Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

USAP

Nom complet	Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà
Àlies	Els catalans
Fundació	13 de setembre de 1902
Àrea social
Estadi	Estadi Aimé Giral (14.593 espectadors)
Localització	Perpinyà
Presidència	François Rivière
Junta tècnica
Entrenador	Sylvain Doereux Grégory Patat François Gelez
Capità	Guillaume Vilaceca
Lliga	Pro D2 (3r la temporada 2014-15)
Equipament
Primer Segon Tercer
Marca	Erreà
Publicitat	Groupe Maurin Automobile
Lloc web	www.usap.cat
Facebook	USAPOfficiel
Twitter	@usap_officiel

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França (1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955 i 2009) el que el converteix en el 7è club amb millor palmarès de França darrera del Tolosa, l'Stade français, l'AS Béziers, el SU Agen i el FC Lourdes i empatat amb l'Stade bordelais.

El club es va fundar l'any 1902 com a Association Sportive Perpignanaise, reanomenat US Perpinyà el 1919 i finalment el 1933 va adoptar el nom d'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP).

L'equip ha estat de forma ininterrompuda a la primera divisió del rugbi francès entre 1911 i 2014, any en què va perdre la categoria i fou relegat a jugar a la ProD2. El seu estadi local és l'Estadi Aimé Giral amb una capacitat de 16.500 espectadors. La seva samarreta porta els colors sang i or de l'escut de Catalunya.

A nivell europeu, amb 11 participacions en la Heineken Cup, és el tercer representant de França, i el primer català amb major nombre d'aparicions. En aquesta, la USAP va arribar a la final en l'edició de 2003, la qual va perdre contra el Tolosa 2003.

Història

El rugbi arriba a Perpinyà l'octubre de 1886 amb l'Union athlétique du collège de Perpignan. El primer club civil del Rosselló es va fundar poc després, l'any 1896 i el 13 de setembre de 1902, es va crear l'avantpassat de l'actual club: l'Associació Atlètica de Perpinyà (SPA). A l'abril de 1903, l'ASP bat a l'equip de la facultat de Veterinària de Tolosa en la lluita pel títol de campió del Sud de Deuxième série equiparable a la segona divisió francesa. Entre 1905 i 1911, el club va guanyar tots els campionats fets al Llenguadoc.

El 23 d'abril de 1911, l'ASP es converteix en campió de la segona divisió francesa a Dole (Jura) en batre 20-5 al Colombes i assoleix l'accés a l'elit del rugbi francès que no perdria fins a l'any 2014. El 1912, va esclatar un conflicte en el club i el resultat del mateix fou l'escissió que promogueren diversos jugadors i membres (inclòs el capità, Gilbert Brutus) que crearan l'Stade olympien perpignanais (SOP).

Al setembre de 1912, va arribar com a jugador-entrenador, el gal·lès Rowland Griffiths, recent finalista de la final de la lliga francesa amb el Racing Club de França, i que va a portar al club a disputar una semifinal el 1913 i ha guanyar el títol el 1914 contra el Tarbais Stadocest per 8-7. La transformació final que dóna la victòria als catalans fou aconseguida per Aimé Giral jugador que mesos després moriria al front durant la Primera Guerra Mundial i que, anys més tard, donaria nom a l'estadi de l'USAP.

Per la seva banda, el SOP esdevé campió de França de segona divisió en 1913. Durant la Primera Guerra Mundial, malgrat la suspensió del campionat, els jugadors no mobilitzats segueixen jugant per l'ASP amb el malnom de Diables Verds de Perpinyà esdevenint campions del Llenguadoc de 1916 contra el SOP, que guanyaria el títol l'any següent.

La primera edat d'or

La guerra va interrompre l'ascensió del club. El 1919, els dos clubs de la ciutat es fusionaren creant la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club adoptà els cèlebres colors blau cel per la samarreta, blanc pel pantaló i sang i or pels mitjons. La raó d'aquest canvi fou com a homenatge als jugadors del club morts durant la guerra de 1914-1918, adoptant el club el color blau dels seus uniformes.

S'inicià una època d'èxit pel club de Perpinyà que es consolidà com un dels més importants del campionat francès. El seu gran any fou el 1921: els quatre equips del club foren campions del Llenguadoc i els equips I i II foren campions de França. El seu segon campionat absolut de França el guanyà davant l'Stade Toulousain a Besiers.

La USP disputà tres finals consecutives (1924, 1925, 1926), guanyant la segona enfront l'AS Carcassonne, i perdent les altres dues contra el seu gran rival occità, el Tolosa. En aquell moment, amb tres títols, el club dominava el rugbi a 15 francès.

Durant aquells anys, un segon club de rugbi a 15 existia a Perpinyà, el Club des Arlequins Perpignanais. El seu nom prové del fet que el club era molt pobre en els seus inicis i sovint els jugadors, propietaris de la seva samarreta, no la podien reemplaçar quan era esquinçada i l'apedaçaven amb trossos de teixit que no eren pas sempre del color desitjat, d'aquí la semblança amb el vestit d'un arlequí.

De la fusió USP-Arlequins al darrer títol

El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs, finalment, acorden fusionar-se. És així com neix la Unió Esportista Arlequins de Perpinyà. El 1940, es modifica el nom, esdevenint Unió dels Esports Atlètics Perpinyanesos.

La USAP, com és coneguda d'ara endavant, disputa dues noves finals, l'una perduda el 1935, l'altra guanyada el 1938, tots dos cops contra el Biarritz. Un cinquè títol corona aquest període daurat el 1944 amb victòria contra el Baiona).

Paral·lelament, el Rosselló esdevingué terra del rugbi a 13 des de la fi de la guerra. Aquest esport, prohibit pel règim de Vichy, es reviscola i sedueix la pedrera de la USAP. Deu campions de França del 1944 passaren així a professionals del rugbi de 13.

Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades més a la final, el 1952 (derrotat contra el FC Lourdes que començava aleshores el seu període de dominació) i el 1955 obté el sisè títol.

L'època contemporània

La USAP durant un partit de la Heineken Cup

Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Béziers, la USAP, pilar de la primera divisió, no desenvolupa cap paper important. El darrer títol gran del club és un Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir del 1997, el club torna al capdamunt del rugbi a 15 francès, sense arribar a imposar-se. El 1998, disputa una nova final, la primera al Stade de France, guarnit per a l'ocasió amb el vermell i el groc, però perd contra l'Stade Français. Després el 2000, sota la direcció d'Olivier Saïsset, antic entrenador i jugador de l'AS Béziers (el gran rival occità de proximitat), el club arriba sistemàticament a les fases finals del campionat. Disputa una nova final, perduda el 2004 contra l'Stade Français.

La USAP disputa regularment la Copa d'Europa. Després d'una experiència el 1998-99, el club hi participa sistemàticament des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa.

Saisset se'n va del club després de la derrota a la final del campionat del 2004, i el reemplaça Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten la USAP fins a la semifinal del campionat contra el Biarritz el 2005-06 (9-12). El maig de 2006, Ducousso cedeix la seva plaça a Franck Azéma.

L'any 2002 la USAP va signar un conveni de col·laboració amb el Barcelona Universitari Club, a partir del qual l'equip de Barcelona es diu d'aleshores endavant USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va firmar un conveni de col·laboració amb el Barça.

El 6 de juny de 2009, a l'Stade de France de París, la USAP va tornar a aixecar l'escut de Brennus després de guanyar la seva setena lliga, aquesta vegada contra l'ASM Clermont Auvergne occitana, per 22-13. En un estadi ple de gom a gom i amb milers de seguidors catalans a les grades, l'equip de Jacques Brunel va trencar una sequera de més de mig segle gràcies a una magnífica segona part. La USAP, que havia quedat primera a la fase regular de la lliga, jugava la quinzena final de la lliga en els seus més de cent anys d'història, de les quals n'havia guanyat sis.

Club «de foc», com se l'anomena sovint, per la passió que l'envolta, la USAP no ha pas resplendit sempre per l'estabilitat dels seus dirigents. Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, va reeixir a modernitzar i consolidar el club, aleshores amenaçat de degradació en el pla esportiu i que sofria un greu dèficit financer, com a entitat professional capaç de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francès com europeu. Creà el holding "USAP Per Sempre", principal accionista del club (aproximadament 80% de les accions), del qual és el president, i presideix també la societat anònima esportiva professional del club. Però fatigat per les baralles intestines, sobretot amb l'associació que administra el sector dels afeccionats del club, i criticat per a la seva gestió (vista de vegades com autocràtica), abandonà el seu lloc l'octubre del 2006. Però un mes més tard, el 23 de novembre del 2006, Dagrenat i el seu equip reprenen les regnes del holding "USAP Per Sempre", gràcies a les votacions de l'associació d'antics jugadors de la USAP (Amicale des Anciens), que no té més d'un 1% de les accions del holding, però que es mostraren decisives. Dagrenat és soci de Jordi Pujol i Ferrussola, fill de l'antic president de Catalunya Jordi Pujol i Soley. El 2012 arribà a la presidència l'empresari Daniel Besson.

Identitat

Aficionats de la USAP

Maillot usat en el partit contra el Toló el maig de 2004 a l'estadi olímpic de Montjuïc.

La USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista, fins i tot té com a himne del club la cançó L'Estaca d'en Lluís Llach.

Recentment, el club ha reprès el nom que portava entre 1933 i 1940, Unió Esportista Arlequins de Perpinyà, i ha canviat els colors de les seves samarretes, abandonant el blau cel pel sang i or de les armes de Catalunya. Tanmateix, el 2007, el club va tornar a establir els colors blau i blanc com a samarreta principal, el sang i or va demorar només pels partits jugats l'exterior. La seva divisa (emprada en llengua catalana) és Sempre endavant, i és un indici de la forta identitat catalana cada vegada més reivindicada pel club perpinyanès.

El club mira de desenvolupar el rugbi a 15 a la resta de Catalunya, per això, des del 2004, fa convenis de col·laboració amb clubs com el FC Barcelona i dóna suport a l'escola de rugbi a 15 blaugrana, supervisada per Georges Coste, antic entrenador de la USAP.

La identitat catalana no ha impedit a la USAP d'obrir amplament les seves portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats componen actualment la plantilla professional del club.

Estadi

L'estadi Aimé Giral de Perpinyà

La USAP juga els seus partits a l'estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 16.539 espectadors.

Jugadors emblemàtics i internacionals

La USAP ha proveït nombrosos internacionals al 15 de França (28 a la data d'octubre de 2006). Citarem Jep Desclaux (anys 1930 i 1940), Robert Puig-Aubert (anys 1940 i 1950), Jean-François Imbernon (anys 1970 i 1980) o, més recentment, Thomas Lièvremont. El darrer en data és Vincent Debaty. Un dels jugadors més emblemàtics del club, Bernard Goutta, capità que va posar un terme a la seva carrera al final de la temporada 2006-07, ha conegut la seva única selecció contra el Canadà el juliol del 2004.

Actualment, el club té jugadors internacionals amb la selecció francesa. Nicolas Mas, David Marty i Guilhem Guirado són regularment seleccionats.

Entre els estrangers, el pilar Perry Freshwater jugà amb l'equip d'Anglaterra i Rimas Álvarez Kairelis amb l'equip d'Argentina. A la pretemporada 2007-2008, la USAP ha fet un gran cop al mercat de les transferències: el reclutament del darrere dels campions del Món 2007, el sud-africà Percy Montgomery.

A la pretemporada 2008-2009, la USAP fa de nou un gran cop al mercat dels transferiments: fa signar l'obridor dels All Blacks Daniel Carter, amb el bemoll tanmateix que no jugà més que a la segona meitat de la temporada.

En la temporada 2011-2012 se signà l'internacional de Gal·les James Hook, per tres anys, tot després de la Copa del Món.

Palmarès

• Copa d'Europa de rugbi a 15
  • Finalista: 2002-03
• Campionat de França de rugbi a 15: 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955, 2009
  • Finalista: 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998, 2004, 2010
• Challenge Yves du Manoir: 1935, 1955, 1994
  • Finalista: 1936, 1937, 1938, 1956, 1965
• Challenge Antoine Béguère: 1988
  • Finalista: 1967
• Challenge Paul Roca: 1953
• Campionat francès de segona divisió: 1911 (enfront l'US Doloise, 20-5)
• Campionat del Sud: 1903 (enfront l'École Vétérinaire de Toulouse, 8-6)

Finals disputades per la USAP

Campionat francès de rugbi a 15

Data	Vencedor	Finalista	Marcador	Seu	Espectadors
3 de maig de 1914	AS Perpinyà	Stadoceste Tarbais	8-7	Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc	15.000
17 d'abril de 1921	US Perpinyà	Stade Toulousain	5-0	Parc des Sports de Sauclières, Besiers	20.000
27 d'abril de 1924	Stade Toulousain	US Perpinyà	3-0	Parc Lescure, Bordeus	20.000
3 de maig de 1925	US Perpinyà	AS Carcassonne	5-0 1	Maraussan, Narbona	20.000
2 de maig de 1926	Stade Toulousain	US Perpinyà	11-0	Parc Lescure, Bordeus	25.000
12 de maig de 1935	Biarritz Olympique	USA Perpinyà	3-0	Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc	23.000
8 de maig de 1938	USA Perpinyà	Biarritz Olympique	11-6	Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc	24.600
30 d'abril de 1939	Biarritz Olympique	USA Perpinyà	6-0 AP	Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa	23.000
26 de març de 1944	USA Perpinyà	Aviron Bayonnais	20-5	Parc des Princes, París	35.000
4 de maig de 1952	FC Lourdes	USA Perpinyà	20-11	Estadi Municipal, Tolosa	32.500
22 de maig de 1955	USA Perpinyà	FC Lourdes	11-6	Parc Lescure, Bordeus	39.764
29 de maig de 1977	AS Béziers	USA Perpinyà	12-4	Parc des Princes, París	41.821
16 de maig de 1998	Stade Français	USA Perpinyà	34-7	Stade de France, Saint-Denis (Sena Saint-Denis)	78.000
26 de juny de 2004	Stade Français	USA Perpinyà	38-20	Stade de France, Saint-Denis	79.722
6 de juny de 2009	USA Perpinyà	ASM Clermont Auvergne	22-13	Stade de France, Saint-Denis	79.205
29 de maig de 2010	ASM Clermont Auvergne	USA Perpinyà	19-6	Stade de France, Saint-Denis	79.869

¹ Una primera final fou disputada el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux a Tolosa amb el resultat de 0-0 AP.

Challenge Yves du Manoir

Data	Vencedor	Finalista	Marcador	Seu
17 de març 1935 7 d'abril 1935	USA Perpinyà	AS Montferrandaise	3-3 6-0	Toló Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
8 de març 1936	Aviron bayonnais	USA Perpinyà	9-3	Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
25 d'abril 1937	Biarritz olympique	USA Perpinyà	3-0	Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
8 de març 1938	AS Montferrandaise	USA Perpinyà	23-10	Toló
29 de maig 1955	USA Perpinyà	SC Mazamet	22-11	Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
29 de maig 1965	US Cognac	USA Perpinyà	5-3	Parc des Princes, Paris
4 de juny 1994	USA Perpinyà	ASM Clermont Auvergne	18-3	Stade Maurice Boyau, Dax

Challenge Antoine Béguère

Data	Vencedor	Finalista	Marcador	Seu
1967	FC Lourdes	USA Perpinyà	8-0	Stade Antoine-Béguère, Lorda
1988	USA Perpinyà	FC Lourdes	36-3	Stade Antoine-Béguère, Lorda

Copa d'Europa de rugbi a 15

Data	Vencedor	Finalista	Marcador	Seu	Espectadors
24 de maig 2003	Stade Toulousain	USA Perpinyà	22-17	Lansdowne Road, Dublín	28.600

Transferències 2010/11

Arribades Kevin Boulogne (Sporting Club Albigeois) Julien Fritz (Lyon OU) Manny Edmonds (Aviron Bayonnais Rugby Pro) Rudi Coetzee (Club sportif Bourgoin-Jallieu rugby)

Sortides Sébastien Chobet (Montpellier Hérault rugby) Nicolas Durand (Racing Métro 92)

Transferències 2011/12

Arribades Jacques Delmas, entrenador James Hook, mig d'obertura Danie Thiart, pilar (rugbi) Ryan Cross, Centre (rugbi)

Sortides Jacques Brunel, entrenador Manny Edmonds, mig d'obertura

Transferències 2012/13

Arribades Marc Delpoux, (Union Bordeaux Bègles) Patrick Arlettaz, (RC Narbona) Romain Terrain, (Biarritz olympique Pays Basque) Giampiero De Carli, (Equip d'Itàlia de Rugbi à 15) Luke Charteris, (Newport Gwent Dragons) Daniel Leo, (Union Bordeaux Bègles) Sofiane Guitoune, (SC Albi) Alasdair Strokosch, (Gloucester RFC) Luke Narraway, (Gloucester RFC) Lifemi Mafi, (Munster Rugby) Sona Taumalolo, (Chiefs) Sione Piukala, (Eastwood Rugby Club) Jeremy Castex, (London Wasps) Isikili Seva Davetawalu, (RC Nîmes) Richard Haughton, (London Wasps)

Sortides Perry Freshwater Marius Tincu Charles Geli Olivier Olibeau Maxime Mermoz Rudi Coetzee Benoît Bourrust Rimas Álvarez Kairelis Gerrie Britz Grégory Le Corvec Ovidiu Toniţa Damien Chouly Kevin Boulogne Nicolas Laharrague Julien Candelon Ryan Cross Jean-Philippe Grandclaude Jérôme Porical

Transferències 2013/14

Arribades Camille Lopez, (Union Bordeaux Bègles) Justin Purll, (Union Bordeaux Bègles) Tommaso Benvenuti, (Benetton Rugby Treviso) Giorgi Jgenti, (Montpellier Hérault rugby) Paulică Ion, (London Welsh) Dewaldt Duvenage, (Stormers) Wandile Mjekevu, (Sharks) Watisoni Votu, (Exeter Chiefs) Tommaso Allan, (Edinburgh Rugby) Karl Château, (Stade Toulousain)

Sortides Nicolas Mas, (Montpellier Hérault rugby) Robins Tchale-Watchou, (Montpellier Hérault rugby) Adrien Planté, (Racing Métro 92) Armand Batlle, (US Colomiers) Yohann Vivalda, (US Colomiers) Romain Bézian, (Tarbes Pyrénées Rugby) Jérôme Schuster, (Leicester Tigers) David Mele, (Leicester Tigers) Farid Sid Gilles Bosch, (US Carcassonne) Gilles Arnaudies, (RC Narbonne)

Plantilla 2013/2014

Per la temporada 2014-2015, l'equip de l'USA Perpignan és el següent :

Nom	Posició	Data de naixament	Nacionalitat	Selecció vegades internacional (punts anotats)	Darrer club	Incorporació
Rudy Chéron	Pilar	19 febrer 1981	França	-	Pays d'Aix RC	2014
Giorgi Mchedishvili	Pilar	9 octubre 1986	Geòrgia	-	Montpellier HR	2014
Ion Paulică	Pilar	10 gener 1983	Romania	Romania 43 (5)	London Welsh	2013
Pascal Cotet	Pilar	12 octubre 1993	França	-	"Pedrera"	-
Jean-Baptiste Custoja	Pilar	20 maig 1995	Catalunya	-	"Pedrera"	-
Jérémy Bécasseau	Pilar	18 juliol 1987	França	-	Worcester Warriors	2014
Gaëtan Guyon	Pilar	20 setembre 1988	França	-	FC Auch	2014
Benoît Cabello	Taloner	27 febrer 1980	Catalunya	-	ASM Clermont Auvergne	2014
Romain Terrain	Taloner	22 agost 1981	França	-	Biarritz olympique	2012
Jean-Philippe Genevois	Taloner	3 de febrer 1987	França	-	Biarritz olympique	2014
Raphaël Carbou	Taloner	6 setembre 1992	França	-	RC Narbonne	2010
Kirill Koulemine	Segona línia	13 d'octubre 1980	Rússia	Rússia 27(20)	Sale Sharks	2014
Rinus Luan Bothma	Segona línia	3 agost 1989	Sud-àfrica	-	Falcons (Rugby)	2014
Guillaume Vilaceca	Segona línia	7 novembre 1983	Catalunya	-	Ceret Esportiu	2007
Loïc Charlon	Segona línia	20 abril 1987	França	-	Section paloise	2014
Bastien Chalureau	Segona línia	13 febrer 1992	França	-	Stade toulousain	2014
Jean-Pierre Pérez	Tercera Línia Ala	3 abril 1984	Catalunya	-	"Pedrera"	-
Alasdair Strokosch	Tercera Línia Ala	21 febrer 1983	Escòcia	Escòcia 39 (10)	Gloucester RFC	2012
Lucas Bachelier	Tercera Línia Ala	26 març 1995	Catalunya	-	"Pedrera"	-
Nicolas Rabat	Tercera Línia Ala	24 abril 1991	Catalunya	-	"Pedrera"	-
Dimitri Basilaia	Centre	27 novembre 1995	Geòrgia	Geòrgia 25 (25)	Edinburgh Rugby	2014
Benjamin Beaux	Centre	30 juny 1986	França	-	RC Narbonne	2014
Karl Château	Centre	15 juny 1992	França	-	Stade toulousain	2013
Sébastien Descons	Mig de melé	13 maig 1983	França	-	Racing Métro 92	2014
Dewald Duvenage	Mig de melé	22 maig 1988	Sud-àfrica	-	Stormers	2013
Tom Ecochard	Mig de melé	14 12 1992	França	-	RC Narbonne	2010
Mathieu Belie	Mig d'Obertura	20 febrer 1988	França	-	Aviron bayonnais	2014
Tommaso Allan	Mig d'Obertura	26 abril 1993	Itàlia	Itàlia 10 (39)	-	2013
Watisoni Votu	Tres quarts d'ala	25 març 1985	Fiji	Fiji 7 (0)	Exeter Chiefs	2013
Jean-Bernard Pujol	Tres quarts d'ala	11 abril 1992	França	-	Stade toulousain	2014
David Marty	Tercera Línia Centre	30 octubre 1982	Catalunya	França 37 (55)	Entente Canet - Sainte-Marie	2000
Lifeimi Mafi	Tercera Línia Centre	15 agost 1982	Nova Zelanda	-	Munster	2012
Sione Piukala	Tercera Línia Centre	6 agost 1985	Tonga	Tonga 6 (5)	Eastwood	2012
Tommaso Benvenuti	Tercera Línia Centre	12 desembre 1980	Itàlia	Itàlia 30 (20)	Benetton Rugby Treviso	2013
Jens Torfs	Tercera Línia Centre	26 maig 1992	Bèlgica	Bèlgica 4(0)	Racing Métro 92	2013
Wandile Mjekevu	Tercera Línia Centre	7 gener 1991	Sud-àfrica	-	Lions	2013
Joffrey Michel	Darrere	4 març 1987	França	-	Castres Olympique	2008
Jonathan Bousquet	Darrere	5 març 1988	França	-	US Oyonnax	2014
Julien Farnoux	Darrere	24 abril 1994	França	-	ASM Clermont Auvergne	2014

Jugadors destacats

per ordre cronològic

Félix Barbe Aimé Giral Fernand Vaquer Joseph Pascot Joseph Desclaux Marcel Baillette Roger Ramis Eugène Ribère Jean Galia Raoul Got Paul Porical Jacques Palat Robert Puig-Aubert André Sanac Joseph Sayrou Jo Maso Jean-Michel Esponda

Jean-François Imbernon Barend Britz Thomas Lièvremont Mike James Thierry Lacroix Bernard Goutta Michel Konieck Pascal Bomati Manny Edmonds Christophe Manas Frédéric Cermeno Percy Montgomery Christophe Porcu Nicolas Durand Nathan Hines Chris Cusiter Viliami Vaki

Dan Carter Steve Meyer Samueli Naulu Olivier Olibeau Rimas Álvarez Kairelis Perry Freshwater Gregory Le Corvec Damien Chouly Julien Candelon Jean-Philippe Grandclaude Nicolas Laharrague Maxime Mermoz Marius Tincu Ovidiu Tonița Jérôme Porical Gerrie Britz Nicolas Mas

David Mele Adrien Planté Jérôme Schuster Farid Sid Robins Tchale-Watchou

Entrenadors destacats

Gilbert Brutus Joseph Desclaux Georges Coste

Alain Hyardet Olivier Saïsset Philippe Boher

Philippe Ducousso Franck Azéma Jacques Brunel

Bernard Goutta Christophe Manas

Himnes

• El Cant de la USAP és el nou himne del club de rugbi de la USAP. Aquesta cançó fou creada durant la temporada 2007-2008. Hi ha també d'altres himnes no oficials com L'Estaca.
• L'Estaca de Lluís Llach, és l'himne no oficial del club.
• Els hi fotrem de Jordi Barre.

USAP XV Femení

El 2008, arran d'un desacord entre el club de rugbi USAT XV Toulouges, exclusivament per a les dones, quatre vegades campió de França en aquesta data (2004, 2005, 2006 i 2008) i la Municipalitat de Toluges, el club es va convertir en la Secció femenina de la USAP.

Així, la USAP i el Montpellier Hérault rugby, són dos clubs que tenen dos equips d'elit en la divisió dels homes primer (Top 14) i dones.

Després d'un finalista el 2009 (19-16 contra la pèrdua de rugbi de Montpeller Hérault), les dones de la USAP es proclamen campiones de França el 2010 (Montpeller Herault Rugbi 26-5).

Grups de suport

• Els Angelets de la terra
• Les Barretines
• La Penya dels Aspres
• Les Arlequins
• La Bronca 2003
• La Lleganya
• Els de Tolosa amb la USAP (penya de Tolosa)
• Els de París amb la USAP
• Els Arrels de l'USAP
• Els Amics de Pesillà
• Les Ultras de l'USAP
• Les Farfadets
• Penya Sang i Or amb l'USAP
• Les Us@pistes
• Les Catalans de Paris
• Colla USAP
• Penya de l'Aude
• Penya Varoise de l'USAP
• BUC
• Penya la Lleganya de Vilanova i la Geltrú
• Penya Usapista "Els Valencians"

Bibliografia

• USAP: 100 ans de passion, de Gilles Navarro, éd. Trabucaire (Canet de Rosselló), 2003
• USAP, 1987-2002: XV ans d'une nouvelle aventure, le professionnalisme, de Louis Monich, éd. I Média, 2003
• "USAP, Fiers d'être catalans", de Robert Marty avec le collaboration de Pere Manzanares, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
• "La USAP de Perpinyà, la força del rugbi català" traduction en catalan, éd. Thassalia, Barcelona, 1998

Vegeu també

• Selecció catalana de rugbi
• Futbol Club Barcelona
• Llista de clubs de rugbi als Països Catalans
• Maxime Delonca

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

• Pàgina oficial del club
• USAP Barcelona
• Dades i resultats del club
• Anàlisi sociològica del fenomen USAP
• Le Rugbynistère, Anàlisi del rugbi