Estació de Vilanova i la Geltrú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula estacióVilanova i la Geltrú
Informació general
Zona tarifària4A
AdreçaPlaça d'Eduard Maristany
MunicipiVilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor Aparcament Servei d'autobús urbà Estació d'autobús
Propers trens71700 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies8 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes5 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2.637.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
Enllaços
NitbúsN30
Map
 41° 13′ 14″ N, 1° 43′ 50″ E / 41.22062°N,1.73068°E / 41.22062; 1.73068
Dades (Edifici)
Construcció1881 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC12031 Modifica el valor a Wikidata

Vilanova i la Geltrú és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf. L'estació es troba a la línia Barcelona-Vilanova-Valls, per on circulen trens de la línia de rodalia R2 Sud i les línies regionals R13, R14, R15, R16 i R17 de Rodalies de Catalunya, serveis operats per Renfe Operadora.

És la capçalera de part dels trens de rodalies i al costat de l'estació hi ha el Museu del Ferrocarril de Catalunya, on hi ha una gran col·lecció de locomotores de vapor.

El nombre de passatgers pujats l'any 2016 va ser de 2.637.000 persones, essent la primera estació en nombre de passatgers fora de Barcelona de la xarxa d'ADIF a Catalunya. D'aquests passatgers, 2.534.000 són de serveis de rodalia i 103.000 de serveis regionals.[1]

Línia[modifica]

Història[modifica]

La primera concessió de la línia ferroviària Barcelona-Tarragona correspongué al vilanoví Magí de Grau el 15 de maig de 1851 i el 1861 es publicà un Reial Decret favorable al pas del ferrocarril per la vila. Tanmateix, la realització del projecte d'un ferrocarril per a Vilanova es pot considerar com un resultat de l'esforç personal de Francesc Gumà i Ferran, que va aconseguir l'autorització per construir el ferrocarril entre Valls, Vilanova i Barcelona el gener de 1877 (publicació de la llei a la "Gaceta": 13/1/1877).[2]

El finançament de l'obra no comptà amb subvencions de l'Estat, sinó que es va dur a terme per subscripció pública i les aportacions personals de Gumà. Amb el capital reunit es va constituir el 28 de juny de 1878 la Companyia del Ferrocarril sota la gerència de F. Gumà i el 10 de juliol de 1878 s'iniciaren les obres. La inauguració del trajecte Barcelona-Vilanova es va fer el 29 de desembre de 1881. L'edifici de l'estació es va bastir el 1881 segons els plànols del mestre d'obres Cels Xauradó.[2]

Aquesta estació de la línia de Vilanova va entrar en servei l'any 1881 quan es va obrir el tram entre les Hortes de Sant Beltran al costat de les Drassanes de Barcelona i Vilanova i la Geltrú. Posteriorment l'any 1887 amb la unificació de la línia amb la línia de Vilafranca, els trens van deixar de passar per la carretera del Morrot, per passar per l'actual traçat per Bellvitge. Al segle xx es van fer obres a la línia per duplicar les vies.[3][4]

Edifici de l'estació[modifica]

L'edifici de l'estació és una obra eclèctica i d'arquitectura de ferro protegida com a bé cultural d'interès local.

És un edifici aïllat format per tres cossos de planta baixa i dos pisos, que ocupen respectivament el centre i els dos extrems de la construcció, i per dos cossos de planta baixa i un pis que uneixen els anteriors. El resultat és un edifici de composició simètrica. Les obertures són rectangulars excepte la porta d'accés, que és d'arc de mig punt. L'estructura de la façana principal es repeteix a la part de l'andana. Les cobertes són a dues vessants als cossos més elevats i amb terrats als intermedis. És remarcable l'ús del ferro colat, visible en la coberta de part de l'andana i a les columnes que la sustenten, així com a les columnes del vestíbul.[2]

  • L'entrada a l'estació
    L'entrada a l'estació
  • Les andanes el 2005
    Les andanes el 2005

Serveis ferroviaris[modifica]

Rodalia de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Sant Vicenç de Calders
terminal		 Cubelles Sitges Estació de França
Projectat
Sant Vicenç de Calders
terminal		 Cubelles obres Sitges Sant Andreu Comtal
Granollers Centre
Sant Celoni
Maçanet-Massanes
Mataró Vilanova Oest obres Línia Orbital terminal
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Lleida Pirineus Sant Vicenç de Calders Barcelona-Sants Barcelona-Estació de França
Reus
Móra la Nova
Flix
Riba-roja d'Ebre
Tortosa
València-Nord
Port Aventura
  1. Aquest recorregut de la R2 és provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Estació». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].
  3. ↑ «Conegueu la línia R2». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  4. ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Vilanova i la Geltrú

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Vilanova_i_la_Geltrú&oldid=33326997»