Cabussó emplomallat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCabussó emplomallat
Podiceps cristatus Modifica el valor a Wikidata
Haubentaucher (49) (34640834430).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes39,5 g (pes al naixement)
920 g (pes adult, mascle)
830 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura88 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou28 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22696602 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePodicipediformes
FamíliaPodicipedidae
GènerePodiceps
EspèciePodiceps cristatus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Podiceps cristatus.svg
Verd (àrea de cria), marró (poblacions sedentàries) i roig (àrea d'hivernada).
Endèmic deParc Nacional de Keoladeo, Nameri National Park (en) Tradueix, Khijadia Bird Sanctuary (en) Tradueix, Reserva d'Asan, Kyongnosla Alpine Sanctuary (en) Tradueix, Pani Dihing Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Petit Rann de Kachchh, Thol Lake (en) Tradueix, Purbasthali (en) Tradueix, Sunderbans Wildlife National Park, Gajoldoba (en) Tradueix, Gorumara National Park (en) Tradueix, Murguma Dam (en) Tradueix, Baranti (en) Tradueix, Mukutmanipur Dam (en) Tradueix, Dzuluk, Llac Khecheopalri, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel (en) Tradueix, Parc Nacional de Manas, Orang National Park (en) Tradueix, Dipor Bil (en) Tradueix, parc nacional de Dibru-Saikhowa, Pobitora Wildlife Sanctuary (en) Tradueix i Majuli (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia.
Cabussó emplomallat alimentant-se.

El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Nom vernacle al Delta del Llobregat: Cabussaire gran[1] Conegut al Baix Ebre com a cabrella.[2]

Morfologia[modifica]

  • Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d'envergadura alar.
  • Té el coll llarg i blanc i, a l'estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
  • El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
  • No tenen dimorfisme sexual.
  • Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.[3]

Alimentació[modifica]

Menja peixos, mol·luscs i herbes.

Hàbitat[modifica]

Viu als rius, estanys i pantans.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.[4]

Costums[modifica]

Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.

Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, cabussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.

Observacions[modifica]

Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle xix, car eren emprades per decorar barrets.

Referències[modifica]

  1. Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en calalà). 1995. Barcelona: Linx Edicions, p. 173. ISBN 84-87334-16-4. 
  2. «Cabrella al DIEC2».
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 78-79. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 15. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]