Cabussó emplomallat
_(34640834430).jpg)
El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.
Nom vernacle al Delta del Llobregat: Cabussaire gran[1] Conegut al Baix Ebre com a cabrella.[2]
Morfologia[modifica]
- Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d'envergadura alar.
- Té el coll llarg i blanc i, a l'estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
- El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
- No tenen dimorfisme sexual.
- Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.
Subespècies[modifica]
- Podiceps cristatus australis
- Podiceps cristatus christiani
- Podiceps cristatus cristatus
- Podiceps cristatus infuscatus
Reproducció[modifica]
Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.[3]
Alimentació[modifica]
Menja peixos, mol·luscs i herbes.
Hàbitat[modifica]
Viu als rius, estanys i pantans.
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.[4]
Costums[modifica]
Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.
Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, cabussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.
Observacions[modifica]
Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle xix, car eren emprades per decorar barrets.
Referències[modifica]
- ↑ Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en calalà). 1995. Barcelona: Linx Edicions, p. 173. ISBN 84-87334-16-4.
- ↑ «Cabrella al DIEC2».
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 78-79. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 15. ISBN 84-315-0434-X
- BirdLife International (2004). Cabussó emplomallat. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 4 de juny del 2008 (en anglès).
Enllaços externs[modifica]
- «cabussó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població de cabussons emplomallats al Principat de Catalunya. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors del cabussó emplomallat. (anglès)
- Hàbitat i comportament social d'aquesta espècie. (francès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)