Morris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Morris (desambiguació)».
Infotaula de personaMorris
Morris - Maurice De Bevere.jpg
Biografia
Naixement (fr) Maurice De Bevere
1r desembre 1923
Kortrijk
Mort 16 juliol 2001 (77 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les
Causa de mort Caiguda
Altres noms Morris
Activitat
Ocupació Autor de còmics, guionista i director de cinema
Ocupador Dupuis
Moviment L'École de Marcinelle i línia clara
Obra
Obres destacables Lucky Luke
Premis
Signatura

IMDB: nm0606328
Modifica les dades a Wikidata

Morris (Kortrijk, 1 de desembre de 1923 àrea metropolitana de Brussel·les, 16 de juliol de 2001) pseudonim de Maurice de Bevere, fou un dibuixant i guionista de còmics belga. La seva creació més important és el personatge de Lucky Luke, que va crear el 1946, però no fou fins al 1955 que va començar a treballar amb el guionista René Goscinny, amb qui va col·laborar fins a la mort d'aquest el 1977. Morris morí d'una embòlia (vessament cerebral) després d'una caiguda accidental el 2001.[1][2]

Biografia[modifica]

Maurice de Bevere, més conegut amb el nom artístic de Morris, va néixer a la ciutat de Countray a Bèlgica l'any 1923. El negoci de la seva família era el de fabricants de pipes.[1]

Des de molt petit ja es va interessar pel dibuix. Va comprar revistes com Robinson, Hop-là i Mickey Mouse Weekly i va ser fortament influenciat per Hergé, Walt Disney, Floyd Gottfredson, Harold Knerr i Elzie Crisler Segar. Dels dibuixos animats de Disney en guardava una gran quantitat de documentació. Una altra influència en la posterior obra de Morris va ser el pintor Henri de Toulouse-Lautrec.[3]

Després d'acabar el batxillerat va estudiar un any de la carrera de dret, amb l'única intenció d'evitar el servei militar obligatori en temps de guerra.[1]

Mentre estudiava a la universitat St. Joseph d'Aalst, va passar la majoria de les lliçons caricaturitzant als seus professors jesuïtes en els seus quaderns. Aquests van predir que mai no conseguiria res a la vida. Com a acte de venjança, Morris va modelar més tard les cares dels enterrats i funeraris de Lucky Luke amb l'aspecte dels seus antics educadors. Una altra influència important va ser la pel·lícula. Morris va gaudir d’anar al cinema, especialment de westerns.[3]

Un curs de tècniques d'animació per correspondència que no va poder acabar per les dificultats del correu en temps de la II Guerra Mundial. Degut també a la guerra les companyies nord-americanes d'animació havien deixat la distribució dels seus productes, fet que va aprofitar la CBA (Compagnie Belgue d'Actualitès) per omplir el buit del mercat, fou en aquesta companyia on Morris que en aquell moment tenia vint anys, es va presentar al director de l'estudi, amb les seves bones qualificacions del curs per correspondència, i va començar a treballar-hi de manera professional. En aquests estudis es feien curtmetratges inspirats en cançons populars, aquesta feina li va servir per agafar destresa en el dibuix amb pinzell, tècnica que va utilitzar al llarg de la seva carrera. Entre els seus companys de feina n'hi havia tres, que més tard serien noms destacats del Còmic francobelga, André Franquin, Eddy Paape i Peyo, quan els estudis varen fer fallida, tots tres es varen dedicar al món del còmic.[1][2] A 1944, Morris mostra il·lustracions per Le Moustique, Humoradio (equivalent flamenc de l'anterior) i Het Laatste Nieuws.[4]

A l'editorial Dupuis[modifica]

Mentre treballava als estudis CBA, també havia fet algunes caricatures, il·lustracions i portades pel setmanari Le Moustique de l'editorial Dupuis. Un altre de les publicacions de l'editorial era la revista de còmic Spirou.

El 1946, va crear el personatge de Lucky Luke en una aventura anomenada Arizona en 1880 que serà llançada a finals de 1946 a Spirou Almanac 1947 d'Edicions Dupuis i on també apareixia el seu cavall Jolly Jumper. En 1947, la història La Mina d'Or de Dick Digger apareix al setmanari Spirou.

Morris es va convertir en un dels principals artistes de la revista i en un dels autoanomenats "La bande des quatre" (el grup dels quatre), amb Jijé, André Franquin i Will. No treballava a la casa de Jijé, contràriament als altres dos, però els quatre es van fer molt bons amics, estimulant-se artísticament mútuament.

A partir de 1949, la sèrie serà publicada en àlbums. Morris va ser als Estats Units on va conèixer Jack Davis i Harvey Kurtzman i va ser testimoni del naixement de la revista MAD a 1952. Als Estats Units, també va conèixer René Goscinny, que va compartir un estudi amb el dissenyador Kurtzman i John Severin.[4] A partir de 1955, Morris, que li agrada poc el treball d'escriptor i prefereix centrar-se en el dibuix, confia en Goscinny l'escriptura de Lucky Luke. El seu primer àlbum conjunt apareix a Spirou a l'agost de 1955 amb el títol Des rails sur la prairie. Treballen junts fins a la mort de Goscinny el 1977.[4]

El 1962, va actuar en una pel·lícula amb el pintor belga Guy Huygens: The Western American Passion, de Jean Delire i Maurici Beerblock per a la R.T.B. (RTBF) (premiat a Anvers com millor pel·lícula belga).

De 1964 a 1967, Morris i Pierre Vankeer realitzen "La Chronique du Plantilla:9e Art", així com algunes històries breus, publicades a Spirou. A 1968, apareix Lucky Luke a Pilote. Des de març de 1974 fins a febrer de 1975, Lucky Luke es publica a la revista menssual Lucky Luke.[4]

Després de la mort de Goscinny, Morris va escollir altres guionistes com Xavier Fauche, Bob de Groot, Jean Léturgie, Lo Hartog Van Banda, Vicq, Guy Vidal, etc., utilitzant alternativament els serveis d'un o altre segons els àlbums.[4]

El 1983, Lucky Luke deixa de fumar i canvia el seu cigarret per una branqueta. El 7 d’abril de 1988, a Ginebra, Morris és guardonat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) al Dia Mundial sense cigarrets.

En el còmic de 1987, crea la sèrie Rantanplan (el gos estúpid que acompanya Lucky Luke) escrit per Xavier Fauche i Jean Léturgie, dibuixat per Michel Janvier que alternarà els llapis amb Vittorio Leonardo des de 1993.[4]

El 1990 fundà Lucky Productions (actualment Lucky Comics), en col·laboració amb Dargaud.[4]

El 27 de juny de 1992 va rebre el Gran Premi Especial del 20è aniversari del Festival Internacional de Còmic d' Angoulême.

El 16 de juliol de 2001, va morir a Brussel·les d 'una embòlia cerebral després d'una caiguda accidental.

Morris és un dels pocs autors de còmics del que tota la seva obra gira al voltant d'un únic heroi. L’única història de Morris que no es troba a l’univers de Lucky Luke, ni tan sols en l’entorn de l'oest americà, és Du raisiné sur les bafouilles, una petita història de gàngsters escrita per René Goscinny i publicada en francès el 1956 a The Hedgehog . Els autors planejaven donar un seguiment a aquesta història llançant una nova sèrie, però la idea va ser abandonada ràpidament.[5]

Estil[modifica]

Morris va utilitzar un estil de dibuix senzill però eficaç. Va aplicar tècniques cinematogràfiques dinàmiques i colors atmosfèrics en el seu disseny. També va fer moltes investigacions per donar als antecedents un aspecte històricament acurat, combinat amb cameos de llegendes de Wild West i actors de Hollywood. Tots aquests esforços van donar a Lucky Luke l’aspecte d’una autèntica pel·lícula de vaquer. S’ha inspirat pel·lícules (tant animades com en directe), sèries de TV, cançons i videojocs de Lucky Luke.[3]

Premis i reconeixement[modifica]

  • 1972 : Grand prix Saint-Michel
  • 1980 : Grand prix Betty Boop, Hyères
  • 1988 : Medalla de l'Organització Mundial de la Salut
  • 1991 : Chevalier de l'ordre de Leopold
  • 1992 : Gran premi especial del 20è anniversari del Festival international de la bande dessinée d'Angoulême
  • 1996 : Ciutada d'honor de Waterloo

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Esteba, Miquel. Morris austeridad y parodia. Dolmen Editorial, agost 2012. ISBN 978-84-15296-53-9. 
  2. 2,0 2,1 Diccionario del cómic (en castellà). Pag.227. Larousse Planeta, S.A., 1996, p. 336. ISBN 978-84-8016-259-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Knudde, Kjell; Schuddeboom, Bas. «Morris» (en agnlès). Lambiek. [Consulta: 23 maig 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Gaumer, Patrick; Moliterni, Claude. Larousse. Dictionnaire mondial de la Bande dessinée, 1994. 
  5. Dayez, Hugues. Luc Pire. Le duel Tintin-Spirou, 1997, p. 210. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morris Modifica l'enllaç a Wikidata