae |
| Gènere | Podiceps |
| Espècie | Podiceps cristatus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
| Endèmic de | Parc Nacional de Keoladeo, Parc Nacional de Nameri, Santuari d'ocells de Khijadia, Reserva d'Asan, Santuari Kyongnosla, Santuari Pani Dihing, Petit Rann de Kachchh, llac Thol, Purbasthali, Sunderbans Wildlife National Park, Gajoldoba, Parc Nacional Gorumara, presa de Murguma, Baranti, presa de Mukutmanipur, Dzuluk, Llac Khecheopalri, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel, Parc Nacional de Manas, Parc Nacional d'Orang, Dipor Bil, parc nacional de Dibru-Saikhowa, Santuari Pobitora i Majuli
|
El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.
Nom vernacle al Delta del Llobregat: cabussaire gran.[1] Conegut al Baix Ebre com a cabrella.[2]
Morfologia[modifica]
- Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d'envergadura alar.
- Té el coll llarg i blanc i, a l'estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
- El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
- No tenen dimorfisme sexual.
- Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.
Subespècies[modifica]
- Podiceps cristatus australis
- Podiceps cristatus christiani
- Podiceps cristatus cristatus
- Podiceps cristatus infuscatus
Reproducció[modifica]
Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.[3]
Alimentació[modifica]
Menja peixos, mol·luscs i herbes.
Hàbitat[modifica]
Viu als rius, estanys i pantans.
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.[4]
Costums[modifica]
Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.
Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, cabussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.
Observacions[modifica]
Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle xix, car eren emprades per decorar barrets.
Referències[modifica]
- ↑ Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en calalà). 1995. Barcelona: Linx Edicions, p. 173. ISBN 84-87334-16-4.
- ↑ «Cabrella al DIEC2».
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 78-79. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 15. ISBN 84-315-0434-X
- BirdLife International (2004). Cabussó emplomallat. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 4 de juny del 2008 (en anglès).
Enllaços externs[modifica]
- «cabussó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població de cabussons emplomallats al Principat de Catalunya. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors del cabussó emplomallat. (anglès)
- Hàbitat i comportament social d'aquesta espècie. (francès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)