Turgut Özal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHalil Turgut Özal
Turgut Özal cropped.jpg
Biografia
Naixement 13 d'octubre de 1927
Malatya, Turquia
Mort 17 d'abril de 1993(1993-04-17) (als 65 anys)
Ankara, Turquia
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Istanbul
Emblem of the President of Turkey.svg  8è President de Turquia
9 de novembre de 1989 – 17 d'abril de 1993
Seal of Prime Ministry of the Republic of Turkey.svg  21è i 22è Primer ministre de Turquia
13 de desembre de 1983 – 31 d'octubre de 1989
Residència Malatya
Religió Islam
Educació Universitat Politècnica d'Instanbul . electrotècnia (1950–)
Activitat
Ocupació Polític i enginyer
Partit polític ANAP
Família
Família Özal family Tradueix
Cònjuge Ayhan İnal (m. 1952, div. 1952)
Semra Özal (m. 1954)
Fills Ahmet Özal Tradueix
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Halil Turgut Özal (pronunciació AFI tuɾˈɡut øˈzaɫ; 13 d'octubre, 1927 17 d'abril de 1993) fou Primer Ministre de Turquia (1983-1989) i President de Turquia (1989-1993). Com a Primer Ministre, transformà l'economia de Turquia, preparant el camí per a la privatització de moltes empreses estatals.[1][2]

Primers anys[modifica]

Turgut Özal va néixer a Malatya i era també descendent parcial de kurds[3] Cursà estudis primaris a Silifke i secundaris a Mardin i Kayseri. Posteriorment, Özal estudià enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica d'Istanbul, on es va graudar el 1950.

Entre 1950-1952, treballà a l'Administració de l'Estat per a la planificació de l'energia elèctrica i va continuar els seus estudis als Estats Units sobre enginyeria elèctrica i enginyeria de gestió entre 1952-1953. Després del seu retorn a Turquia, treballà en el mateix organisme altre cop, fent projectes d'electrificació fins a 1958. Özal estigué al Departament de Planificació Estatal el 1959, i al Departament de Coordinació de Planificació el 1960. Després del seu servei militar el 1961, treballà en unes quantes organitzacions estatals en càrrecs de direcció i fou professor a l'ODTÜ (Universitat Tècnica de l'Orient Mitjà). Retornat al servei estatal, fou sotssecretari del Primer Ministre Süleyman Demirel fins al cop militar del 12 de setembre de 1980.

Carrera política[modifica]

Els governs militars de Kenan Evren el nomenaren ministre estatal i vice primer ministre a càrrec dels afers econòmics fins al juliol de 1982.

Etapa del Partit de la Mare Pàtria[modifica]

El 20 de maig de 1983 fundà el Partit de la Mare Pàtria (Anavatan Partisi) i n'esdevingué el seu líder. El partit guanyà les eleccions i formà el govern on es convertí en el 19è primer ministre el 13 de desembre, de 1983. El 1987 esdevingué altre cop primer ministre després de guanyar les eleccions.

Intent d'assassinat[modifica]

El 18 de juny, 1988 sobrevisqué a un intent d'assassinat durant el congrés de partit. Una bala li tocà el dit, mentre una altra bala fa fallar a tocar-li el cap. L'assassí, Kartal Demirağ, va ser capturat i condemnat a cadena perpètua, però va ser perdonat per Özal el 1992.[4]

Demirağ era presumptament un membre de la Contra-guerrilla (la branca turca de l'Operació Gladio), contractat pel seu líder més dur, el general Sabri Yirmibeşoğlu. Dos mesos més tard, Yirmibeşoğlu esdevingué el secretari general del Consell de Seguretat Nacional. Durant el període de Yirmibeşoğlu com a secretari general, Özal sentí a parlar de les possibles implicacios de Yirmibeşoğlu en aquest afer, i el forçà a retirar-se.[5]

A finals del 2008, Demirağ va ser tornat a jutjar per un tribunal d'Ankara, i condemnat a 20 anys de presó.[4]

Etapa de la presidència[modifica]

El 9 de novembre de 1989, Özal esdevingué el vuitè President de Turquia elegit per la Gran Assemblea Nacional de Turquia i el primer president que havia nascut ja a la nova República de Turquia i no pas al vell Imperi Otomà.

Amb la dissolució de la Unió Soviètica, Özal va fer un esforç per crear aliances amb els països túrquics d'Àsia Central així com Azerbaidjan a la Transcaucàsia.

Özal donà suport a la coalició contra l'Iraq durant la Guerra del Golf de 1991.[1]

El febrer de 1991, se'l va fer Honorary Companion de l'Orde d'Austràlia (AC), l'honor civil més alt d'Austràlia, "per raó del seu destacat servei en les relacions turc-australianes".[6]

Assassinat[modifica]

El 17 d'abril de 1993, Özal moria per un sospitós atac de cor mentre encara era president[7] la qual cosa va portar a alguns a sospitar d'un assassinat.[8] La seva muller Semra Ozal afirmà que va ser enverinat amb una llimonada i qüestionà la manca d'una autòpsia. Les mostres de sang que es considera que van determinar les causes de la seva mort es van perdre o van ser eliminades.[9] Özal va tractar de crear una unió túrquica, i havia obtingut el compromís d'uns quants presidents. La seva muller Semra al·legà que l'autor podria haver volgut frustrar el pla.[10]

Fou enterrat amb un funeral d'estat prop del mausoleu d'Adnan Menderes. En el catorzè aniversari de la seva mort, milers de persones es van aplegar a Ankara en record seu.[11]

El 25 de novembre de 2012, una autòpsia en el cos d'Özal va mostrar evidència d'enverinament.[12]

Família[modifica]

Amb la seva muller Semra, Özal va tenir dos fills, i una filla. Un dels seus fills, Ahmet Özal, va ser elegit membre del parlament després de les eleccions de 1999, però es va quedar fora després de les eleccions de 2002.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Anderson, Perry «After Kemal». London Review of Books, 25-09-2008 [Consulta: 29 desembre 2008].
  2. Purvis, Andrew «Not Just Business As Usual». TIME, 27-07-2003 [Consulta: 14 agost 2008].
  3. Edelman, Eric. «Three Legacies: Ataturk, Inonu, and Ozal and the Making of the U.S.-Turkish Relationship». Washington Institute, 19-06-2006. [Consulta: 14 agost 2008].
  4. 4,0 4,1 Anadolu Agency «Kartal Demirağ'a 20 yıl hapis cezası» (en turc). Hürriyet. Anadolu Agency, 31-12-2008 [Consulta: 4 gener 2009].
  5. Dündar, Can «'Özel Harp'çinin tırmanış öyküsü» (en turc). Milliyet, 08-01-2002 [Consulta: 28 gener 2006].
  6. Això és un Honor: AC
  7. Soncan, Emre; Çelen, Nergihan «‘People’s president Özal’ commemorated at his grave». Today's Zaman, 18-04-2007 [Consulta: 14 agost 2008].
  8. Dolmaci, Emine «Apo Ergenekon'un Truva Ati» (en turc). Zaman, 07-09-2008 [Consulta: 10 octubre 2008]. «Tıpkı onun gibi Turgut Özal, Cem Ersever ve Eşref Bitlis de barışçıl çözüm istedikleri ve bu yönde adım atmaya hazırlandıkları için öldürüldü.»
  9. Düzel, Neşe «Nurettin Yılmaz: ‘Talabani federasyonu kabul etmişti’» (en turc). Taraf, 24-11-2008 [Consulta: 6 gener 2009]. «Ölüm nedenini anlamak için Turgut Bey’den kan aldılar. Ama hemen sonra ‘şişenin hemşirenin elinden kaydığını, kırıldığını’ söylediler. Bir süre sonra bundan da vazgeçtiler. 'Şişe kayboldu' dediler.»
  10. Uğur, Fatih «Büyük Türkiye Cumhuriyeti'ni kuracaktı» (en turc). Falta indicar la publicació. Feza Gazetecilik A.Ş., 645, 16-04-2007 [Consulta: 8 gener 2009].
  11. «Press Roundup». Today's Zaman, 17-04-2007 [Consulta: 14 agost 2008].
  12. «Body of Turkish ex-leader shows signs of poisoning: paper». Reuters. [Consulta: 26 novembre 2012].


Precedit per:
Süleyman Demirel del Partit de la Justícia
Lídel del Partit de la Mare Pàtria
19831989
Succeït per:
Yıldırım Akbulut
Precedit per:
Kenan Evren
President de Turquia
19891993
Succeït per:
Süleyman Demirel
Precedit per:
Bülend Ulusu
Primer Ministre de Turquia
1983 - 1989
Succeït per:
Yıldırım Akbulut
Precedit per:
Orhan Eyüpoğlu
Hikmet Çetin
Viceprimer ministre de Turquia
1980 - 1982
Succeït per:
Kaya Erdem