Racing Métro 92

Racing Métro 92
	(fr) Racing Club de France; (fr) Métro Racing 92; (fr) Racing Métro 92; (fr) Racing 92
Dades
Sobrenom	Le Racing; Les Ciel et Blanc; Les Racingmen
Tipus	club de rugbi a 15
Reemplaça	Union sportive métropolitaine des transports (en) (2001)
Creació	1890
Activitat
Esport	rugbi a 15
Lliga	Top 14
Instal·lació esportiva	Estadi Olímpic Yves-du-Manoir: Colombes (1907–2017). 14.000 ; Paris La Défense Arena: Nanterre (2017–). 32.000
Governança corporativa
Seu	«La Défense»; avenue Paul-Langevin, 11; Le Plessis-Robinson (França);
Presidència	Arnaud Tourtoulou
Entrenador principal	Patrice Collazo (2025–)
Propietat de	Jacky Lorenzetti
Equipament esportiu
Lloc web	racing92.fr
	Ubicació geogràfica

El Racing 92, anteriorment Racing Club de France Rugby fins al 2001, i després Racing Métro 92 fins al 10 de juny de 2015, és un club de rugbi a 15 francès fundat a París el 1890 com a secció de rugbi del Racing Club de France i fusionat el 2011 amb l'US métro. Actualment té la seu a Plessis-Robinson a l'àrea metropolitana de París. El nombre "92" fa referència al nombre adjudicat al departament dels Alts del Sena on es troba Plessis-Robinson.

Anteriorment el club jugava a l'Estadi Olímpic Yves-du-Manoir de Colombes, però actualment juga al Paris La Défense Arena a Nanterre mentre que entrena a Plessis-Robinson, on es troba la seva seu.

El Racing 92 és sis vegades campió de França (1892, 1900, 1902, 1959, 1990 i el 2016 al Camp Nou, davant de 99.124 espectadors (un rècord mundial d'assistència per a un partit de rugbi de club)), així com un títol de Pro D2, una Copa de l'Esperança i quinze campionats juvenils, incloent-hi el palmarès dels seus dos clubs fundadors. Des del 2006, està presidit per Jacky Lorenzetti, l'actual accionista majoritari després d'adquirir la majoria de les accions de la SASP (la branca professional del club). El primer equip ha jugat al Top 14 des del 2009.

Identitat del club

Colors i esperit

A la França de finals del segle XIX, l'organització de l'esport "a l'estil anglès", a través de clubs, era principalment domini de les classes riques, burgeses i aristocràtiques. El Racing no en van ser una excepció. Situat al cor del Bois de Boulogne, a la finca de la Croix-Catelan, simbolitzava l'exclusivitat i encara es requeria patrocini per poder esdevenir membre de certes seccions. El rugbi va ser un èxit immediat entre els membres del club, procedents de les classes altes, en particular de l'aristocràcia (quatre nobles van jugar a la primera final disputada pel Racing). Per a ells, l'esport en general, i el rugbi en particular, encarnaven les virtuts desenvolupades en les seves associacions esportives pels britànics, posant l'èmfasi en la unió del cos i la ment ("Una ment sana en un cos sa").

Més recentment, aquest esperit va despertar de nou, d'una forma diferent, a la dècada del 1980 gràcies a l'última gran generació de jugadors del Racing. Desitjosos de fer-se un nom per ells mateixos i el seu club, aquests jugadors sabien que els resultats eren essencials, però també que per aconseguir-ho a París, on els atletes viuen en complet anonimat, necessitaven atreure l'atenció dels mitjans de comunicació. Va ser la defensa, composta per personalitats fortes i originals, la que va desencadenar aquesta revolució, barrejant esport, humor, provocació, companyonia i autocrítica. En el marc del ja famós "Show-Bizz", una mena de club dins del club, Éric Blanc, Jean-Baptiste Lafond, Philippe Guillard i Franck Mesnel van decidir sacsejar el rugbi francès amb una sèrie d'accions espectaculars. Per exemple, van jugar contra el Baiona amb boina, com a homenatge a la tradició dels antics davanters del club basc, però això va ser percebut com una provocació per alguns dels espectadors. També van jugar completament pintats de negre, perquè un dels seus companys d'equip, que era negre, ja no se sentís com una minoria. Portaven perruques, es tenyien els cabells de groc, jugaven amb pantalons de pilotari blancs o amb mitjons roses, etc. Fins i tot van gravar un disc, Quand tu marques un essai.^[1]

Mascota

Des del 2012, el club té una mascota que representa un mamut amb els colors del club anomenada "Mahout". Reflectint la identitat visual del club, la mascota és blava i porta una samarreta de l'equip i un casc de davanter. El vestit fa poc menys de dos metres d'alçada i funciona amb una bateria de dos quilograms, que fa funcionar un bufador per tensar el teixit de la mascota.

El mamut va ser escollit pel president del club, Jacky Lorenzetti, per simbolitzar la família i la força. El nom "Mahout" prové del bretó i significa "algú que destaca en una disciplina física o intel·lectual".^[2]

Quan el club es va traslladar al nou estadi, el Paris La Défense Arena, es va crear una nova versió de la mascota. Descrit com a "animat com els Ciel et Blanc acostant-se a la línia d'assaig de l'oponent",^[3] el vestit d'aquesta nova mascota es va adaptar a l'estadi tancat, permetent una major mobilitat per actuar dins del camp i a les grades. La versió anterior de la mascota encara es pot veure fora de l'estadi abans dels partits.

Palmarès

6 Campionats de França: 1892, 1900, 1902, 1959, 1990, 2016.
1 Copa de l'Esperança: 1918
3 Campionats Pro D2: 1926, 1998, 2009
1 Campionat Supersevens: 2020
1 final Challenge Yves du Manoir: 1952
1 final Challenge Rutherford: 1952
3 vicecampionats d'Europa: 2016, 2018, 2020

Personalitats del club

Jugadors icònics

1882-1913: orígens i primers títols^[4]

1919-1959^[4]

1960-1986^[4]

1987-2001: del showbizza la fusió amb l'US Métro^[4]

2002 - avui dia: l'ascens del Racing 92 i el títol del 2016^[7]

Entrenadors

Clément Dupont
Robert Paparemborde
1987-1988: Christophe Mombet
1988-1989: Robert Paparemborde
1989-1993: Christian Lanta
1993-1995: Robert Paparemborde
1995-1996: Bob Dwyer
1996-1998: Christophe Mombet
1998-1999: Didier Nourault
1999-2000: Jacques Fouroux
2000-2001: Yves Ajac
2001-2002: Vincent Moscato
2002-2003: Alain Gaillard
2003-gener 2004: Christophe Mombet
Gener 2004 - 2005: Pierre Arthapignet
204-2006: Frédéric Barthe
2006-2007: Philippe Benetton
2007-juliol 2012: Pierre Berbizier
2012-2013: Gonzalo Quesada
2013-2019: Laurent Travers i Laurent Labit
2019-2023: Laurent Travers
2023-febrer 2025: Stuart Lancaster
Febrer 2025-avui dia: Patrice Collazo

Presidents

2000-2006: Éric Blanc
2006-2022: Jacky Lorenzetti
2022-2023: Dominique Serieys
2023-2024: Laurent Travers
A partir de 2024: Arnaud Tourtoulou

Estadis

Estadi Olímpic Yves-du-Manoir

El Racing ha jugat a l'Estadi Olímpic Yves-du-Manoir des de la seva creació. La seva capacitat ha variat al llarg del temps, i actualment té una capacitat de 14.000 espectadors.^[10] Davant la impossibilitat de dur a terme una renovació important de l'estadi en el futur, Jacky Lorenzetti va decidir deixar l'envellit estadi de Colombes pel Paris La Défense Arena de Nanterre.

Paris La Défense Arena

Inaugurat l'octubre de 2017, l'U Arena, rebatejat com a Paris La Défense Arena el 2018, es va convertir en l'estadi permanent del Racing 92 per a la temporada 2017-2018. El club juga en un pavelló modular que pot acollir fins a 32.000 espectadors en la seva configuració de rugbi. La seva construcció va ser finançada principalment per Ovalto Investissement, el holding del president fins el 2022 del Racing 92, Jacky Lorenzetti.

Referències

↑ «Showbizz - Quand tu marques un essai» (en francès). Bide et Musique. [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ «Clément, l'homme-éléphant» (en francès). Le Parisien, 29-12-2013 [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ «Mahout». Racing 92. [Consulta: 27 desembre 2025].
1 2 3 4 «hall of Fame». Racing 92. Arxivat de l'original el 15 juliol 2013. [Consulta: 6 juliol 2025].
1 2 3 4 5 6 7 Jugadors campions de França el 1990.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Leclerc, Georges «Le Racing complète la fête» (en francès). Le Parisien, 01-06-1998 [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ Jugadors que representen especialment el club o que han jugat més de 10 partits amb la selecció nacional.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Jugadors campions de França el 2016.
↑ Va jugar 146 partits i va anotar 1.276 punts amb el Racing Métro 92.
↑ «COLOMBES : LE STADE». COLOMBES Philatélie. Arxivat de l'original el 18 setembre 2008. [Consulta: 27 desembre 2025].

[1] «Showbizz - Quand tu marques un essai» (en francès). Bide et Musique. [Consulta: 25 desembre 2025].

[2] «Clément, l'homme-éléphant» (en francès). Le Parisien, 29-12-2013 [Consulta: 27 desembre 2025].

[3] «Mahout». Racing 92. [Consulta: 27 desembre 2025].

[23a-4] 1 2 3 4 «hall of Fame». Racing 92. Arxivat de l'original el 15 juliol 2013. [Consulta: 6 juliol 2025].

[Titre1998-5] 1 2 3 4 5 6 7 Jugadors campions de França el 1990.

[Titre1990-6] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Leclerc, Georges «Le Racing complète la fête» (en francès). Le Parisien, 01-06-1998 [Consulta: 27 desembre 2025].

[7] Jugadors que representen especialment el club o que han jugat més de 10 partits amb la selecció nacional.

[Titre2016-8] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Jugadors campions de França el 2016.

[9] Va jugar 146 partits i va anotar 1.276 punts amb el Racing Métro 92.

[10] «COLOMBES : LE STADE». COLOMBES Philatélie. Arxivat de l'original el 18 setembre 2008. [Consulta: 27 desembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]