Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióUnió Esportiva Arlequins de Perpinyà
(fr) Association sportive perpignanaise
(fr) Union sportive perpignanaise
(fr) Union sportive arlequins perpignanais
(fr) Union sportive athlétique Perpignan-Roussillon
(fr) Union sportive arlequins Perpignan-Roussillon Modifica el valor a Wikidata
Logotip USA Perpinyà.svg
L'ASP (USAP) en 1911 (champion de deuxième série).jpg
(1911) Modifica el valor a Wikidata

LemaSempre endavant! Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomEls catalans Modifica el valor a Wikidata
Tipusequip de rugbi Modifica el valor a Wikidata
Creació1902
Activitat
Esportrugbi a 15 Modifica el valor a Wikidata
LligaTop 14 (1911–2014)
Campionat de França de rugbi Pro D2 (2014–2018)
Top 14 (2018–2019)
Campionat de França de rugbi Pro D2 (2019–2021)
Top 14 (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Estadiestadi Aimé GiralPerpinyà . 16.593 Pictograms-nps-services-theater4.svg Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPaul Goze (2007–2012)
Daniel Besson (2012–2013)
François Rivière (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalChristian Lanta Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
EquipamentGroupe Maurin Automobile
PatrocinadorItineris (1999–2001)
Orange (2001–2006)
Pepsi (2007–2009)
AXA (2009–2011)
Aviva (en) Tradueix (2012–2014)
valor desconegut (2014–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfr.usap.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: USAPOfficiel Twitter: usap_officiel Instagram: usapofficiel LinkedIn: sasp-usap Youtube: UCUZuZFU1VeHD9ZJJ3t3wnsQ Souncloud: usap-officiel Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França, els anys 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955 i 2009, cosa que el converteix en el setè club amb millor palmarès de França, darrere de l'Stade Toulousain, l'Stade Français, l'AS Béziers, el SU Agen i el FC Lourdes, i empatat amb l'Stade Bordelais.[1]

El club es va fundar l'any 1902 com a Association Sportive Perpignanaise, nom que va canviar pel d'US Perpinyà el 1919 i, finalment, el 1933 va adoptar el nom d'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP).[2]

L'equip va estar de manera ininterrompuda a la primera divisió del rugbi francès entre el 1911 i el 2014, any en què va perdre la categoria i va ser relegat a la ProD2.[3] El seu camp de joc és l'Estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 16.500 espectadors. La samarreta porta els colors sang i or de l'escut de Catalunya.[2]

Després de ser campió de la ProD2 el 2018, l'equip va tornar a la divisió d'honor la temporada 2018-2019. Malauradament, la tornada al Top 14 va ser efímera, i, després d'una temporada amb només dues victòries, l'equip va quedar darrer i va tornar a baixar a la ProD2. La temporada 2019-2020, quan era segon de la classificació i estava en posicions de lluitar per l'ascens, es va suspendre la lliga per la pandèmia de COVID-19. La Lliga Nacional de Rugbi francesa va decidir, un cop suspesa la competició, que no hi hauria ascensos ni descensos i va condemnar la USAP a jugar un any més a la ProD2.

A nivell europeu, el club perpinyanès és, amb 11 participacions en la Heineken Cup, el tercer representant de França i el primer català amb més aparicions. En aquesta competició, la USAP va arribar a la final en l'edició del 2003, que va perdre contra l'Stade Toulousain.[4]

Història[modifica]

El rugbi arriba a Perpinyà l'octubre del 1886 amb la Union Athlétique du Collège de Perpignan. El primer club civil del Rosselló es va fundar poc després, l'any 1896, i el 13 de setembre de 1902 es va crear l'avantpassat de l'actual club: l'Associació Atlètica de Perpinyà (SPA). L'abril del 1903, l'ASP bat l'equip de la Facultat de Veterinària de Tolosa en la lluita pel títol de campió del Sud de Deuxième Série, equiparable a la segona divisió francesa. Entre el 1905 i el 1911, el club va guanyar tots els campionats disputats al Llenguadoc.[5]

El 23 d'abril de 1911, l'ASP es converteix en campiona de la segona divisió francesa a Dole (Jura) en batre per 20-5 el Colombes i accedeix a l'elit del rugbi francès, condició que no perdrà fins al 2014. El 1912 va esclatar un conflicte en el club i el resultat va ser l'escissió promoguda per diversos jugadors i membres, inclòs el capità, Gilbert Brutus, que van crear l'Stade Olympien Perpignanais (SOP).[6]

El setembre del 1912 va arribar com a jugador i entrenador el gal·lès Rowland Griffiths, recent finalista de la final de la lliga francesa amb el Racing Club de França, que va portar el club a disputar una semifinal el 1913 i a guanyar el títol el 1914 contra el Tarbais Stadocest per 8-7. La transformació final que va donar la victòria als catalans la va aconseguir Aimé Giral, que al cap d'uns mesos moriria al front durant la Primera Guerra Mundial i que uns anys més tard va donar nom a l'estadi de la USAP.[7][8]

Per la seva banda, el SOP va esdevenir campió de França de la segona divisió el 1913. Durant la Primera Guerra Mundial, malgrat la suspensió del campionat, els jugadors no mobilitzats van continuar jugant per l'ASP amb el malnom de Diables Verds de Perpinyà i es van convertir en campions del Llenguadoc el 1916 contra el SOP, que va guanyar el títol l'any següent.[6]

La primera edat d'or[modifica]

La guerra va interrompre l'ascensió del club. El 1919, els dos equips de la ciutat es van fusionar i van crear la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club va adoptar els cèlebres colors blau cel per a la samarreta, blanc per als pantalons i sang i or per als mitjons. Aquest canvi es va fer per homenatjar els jugadors del club morts durant la guerra del 1914 al 1918, ja que el color blau adoptat pel club era el dels uniformes que duien al front.

Va començar una època d'èxit per al club de Perpinyà, que es va consolidar com un dels més importants del campionat francès. El seu millor any va ser el 1921: els quatre equips del club es van proclamar campions del Llenguadoc i els equips I i II van ser campions de França. El seu segon campionat absolut de França el va guanyar davant l'Stade Toulousain a Besiers.

La USP va disputar tres finals consecutives, els anys 1924, 1925 i 1926. Va guanyar la segona enfront de l'AS Carcassonne i va perdre les altres dues contra el seu gran rival occità, el Tolosa. En aquell moment, el club dominava el rugbi a 15 francès, amb tres títols.

Durant aquells anys, a Perpinyà hi havia un segon club de rugbi a 15, el Club des Arlequins Perpignanais. El nom prové del fet que, en els seus inicis, l'equip era molt pobre i els jugadors, propietaris de la samarreta que duien, sovint no la podien canviar quan s'estripava i l'havien d'apedaçar amb trossos de teixit que no sempre eren del color desitjat. D'aquí ve la comparació amb el vestit d'un arlequí.

De la fusió USP-Arlequins al darrer títol[modifica]

El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs acorden finalment fusionar-se. És així com neix la Unió Esportista Arlequins de Perpinyà. El 1940 canvia de nom i passa a ser la Unió dels Esports Atlètics Perpinyanesos.

La USAP, com es coneixerà d'ara endavant, disputa dues noves finals, totes dues contra el Biarritz; una la va perdre, el 1935, i l'altra la va guanyar, el 1938. Un cinquè títol coronaria aquest període daurat el 1944, amb victòria contra el Baiona.

Paral·lelament, el Rosselló es va convertir en terra del rugbi a 13 des de la fi de la guerra. Aquest esport, prohibit pel règim de Vichy, es va reviscolar i va seduir el planter de la USAP. Deu campions de França del 1944 van passar així a professionals del rugbi a 13.

Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades més a la final; el 1952, en què cau derrotada contra el FC Lourdes, que aleshores començava el seu període de domini, i el 1955, en què obté el sisè títol.

L'època contemporània[modifica]

La USAP durant un partit de la Heineken Cup

Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Béziers, la USAP, pilar de la primera divisió, no desenvolupa durant un temps cap paper important. El darrer títol gran del club és un Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir del 1997, el club torna al capdamunt del rugbi a 15 francès, però sense arribar a imposar-se. El 1998 disputa una nova final, la primera a l'Stade de France, guarnit per a l'ocasió amb el vermell i el groc, però perd contra l'Stade Français. Després, el 2000, sota la direcció d'Olivier Saïsset, antic entrenador i jugador de l'AS Béziers, el gran rival occità de proximitat, el club arriba sistemàticament a les fases finals del campionat, i disputa una nova final, el 2004, que perd contra l'Stade Français.

La USAP juga regularment la Copa d'Europa. Després d'una experiència el 1998-99, el club hi participa de manera ininterrompuda des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa.

Saisset se'n va del club després de la derrota a la final del campionat del 2004 i el reemplacen Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten la USAP fins a la semifinal del campionat contra el Biarritz la temporada 2005-06 (9-12). El maig del 2006, Ducousso cedeix la plaça a Franck Azéma.

L'any 2002, la USAP va signar un conveni de col·laboració amb el Barcelona Universitari Club, pel qual l'equip de Barcelona passava a anomenar-se USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va firmar un conveni de col·laboració amb el Barça.

El 6 de juny de 2009, a l'Stade de France de París, la USAP va tornar a aixecar l'escut de Brennus després de guanyar la seva setena lliga, aquesta vegada contra l'ASM Clermont Auvergne occitana, per 22-13. En un estadi ple de gom a gom i amb milers de seguidors catalans a les grades, l'equip de Jacques Brunel va trencar una sequera de més de mig segle gràcies a una magnífica segona part. La USAP, que havia quedat primera a la fase regular de la lliga, jugava la quinzena final en els seus més de cent anys d'història, de les quals n'havia guanyat sis.

Club «de foc», com se l'anomena sovint, per la passió que l'envolta, la USAP no sempre s'ha caracteritzat per l'estabilitat dels seus dirigents. Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, va reeixir a modernitzar-lo i consolidar-lo quan estava amenaçat de perdre la categoria en el pla esportiu i tenia un greu dèficit financer com a entitat professional capaç de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francès com europeu. Va crear el holding USAP Per Sempre, principal accionista del club (amb aproximadament el 80% de les accions), del qual és el president, i també va presidir la societat anònima esportiva professional del club. Però, cansat de les baralles internes, sobretot amb l'associació que administra el sector dels aficionats del club, i criticat per la seva gestió, vista de vegades com a autocràtica, va abandonar el seu lloc l'octubre del 2006. Al cap d'un mes, però, el 23 de novembre del 2006, Dagrenat i el seu equip van tornar a agafar les regnes del holding USAP Per Sempre gràcies a les votacions de l'associació d'antics jugadors de la USAP (Amicale des Anciens), que no tenia més d'un 1% de les accions del holding, però que va ser decisiva. Dagrenat és soci de Jordi Pujol i Ferrusola, fill de l'antic president de Catalunya Jordi Pujol i Soley. El 2012 va arribar a la presidència l'empresari Daniel Besson.[9][10]

Identitat[modifica]

Aficionats de la USAP
Equipació de la USAP en el partit contra el Toló el maig del 2004 a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

La USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista i fins i tot té com a himne del club la cançó L'estaca, de Lluís Llach.

Recentment, el club ha reprès el nom que va portar entre el 1933 i el 1940, Unió Esportista Arlequins de Perpinyà, i ha canviat els colors de la samarreta, que ha passat del blau al sang i or de les armes de Catalunya. La seva divisa, que s'expressa sempre en català, és Sempre endavant, un indici de la forta identitat catalana, cada vegada més reivindicada pel club perpinyanès.

El club mira de desenvolupar el rugbi a 15 a la resta de Catalunya, per això des del 2004 fa convenis de col·laboració amb clubs com el FC Barcelona i dona suport a l'escola de rugbi a 15 blaugrana, supervisada per Georges Coste, antic entrenador de la USAP.

La identitat catalana no ha impedit a la USAP obrir àmpliament les portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats componen actualment la plantilla professional del club.

Estadi[modifica]

L'estadi Aimé Giral de Perpinyà

La USAP juga a l'estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 16.539 espectadors.

Jugadors emblemàtics i internacionals[modifica]

La USAP ha aportat nombrosos internacionals al 15 de França (28 en data d'octubre del 2006), entre els quals es poden citar Jep Desclaux (anys 1930 i 1940), Robert Puig-Aubert (1940 i 1950), Jean-François Imbernon (1970 i 1980) i, més recentment, Thomas Lièvremont. El darrer, a dia d'avui, és Vincent Debaty. Un dels jugadors més emblemàtics del club, el capità Bernard Goutta, que va posar fi a la seva carrera professional la temporada 2006-07, va participar en la selecció francesa contra el Canadà el juliol del 2004.

Actualment, el club té jugadors internacionals amb la selecció. Nicolas Mas, David Marty i Guilhem Guirado són seleccionats habitualment, així com Philip Burger.

Entre els estrangers, el pilar Perry Freshwater va jugar amb l'equip d'Anglaterra, i Rimas Álvarez Kairelis, amb l'equip de l'Argentina. En la pretemporada 2007-2008, la USAP va fer un gran cop d'efecte en el mercat de les transferències en reclutar el darrere dels campions del món del 2007, el sud-africà Percy Montgomery.

En la pretemporada 2008-2009, la USAP torna a revolucionar el mercat dels fitxatges quan fa signar l'obertura dels All Blacks Daniel Carter, amb l'inconvenient, tanmateix, que només va jugar la segona meitat de la temporada.

En la temporada 2011-2012, l'internacional de Gal·les James Hook va firmar per tres anys, just després de la Copa del Món.

Palmarès[modifica]

Finals disputades per la USAP[modifica]

Campionat francès de rugbi a 15[modifica]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu Espectadors
3 de maig de 1914 Catalunya AS Perpinyà Stadoceste Tarbais 8-7 Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc 15.000
17 d'abril de 1921 Catalunya US Perpinyà Stade Toulousain 5-0 Parc des Sports de Sauclières, Besiers 20.000
27 d'abril de 1924 Stade Toulousain Catalunya US Perpinyà 3-0 Parc Lescure, Bordeus 20.000
3 de maig de 1925 Catalunya US Perpinyà AS Carcassonne 5-0 1 Maraussan, Narbona 20.000
2 de maig de 1926 Stade Toulousain Catalunya US Perpinyà 11-0 Parc Lescure, Bordeus 25.000
12 de maig de 1935 Biarritz Olympique Catalunya USA Perpinyà 3-0 Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc 23.000
8 de maig de 1938 Catalunya USA Perpinyà Biarritz Olympique 11-6 Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc 24.600
30 d'abril de 1939 Biarritz Olympique Catalunya USA Perpinyà 6-0 AP Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa 23.000
26 de març de 1944 Catalunya USA Perpinyà Aviron Bayonnais 20-5 Parc des Princes, París 35.000
4 de maig de 1952 FC Lourdes Catalunya USA Perpinyà 20-11 Estadi Municipal, Tolosa 32.500
22 de maig de 1955 Catalunya USA Perpinyà FC Lourdes 11-6 Parc Lescure, Bordeus 39.764
29 de maig de 1977 AS Béziers Catalunya USA Perpinyà 12-4 Parc des Princes, París 41.821
16 de maig de 1998 Stade Français Catalunya USA Perpinyà 34-7 Stade de France, Saint-Denis (Sena Saint-Denis) 78.000
26 de juny de 2004 Stade Français Catalunya USA Perpinyà 38-20 Stade de France, Saint-Denis 79.722
6 de juny de 2009 Catalunya USA Perpinyà ASM Clermont Auvergne 22-13 Stade de France, Saint-Denis 79.205
29 de maig de 2010 ASM Clermont Auvergne Catalunya USA Perpinyà 19-6 Stade de France, Saint-Denis 79.869

¹ Una primera final es va disputar el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux de Tolosa, amb el resultat de 0-0 AP.

Challenge Yves du Manoir[modifica]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu
17 de març 1935
7 d'abril 1935
Catalunya USA Perpinyà AS Montferrandaise 3-3
6-0
Toló
Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc
8 de març 1936 Aviron bayonnais Catalunya USA Perpinyà 9-3 Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc
25 d'abril 1937 Biarritz olympique Catalunya USA Perpinyà 3-0 Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc
8 de març 1938 AS Montferrandaise Catalunya USA Perpinyà 23-10 Toló
29 de maig 1955 Catalunya USA Perpinyà SC Mazamet 22-11 Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc
29 de maig 1965 US Cognac Catalunya USA Perpinyà 5-3 Parc des Princes, París
4 de juny 1994 Catalunya USA Perpinyà ASM Clermont Auvergne 18-3 Stade Maurice Boyau, Dacs

Challenge Antoine Béguère[modifica]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu
1967 FC Lourdes Catalunya USA Perpinyà 8-0 Stade Antoine-Béguère, Lorda
1988 Catalunya USA Perpinyà FC Lourdes 36-3 Stade Antoine-Béguère, Lorda

Copa d'Europa de rugbi a 15[modifica]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu Espectadors
24 de maig 2003 Stade Toulousain Catalunya USA Perpinyà 22-17 Lansdowne Road, Dublín 28.600

Transferències 2010/11[modifica]

Arribades

Sortides

Transferències 2011/12[modifica]

Arribades

Sortides

Transferències 2012/13[modifica]

Arribades

Sortides

Transferències 2013/14[modifica]

Arribades

Sortides

Plantilla 2020/2021[modifica]

Per la temporada 2020-2021, l'equip de l'USA Perpignan[11] és el següent :

Nom Posició Data de naixement Nacionalitat Selecció
vegades internacional (punts anotats)
Darrer club Incorporació
Akato Fakatika Pilar 31/01/2001 França França - "Pedrera" -
Siua Halanukonuka Pilar 09/08/1986 Tonga Tonga 8 (0) Escòcia Glasgow Warriors 2020
Vaktang Jincharadze Pilar 08/11/1999  Geòrgia Geòrgia RC Jiki Gori 2019
Davit Kubriashvili Pilar 12/03/1986  Geòrgia 47 (5) França FC Grenoble rugby 2020
Sacha Lotrian Pilar 13/08/2000 França França - "Pedrera" -
Terry Philippart Pilar 05/03/1992 França França - França US Montauban 2020
Kévin Tougne Pilar 13/04/1997 França França - França Stade Toulousain 2016
Quentin Walcker Pilar 21/02/1996 França França - "Pedrera" -
Charles Géli Taloner 26/03/1987 França França - França SC Leucate 2019
Seilala Lam Taloner 18/02/1989 Samoa Samoa 16 (0) França USON Nevers 2017
Killian Taofifenua Taloner 20/07/2000 França França - "Pedrera" -
Lucas Velarte Taloner 24/10/1998 França França - "Pedrera" -
Shahn Eru Segona línia 20/09/1989 Nova Zelanda Nova Zelanda - NZL Bay of Plenty 2017
Piula Faasalele Segona línia 22/01/1988 Samoa Samoa 21 (10) França Stade Toulousain 2019
Tristan Labouteley Segona línia 12/04/1995 França França - França Union Bordeaux-Bègles 2017
Nafitalai Ma'afu Segona línia 19/06/1998  Estats Units - Estats Units d'Amèrica Tempe Old Devis 2017
Alban Roussel Segona línia 11/09/1998 França França - "Pedrera" -
Lucas Bachelier Tercera Línia Ala 26/03/1995 Catalunya Catalunya - "Pedrera" -
Alan Brazo Tercera Línia Ala 21/05/1992 França França - "Pedrera" -
Karl Chateau Tercera Línia Centre 15/06/1992 França França - França Stade Toulousain 2013
Damien Chouly Tercera Línia Centre 27/11/1985 França França 46 (15) França ASM Clermont 2019
Michael Faleafa Tercera Línia Ala 03/02/1992 Tonga Tonga 4 (0) NZL Northland 2017
Genesis Mamea Lemalu Tercera Línia Centre 22/09/1988 Samoa Samoa 3 (2) França CS Bourgoin-Jallieu 2016
Ugo Mas Tercera Línia Centre 06/03/1999 França França - França Castres olympique 2020
Pierre Reynaud Tercera Línia Centre 24/02/1996 França França - "Pedrera" -
Sadek Deghmache Mig de melé 05/10/1995 França França - "Pedrera" -
Tom Ecochard Mig de melé 14/12/1992 França França - "Pedrera" -
Mattéo Rodor Mig de melé 04/07/1999 França França - "Pedrera" -
Quentin Etienne Mig d'Obertura 14/07/1990 França França - França Oyonnax rugby 2019
Melvyn Jaminet Mig d'Obertura 30/06/1999 França França - "Pedrera" -
Thibauld Suchier Mig d'Obertura 20/06/1991 França França - França AS Béziers 2019
Ben Volavola Mig d'Obertura 30/01/1991 Fiji Fiji 36 (198) França Racing 92 2020
Jeronimo De La Fuente Centre 24/02/1991  Argentina 46 (30) Argentina Jaguares 2020
Alivereti Duguivalu Centre 21/07/1997 Fiji Fiji - Fiji Fiji 2017
Pierre Lucas Centre 29/04/1997 França França - França Montpellier Hérault rugby 2015
Ethan Randle Centre 18/09/2002  Anglaterra - França RC Narbonne 2018
Afusipa Taumoepeau Centre 26/01/1990 Austràlia Austràlia - França Castres olympique 2018
Emmanuel Vaitulukina Centre 05/07/2001 França França - "Pedrera" -
Lucas Dubois Ala 09/06/1998 França França - "Pedrera" -
Baptiste Plana Ala 12/10/1999 França França - "Pedrera" -
Jean-Bernard Pujol Ala 11/04/1992 França França - França Stade Toulousain 2014
Georges Tilsley Ala 27/02/1992 Nova Zelanda Nova Zelanda - França Union Bordeaux-Bègles 2019
Mathieu Acebes Darrere 01/08/1987 França França - França Section Paloise 2016
Julien Farnoux Darrere 24/04/1993 França França - França ASM Clermont 2014

Jugadors destacats[modifica]

per ordre cronològic

Entrenadors destacats[modifica]

Himnes[modifica]

USAP XV femení[modifica]

El 2008, arran d'un desacord amb la Municipalitat de Toluges, el club de rugbi USAT XV Toulouges, exclusivament per a dones i que en aquella data havia estat quatre vegades campió de França (2004, 2005, 2006 i 2008), es va convertir en la secció femenina de la USAP.

Així, la USAP i el Montpellier Hérault Rugby són dos clubs que tenen dos equips d'elit, en la divisió masculina (Top 14) i en la femenina.

Després de ser finalistes el 2009, en què van perdre per 19-16 contra el Montpellier Hérault Rugby, les dones de la USAP es van proclamar campiones de França el 2010 derrotant el Montpellier Hérault Rugby per 26-5.

Grups de suport[12][modifica]

  • Els Angelets de la Terra
  • Les Barretines
  • La Penya dels Aspres
  • Les Arlequins
  • La Bronca 2003
  • La Lleganya
  • Els de Tolosa amb la USAP (penya de Tolosa)
  • Els de París amb la USAP Arxivat 2005-01-29 a Wayback Machine.
  • Els Arrels de la USAP
  • Els Amics de Pesillà
  • Les Ultras de la USAP
  • Les Farfadets
  • Penya Sang i Or amb la USAP
  • Les Us@pistes
  • Les Catalans de Paris
  • Colla USAP
  • Penya de l'Aude
  • Penya Varoise de la USAP
  • BUC
  • Penya la Lleganya de Vilanova i la Geltrú
  • Penya Usapista Els Valencians

Referències[modifica]

  1. «Rugby TOP 14» (en francès). Ligue Nationale Rugby. París: Ligue Nationale de Rugby. [Consulta: 7 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 Camp, Carles. «96: L'USAP de Perpinyà: un club català i catalanista». Butlletí de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. [Consulta: 7 juliol 2014].
  3. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. «La USAP perd amb Clermont (25-22) i baixa del Top 14 per primer cop en els seus 112 anys d'història». 324.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A., 03-05-2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
  4. «Heineken Cup : presentation and medal winners» (en anglès). European Leagues Cups. St-François QC G0A3S0, Canada: Info Média Conseil. [Consulta: 7 juliol 2014].
  5. Vital, Ferran. «Breu història de la USAP» (article). [Consulta: 8 juliol 2014].
  6. 6,0 6,1 Sicart, Henri. Trabucaire Editions. USAP : 100 Ans d'histoire et de culture (en francès), 1 d'octubre de 2007. ISBN 978-2849740583 [Consulta: 8 juliol 2014]. 
  7. Lemon, Mark; Henry Mayhew, Tom Taylor, Shirley Brooks, Sir Francis Cowley Burnand, Sir Owen Seama «Punch». Punch, 288, 1985 [Consulta: 8 juliol 2014].
  8. «Les finales de rugby depuis 1892» (en francès). SPORTS.FR – RUGBY. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 8 juliol 2014].
  9. «Daniel Besson succède à Goze à la présidence de l'Usap» (en francès). Le Point, 23-11-2012. [Consulta: 13 abril 2017].
  10. «Daniel Besson, nou president de la USAP». La Clau, 23-11-2012. [Consulta: 13 abril 2017].
  11. «Equipe 2020-21».
  12. «Llista de la web oficial del club». Arxivat de l'original el 2007-03-12. [Consulta: 18 febrer 2007].

Bibliografia[modifica]

  • USAP: 100 ans de passion, de Gilles Navarro, éd. Trabucaire (Canet de Rosselló), 2003
  • USAP, 1987-2002: XV ans d'une nouvelle aventure, le professionnalisme, de Louis Monich, éd. I Média, 2003
  • "USAP, Fiers d'être catalans", de Robert Marty avec le collaboration de Pere Manzanares, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
  • "La USAP de Perpinyà, la força del rugbi català" traduction en catalan, éd. Thassalia, Barcelona, 1998

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà