Portal de Mar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Portal de Mar
Portal Mar.jpg
Portal de Mar, litografia d'Isidore Laurent Deroy.
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
41° 22′ 56″ N, 2° 11′ 04″ E / 41.3823194444°N,2.18456388889°E / 41.3823194444; 2.18456388889Coord.: 41° 22′ 56″ N, 2° 11′ 04″ E / 41.3823194444°N,2.18456388889°E / 41.3823194444; 2.18456388889
Modifica les dades a Wikidata
Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres

El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona. Aquesta obria la ciutat al sector marítim i per antonomàsia al Port de Barcelona donant accés al Pla de Palau centre econòmic i administratiu de la Barcelona dels segles XIII al XIX. Per bé que hom anomena també Porta de Mar a l'antiga porta d'aquest recinte a la muralla romana de Barcelona a la Baixada de la Presó (avui dia la Baixada de la Llibreteria, entre la plaça de Sant Jaume i la Via Laietana).

Finalitzat el tancament del segon recinte de muralles de Barcelona a mitjans del segle XVI s'inicià la construcció d'un portal entre els baluards de Sant Ramon i de Migdia. El 1544 s'obria la Porta del Mar una mica més al nord però proper al Baluard de Sant Ramon gairebé davant d'on avui dia hi ha la Llotja de Mar. Pi i Arimon esmenta una inscripció lapidària que afirma que ell mateix veié, transcrigué i interpretà. En aquesta inscripció s'esmenta que eren consellers Miquel Despalau, Francesc Amat, Joan Miquel Bellafilla, Joan Ferran i Jaume Gomis i "obrers" el cavaller Benet de Sorts i el notari Francesc Gual. El 1555 sota la direcció dels obrers de la ciutat Joan Puig de Pons i Antic Salvany, s'inicià la construcció d'un nou Portal de Mar, a l'est de l'anterior davant del Pla de Palau, i el 1715 degut a la puixança del comerç s'obrí una segona porta al costat d'aquesta, destinant-se aquesta per a la sortida i la primera per a l'entrada a la ciutat. Aquestes foren derruïdes el 1822 per a bastir-ne unes de noves, segons un pla de remodelació urbanística del Pla de Palau, tanmateix el projecte de reforma es paralitzà fins al 30 de novembre de 1833 quan s'obtingué l'aprovació reial, i el 13 de febrer de 1834 es començà a derruir la muralla antiga segons el pla de remodelació.[1]

Entre 1844 i 1848 es va construir un monumental pòrtic d'accés a la Barceloneta des del Pla de Palau, obra de Josep Massanès i Mestres. D'estil eclèctic, barrejava elements clàssics, gòtics i orientals, i estava format per una porta amb quatre columnes jòniques, frontó esglaonat i cúpula, mentre que en els laterals se situaven uns monumentals arcs de ferradura ultrapassats recolzats sobre dobles columnes. Va ser enderrocat el 1859. [2]

Referències[modifica]

  1. Pi y Arimón, Andrés Avelino. «Capítulo IX. Fortificación de Barcelona. Artículo II. Muralla del segundo recinto.». A: Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs. Barcelona antigua y moderna descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias Tomo 1 (en castellà). Barcelona: Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1854, p. 327 - 328 [Consulta: 14 març 2015]. 
  2. Fontbona, Francesc. Història de l'art català VI. Del neoclassicisme a la Restauració 1808-1888. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 76-77. ISBN 84-297-2064-2.