Trànsit

Exemple de Trànsit congestionat, a Alcalá la Real (província de Jaén, Espanya).

El trànsit vehicular és el fenomen causat pel flux de vehicles en una via, carrer o autopista. Es presenta també amb moltes similituds en altres fenòmens com el flux de partícules (líquids, gasos o sòlids) i el de vianants. En català no hi ha la diferenciació que es fa en anglès entre les paraules transit i traffic, però és suggereix que l'origen ve del català amb trafegar o "decant". En anglès, transit es refereix exclusivament al que en català pot dir-se "transport públic", mentre que traffic equival a "trànsit vehicular". En català "trànsit" descriu el flux d'elements amb mobilitat i "tràfic" als elements transportats per un altre mitjà. En les grans urbs, el trànsit vehicular és present en gairebé totes les esferes de l'activitat diària de la gent, i ocasiona nombrosos fenòmens entre els quals destaquen especialment els congestionats.

Modelació del flux

Hi ha moltes aproximacions matemàtiques que intenten modelar el flux de trànsit vehicular en termes d'alguna de les seves característiques. Totes elles responen amb cert grau d'afecció a la realitat, mesurant una o varies característiques del flux vehicular.

En termes generals, hi ha tres enfocaments (i un quart híbrid) per modelar el flux de trànsit vehicular:

• Els models macroscòpics s'enfoquen a captar les relacions globals del flux de trànsit, com ara velocitat dels vehicles, flux vehicular i densitat de trànsit. Per la seva naturalesa, són models continus, que fan ús extensiu d'equacions diferencials. Inclou els models de gasos cinètics i els hidrodinàmics. Dirk Helbing, M. Treiber i L. A. Pipes són alguns dels investigadors de més renom en aquesta àrea. Dins dels models macroscòpics existeixen models purament empírics, anomenats models de capacitat i nivell de servei, que renuncien al plantejament precís d'equacions diferencials i es limiten a establir relacions empíriques entre les principals variables sota control del dissenyador.
• Els models microscòpics s'enfoquen en la descripció del comportament del flux del trànsit vehicular a través de descriure les entitats discretes individuals i atòmiques que interaccionen les unes amb les altres (en aquest cas cada vehicle individual). Són models en general discrets. Inclou els models de carro següent i els models amb autòmats cel·lulars (dels quals els més importants són els models Nagel-Schreckenberg i Fukui-Ishibashi). Kai Nagel, Michael Schreckenberg, M. Ban, P. G. Gipps, M. Fukui i Y. Ishibashi són alguns dels grans investigadors en aquesta àrea.
• Els models mesoscòpics (cinètics) defineixen una funció que expressa la probabilitat que un vehicle a determinada velocitat es trobi en cert temps en una determinada posició. Utilitzen en general mètodes de la mecànica estadística.

Fenòmens del flux vehicular analitzats

Dins de l'estudi del flux de trànsit vehicular, es poden estudiar diversos fenòmens relacionats, com poden ser:

• Congestió vehicular.
• Encreuaments de les avingudes.
• Ús de semàfors.
• Accident de trànsit.

Vegeu també

• Enginyeria de transports
• Simulador
• Ones de trànsit
• Planificació de transport

Enllaços externs

• Pàgina web del Servei Català de Trànsit