Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà
 | ||||
| Nom complet | Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà | |||
|---|---|---|---|---|
| Àlies | Els catalans  | |||
| Fundació | 1902 | |||
| País | França | |||
| Àrea social | ||||
| Recinte | estadi Aimé Giral | |||
| Localització | Perpinyà | |||
| Junta tècnica | ||||
| Esport/disciplina | rugbi a 15 | |||
| Entrenador | Christian Lanta | |||
| Lliga | Campionat de França de rugbi Pro D2 | |||
| Equipament | ||||
| ||||
| Equipació | Adidas | |||
| Patrocinador | Groupe Maurin Automobile | |||
| Web | fr.usap.fr | |||
       | ||||
La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França (1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955 i 2009) el que el converteix en el 7è club amb millor palmarès de França darrera de l'Stade Toulousain, l'Stade français, l'AS Béziers, el SU Agen i el FC Lourdes i empatat amb l'Stade bordelais.[1]
El club es va fundar l'any 1902 com a Association Sportive Perpignanaise, reanomenat US Perpinyà el 1919 i finalment el 1933 va adoptar el nom d'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP).[2]
L'equip ha estat de forma ininterrompuda a la primera divisió del rugbi francès entre 1911 i 2014, any en què va perdre la categoria i fou relegat a jugar a la ProD2.[3] El seu estadi local és l'Estadi Aimé Giral amb una capacitat de 16.500 espectadors. La seva samarreta porta els colors sang i or de l'escut de Catalunya.[2]
Després de ser campió de la ProD2 el 2018, l'equip tornarà a la divisió d'honor l'any 2018-2019.
A nivell europeu, amb 11 participacions en la Heineken Cup, és el tercer representant de França, i el primer català amb major nombre d'aparicions. En aquesta, la USAP va arribar a la final en l'edició de 2003, la qual va perdre contra l'Stade Toulousain l'any 2003.[4]
Història[modifica]
El rugbi arriba a Perpinyà l'octubre de 1886 amb l'Union athlétique du collège de Perpignan. El primer club civil del Rosselló es va fundar poc després, l'any 1896 i el 13 de setembre de 1902, es va crear l'avantpassat de l'actual club: l'Associació Atlètica de Perpinyà (SPA). A l'abril de 1903, l'ASP bat a l'equip de la facultat de Veterinària de Tolosa en la lluita pel títol de campió del Sud de Deuxième série equiparable a la segona divisió francesa. Entre 1905 i 1911, el club va guanyar tots els campionats fets al Llenguadoc.[5]
El 23 d'abril de 1911, l'ASP es converteix en campió de la segona divisió francesa a Dole (Jura) en batre 20-5 al Colombes i assoleix l'accés a l'elit del rugbi francès que no perdria fins a l'any 2014. El 1912, va esclatar un conflicte en el club i el resultat del mateix fou l'escissió que promogueren diversos jugadors i membres (inclòs el capità, Gilbert Brutus) que crearan l'Stade olympien perpignanais (SOP).[6]
Al setembre de 1912, va arribar com a jugador-entrenador, el gal·lès Rowland Griffiths, recent finalista de la final de la lliga francesa amb el Racing Club de França, i que va a portar al club a disputar una semifinal el 1913 i ha guanyar el títol el 1914 contra el Tarbais Stadocest per 8-7. La transformació final que dóna la victòria als catalans fou aconseguida per Aimé Giral jugador que mesos després moriria al front durant la Primera Guerra Mundial i que, anys més tard, donaria nom a l'estadi de l'USAP.[7][8]
Per la seva banda, el SOP esdevé campió de França de segona divisió en 1913. Durant la Primera Guerra Mundial, malgrat la suspensió del campionat, els jugadors no mobilitzats segueixen jugant per l'ASP amb el malnom de Diables Verds de Perpinyà esdevenint campions del Llenguadoc de 1916 contra el SOP, que guanyaria el títol l'any següent.[6]
La primera edat d'or[modifica]
La guerra va interrompre l'ascensió del club. El 1919, els dos clubs de la ciutat es fusionaren creant la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club adoptà els cèlebres colors blau cel per la samarreta, blanc pel pantaló i sang i or pels mitjons. La raó d'aquest canvi fou com a homenatge als jugadors del club morts durant la guerra de 1914-1918, adoptant el club el color blau dels seus uniformes.
S'inicià una època d'èxit pel club de Perpinyà que es consolidà com un dels més importants del campionat francès. El seu gran any fou el 1921: els quatre equips del club foren campions del Llenguadoc i els equips I i II foren campions de França. El seu segon campionat absolut de França el guanyà davant l'Stade Toulousain a Besiers.
La USP disputà tres finals consecutives (1924, 1925, 1926), guanyant la segona enfront l'AS Carcassonne, i perdent les altres dues contra el seu gran rival occità, el Tolosa. En aquell moment, amb tres títols, el club dominava el rugbi a 15 francès.
Durant aquells anys, un segon club de rugbi a 15 existia a Perpinyà, el Club des Arlequins Perpignanais. El seu nom prové del fet que el club era molt pobre en els seus inicis i sovint els jugadors, propietaris de la seva samarreta, no la podien reemplaçar quan era esquinçada i l'apedaçaven amb trossos de teixit que no eren pas sempre del color desitjat, d'aquí la semblança amb el vestit d'un arlequí.
De la fusió USP-Arlequins al darrer títol[modifica]
El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs, finalment, acorden fusionar-se. És així com neix la Unió Esportista Arlequins de Perpinyà. El 1940, es modifica el nom, esdevenint Unió dels Esports Atlètics Perpinyanesos.
La USAP, com és coneguda d'ara endavant, disputa dues noves finals, l'una perduda el 1935, l'altra guanyada el 1938, tots dos cops contra el Biarritz. Un cinquè títol corona aquest període daurat el 1944 amb victòria contra el Baiona).
Paral·lelament, el Rosselló esdevingué terra del rugbi a 13 des de la fi de la guerra. Aquest esport, prohibit pel règim de Vichy, es reviscola i sedueix la pedrera de la USAP. Deu campions de França del 1944 passaren així a professionals del rugbi de 13.
Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades més a la final, el 1952 (derrotat contra el FC Lourdes que començava aleshores el seu període de dominació) i el 1955 obté el sisè títol.
L'època contemporània[modifica]
Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Béziers, la USAP, pilar de la primera divisió, no desenvolupa cap paper important. El darrer títol gran del club és un Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir del 1997, el club torna al capdamunt del rugbi a 15 francès, sense arribar a imposar-se. El 1998, disputa una nova final, la primera al Stade de France, guarnit per a l'ocasió amb el vermell i el groc, però perd contra l'Stade Français. Després el 2000, sota la direcció d'Olivier Saïsset, antic entrenador i jugador de l'AS Béziers (el gran rival occità de proximitat), el club arriba sistemàticament a les fases finals del campionat. Disputa una nova final, perduda el 2004 contra l'Stade Français.
La USAP disputa regularment la Copa d'Europa. Després d'una experiència el 1998-99, el club hi participa sistemàticament des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa.
Saisset se'n va del club després de la derrota a la final del campionat del 2004, i el reemplaça Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten la USAP fins a la semifinal del campionat contra el Biarritz el 2005-06 (9-12). El maig de 2006, Ducousso cedeix la seva plaça a Franck Azéma.
L'any 2002 la USAP va signar un conveni de col·laboració amb el Barcelona Universitari Club, a partir del qual l'equip de Barcelona es diu d'aleshores endavant USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va firmar un conveni de col·laboració amb el Barça.
El 6 de juny de 2009, a l'Stade de France de París, la USAP va tornar a aixecar l'escut de Brennus després de guanyar la seva setena lliga, aquesta vegada contra l'ASM Clermont Auvergne occitana, per 22-13. En un estadi ple de gom a gom i amb milers de seguidors catalans a les grades, l'equip de Jacques Brunel va trencar una sequera de més de mig segle gràcies a una magnífica segona part. La USAP, que havia quedat primera a la fase regular de la lliga, jugava la quinzena final de la lliga en els seus més de cent anys d'història, de les quals n'havia guanyat sis.
Club «de foc», com se l'anomena sovint, per la passió que l'envolta, la USAP no ha pas resplendit sempre per l'estabilitat dels seus dirigents. Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, va reeixir a modernitzar i consolidar el club, aleshores amenaçat de degradació en el pla esportiu i que sofria un greu dèficit financer, com a entitat professional capaç de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francès com europeu. Creà el holding "USAP Per Sempre", principal accionista del club (aproximadament 80% de les accions), del qual és el president, i presideix també la societat anònima esportiva professional del club. Però fatigat per les baralles intestines, sobretot amb l'associació que administra el sector dels afeccionats del club, i criticat per a la seva gestió (vista de vegades com autocràtica), abandonà el seu lloc l'octubre del 2006. Però un mes més tard, el 23 de novembre del 2006, Dagrenat i el seu equip reprenen les regnes del holding "USAP Per Sempre", gràcies a les votacions de l'associació d'antics jugadors de la USAP (Amicale des Anciens), que no té més d'un 1% de les accions del holding, però que es mostraren decisives. Dagrenat és soci de Jordi Pujol i Ferrussola, fill de l'antic president de Catalunya Jordi Pujol i Soley. El 2012 arribà a la presidència l'empresari Daniel Besson.[9][10]
Identitat[modifica]
La USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista, fins i tot té com a himne del club la cançó L'Estaca d'en Lluís Llach.
Recentment, el club ha reprès el nom que portava entre 1933 i 1940, Unió Esportista Arlequins de Perpinyà, i ha canviat els colors de les seves samarretes, abandonant el blau cel pel sang i or de les armes de Catalunya. Tanmateix, el 2007, el club va tornar a establir els colors blau i blanc com a samarreta principal, el sang i or va demorar només pels partits jugats l'exterior. La seva divisa (emprada en llengua catalana) és Sempre endavant, i és un indici de la forta identitat catalana cada vegada més reivindicada pel club perpinyanès.
El club mira de desenvolupar el rugbi a 15 a la resta de Catalunya, per això, des del 2004, fa convenis de col·laboració amb clubs com el FC Barcelona i dóna suport a l'escola de rugbi a 15 blaugrana, supervisada per Georges Coste, antic entrenador de la USAP.
La identitat catalana no ha impedit a la USAP d'obrir amplament les seves portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats componen actualment la plantilla professional del club.
Estadi[modifica]
La USAP juga els seus partits a l'estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 16.539 espectadors.
Jugadors emblemàtics i internacionals[modifica]
La USAP ha proveït nombrosos internacionals al 15 de França (28 a la data d'octubre de 2006). Citarem Jep Desclaux (anys 1930 i 1940), Robert Puig-Aubert (anys 1940 i 1950), Jean-François Imbernon (anys 1970 i 1980) o, més recentment, Thomas Lièvremont. El darrer en data és Vincent Debaty. Un dels jugadors més emblemàtics del club, Bernard Goutta, capità que va posar un terme a la seva carrera al final de la temporada 2006-07, ha conegut la seva única selecció contra el Canadà el juliol del 2004.
Actualment, el club té jugadors internacionals amb la selecció francesa. Nicolas Mas, David Marty i Guilhem Guirado són regularment seleccionats. També Philip Burger.
Entre els estrangers, el pilar Perry Freshwater jugà amb l'equip d'Anglaterra i Rimas Álvarez Kairelis amb l'equip d'Argentina. A la pretemporada 2007-2008, la USAP ha fet un gran cop al mercat de les transferències: el reclutament del darrere dels campions del Món 2007, el sud-africà Percy Montgomery.
A la pretemporada 2008-2009, la USAP fa de nou un gran cop al mercat dels transferiments: fa signar l'obridor dels All Blacks Daniel Carter, amb el bemoll tanmateix que no jugà més que a la segona meitat de la temporada.
En la temporada 2011-2012 se signà l'internacional de Gal·les James Hook, per tres anys, tot després de la Copa del Món.
Palmarès[modifica]
- Copa d'Europa de rugbi a 15
- Finalista: 2002-03
- Campionat de França de rugbi a 15: 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955, 2009
- Finalista: 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998, 2004, 2010
- Challenge Yves du Manoir: 1935, 1955, 1994
- Finalista: 1936, 1937, 1938, 1956, 1965
- Challenge Antoine Béguère: 1988
- Finalista: 1967
- Challenge Paul Roca: 1953
- Campionat francès de segona divisió: 1911 (enfront l'US Doloise, 20-5)
- Campionat del Sud: 1903 (enfront l'École Vétérinaire de Toulouse, 8-6)
Finals disputades per la USAP[modifica]
Campionat francès de rugbi a 15[modifica]
1 Una primera final fou disputada el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux a Tolosa amb el resultat de 0-0 AP.
Challenge Yves du Manoir[modifica]
| Data | Vencedor | Finalista | Marcador | Seu |
|---|---|---|---|---|
| 17 de març 1935 7 d'abril 1935 |
 USA Perpinyà
|
AS Montferrandaise | 3-3 6-0 |
Toló Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc |
| 8 de març 1936 | Aviron bayonnais | USA Perpinyà
|
9-3 | Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc |
| 25 d'abril 1937 | Biarritz olympique | USA Perpinyà
|
3-0 | Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc |
| 8 de març 1938 | AS Montferrandaise | USA Perpinyà
|
23-10 | Toló |
| 29 de maig 1955 | USA Perpinyà
|
SC Mazamet | 22-11 | Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc |
| 29 de maig 1965 | US Cognac | USA Perpinyà
|
5-3 | Parc des Princes, París |
| 4 de juny 1994 | USA Perpinyà
|
ASM Clermont Auvergne | 18-3 | Stade Maurice Boyau, Dacs |
Challenge Antoine Béguère[modifica]
| Data | Vencedor | Finalista | Marcador | Seu |
|---|---|---|---|---|
| 1967 | FC Lourdes | USA Perpinyà
|
8-0 | Stade Antoine-Béguère, Lorda |
| 1988 | USA Perpinyà
|
FC Lourdes | 36-3 | Stade Antoine-Béguère, Lorda |
Copa d'Europa de rugbi a 15[modifica]
| Data | Vencedor | Finalista | Marcador | Seu | Espectadors |
|---|---|---|---|---|---|
| 24 de maig 2003 | Stade Toulousain | USA Perpinyà
|
22-17 | Lansdowne Road, Dublín | 28.600 |
Transferències 2010/11[modifica]
|
Arribades |
Sortides |
Transferències 2011/12[modifica]
|
Arribades |
Sortides
|
Transferències 2012/13[modifica]
Transferències 2013/14[modifica]
Plantilla 2013/2014[modifica]
Per la temporada 2014-2015, l'equip de l'USA Perpignan[11] és el següent :
Jugadors destacats[modifica]
per ordre cronològic
Entrenadors destacats[modifica]
Himnes[modifica]
- El Cant de la USAP és el nou himne del club de rugbi de la USAP. Aquesta cançó fou creada durant la temporada 2007-2008. Hi ha també d'altres himnes no oficials com L'Estaca.
- L'Estaca de Lluís Llach, és l'himne no oficial del club.
- Els hi fotrem de Jordi Barre.
USAP XV Femení[modifica]
El 2008, arran d'un desacord entre el club de rugbi USAT XV Toulouges, exclusivament per a les dones, quatre vegades campió de França en aquesta data (2004, 2005, 2006 i 2008) i la Municipalitat de Toluges, el club es va convertir en la Secció femenina de la USAP.
Així, la USAP i el Montpellier Hérault rugby, són dos clubs que tenen dos equips d'elit en la divisió dels homes primer (Top 14) i dones.
Després d'un finalista el 2009 (19-16 contra la pèrdua de rugbi de Montpeller Hérault), les dones de la USAP es proclamen campiones de França el 2010 (Montpeller Herault Rugbi 26-5).
Grups de suport[12][modifica]
- Els Angelets de la terra
- Les Barretines
- La Penya dels Aspres
- Les Arlequins
- La Bronca 2003
- La Lleganya
- Els de Tolosa amb la USAP (penya de Tolosa)
- Els de París amb la USAP
- Els Arrels de l'USAP
- Els Amics de Pesillà
- Les Ultras de l'USAP
- Les Farfadets
- Penya Sang i Or amb l'USAP
- Les Us@pistes
- Les Catalans de Paris
- Colla USAP
- Penya de l'Aude
- Penya Varoise de l'USAP
- BUC
- Penya la Lleganya de Vilanova i la Geltrú
- Penya Usapista "Els Valencians"
Referències[modifica]
- ↑ «Rugby TOP 14» (en francès). Ligue Nationale Rugby. París: Ligue Nationale de Rugby. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Camp, Carles. «96: L’USAP de Perpinyà: un club català i catalanista». Butlletí de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. «La USAP perd amb Clermont (25-22) i baixa del Top 14 per primer cop en els seus 112 anys d'història». 324.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A., 03-05-2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ «Heineken Cup : presentation and medal winners» (en anglès). European Leagues Cups. St-François QC G0A3S0, Canada: Info Média Conseil. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ Vital, Ferran. «Breu història de la USAP» (article). [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ 6,0 6,1 Sicart, Henri. Trabucaire Editions. USAP : 100 Ans d'histoire et de culture (en francès), 1 d'octubre de 2007. ISBN 978-2849740583 [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ Lemon, Mark; Henry Mayhew, Tom Taylor, Shirley Brooks, Sir Francis Cowley Burnand, Sir Owen Seama «Punch». Punch, 288, 1985 [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ «Les finales de rugby depuis 1892» (en francès). SPORTS.FR – RUGBY. [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ «Daniel Besson succède à Goze à la présidence de l'Usap» (en francès). Le Point, 23-11-2012. [Consulta: 13 abril 2017].
- ↑ «Daniel Besson, nou president de la USAP». La Clau, 23-11-2012. [Consulta: 13 abril 2017].
- ↑ «Union Sportive Arlequins Perpignan - effectif du club» (en francès). Rugby. SARL IT'S RUGBY, 2014. [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ Llista de la web oficial del club
Bibliografia[modifica]
- USAP: 100 ans de passion, de Gilles Navarro, éd. Trabucaire (Canet de Rosselló), 2003
- USAP, 1987-2002: XV ans d'une nouvelle aventure, le professionnalisme, de Louis Monich, éd. I Média, 2003
- "USAP, Fiers d'être catalans", de Robert Marty avec le collaboration de Pere Manzanares, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
- "La USAP de Perpinyà, la força del rugbi català" traduction en catalan, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
Vegeu també[modifica]
- Selecció catalana de rugbi
- Futbol Club Barcelona
- Llista de clubs de rugbi als Països Catalans
- Maxime Delonca
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà |
- Pàgina oficial del club
- USAP Barcelona
- Dades i resultats del club
- Anàlisi sociològica del fenomen USAP
- Le Rugbynistère, Anàlisi del rugbi
Equips professionals de rugbi dels Països Catalans | |
|---|---|
| Equips actuals | |
