Lucky Luke

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesLucky Luke
Charleroi - Parc (station de métro) - Lucky Luke - principaux personnages - céramique - 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorRené Goscinny i Morris Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1946 Modifica el valor a Wikidata
FundadorMorris Modifica el valor a Wikidata
EstatBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
PersonatgesGermans Dalton
Rantanplan
Lucky Luke
Jolly Jumper Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblucky-luke.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 3dda0632-aa79-4545-96d8-c18637983bcf Songkick: 489843 Discogs: 507806 Modifica el valor a Wikidata
Logo de Lucky Luke.
Estació de Parc (metro de Charleroi): «L'home que dispara més depresa que la seva ombra». Obra realitzada el 1996 per cinquantenari de la sèrie.

Lucky Luke és un personatge de ficció de còmic francobelga, creat per Morris a l'Almanach 1947, un número especial de la revista Spirou publicada el 1946, i publicat per primer cop en català a la revista Cavall Fort. Morris és ajudat a partir de 1955 per altres autors, el més famós dels quals és René Goscinny. Després de la mort de Morris les històries han estat dibuixades per Achdé. El protagonista és un vaquer que parodia les aventures de l'oest americà. És un home tranquil, "més ràpid amb la pistola que la seva pròpia ombra" i que munta en Jolly Jumper, "el cavall més llest del món". Els seus enemics recurrents són els germans Dalton, que pensen només a aconseguir diners atracant bancs, l'alçada dels quals és inversament proporcional a la seva intel·ligència (el més baix, Joe, es desespera perquè per culpa dels seus germans mai no pot fer que els seus plans funcionin). Un altre personatge característic és Rantamplan, un gos mig ximple que acreix l'humor de la tira. Al començament el vaquer fumava constantment, però la cigarreta fou reemplaçada per un bri de palla a les historietes per lluitar contra el tabac i l'addicció als cigarrets. L'èxit del còmic va fer que sorgís una sèrie de dibuixos animats homònima.[1]

Sinopsi[modifica]

La sèrie la protagonitza el personatge de Lucky Luke, conegut per ser «L'home que dispara més depresa que la seva ombra», acompanyat del seu cavall Jolly Jumper. Defensa la llei a l'Oest americà i s'enfronta a bandolers històrics o inventats, els més famosos dels quals són els Germans Dalton.[2]

Traduccions[modifica]

El Lucky Luke el podem llegir en català gràcies als traductors. El Lucky Luke aparegut a Cavall Fort era traduït per Albert Jané.[3] La primera història coneguda de Lucky Luke en català va ser "Jesse James" l'any 1973, publicada als números 247 a 260 de la revista.[4] Les edicions de llibre de còmic Lucky Luke publicades pel segell Junior de l'Editorial_Grijalbo, posteriorment Grijalbo/Dargaud, entre el 1983 i 1994 foren traduïdes principalment per Alfred Sala, amb el Víctor Mora Pujadas encarregant-se d'alguns números de la sèrie. El 1989 les Edicions B van treure un número amb traducció de Dolors Alibés, i més tard, el 1992, l'editorial Barcanova va treure un altre títol en traducció d'Albert Jané.[5]

Abans que es traduís al català es va poder llegir en castellà traduït per editorials catalanes: Ediciones Toray va publicar 8 àlbums entre 1963 i 1969 i Editorial Bruguera, 9 entre 1972 i 1974. L'any 1976 va començar la publicació per part Grijalbo dels 55 números que a partir de 1983 publicaria en el mateix ordre al català. Posteriorment ha estat publicat per Salvat (2000-2002), Kraken en dues col·leccions (2010-2018) i Editorial Planeta en diverses edicions. En un col·leccionable (2017-2018) ha arribat a publicar 100 àlbums.[6]

La sèrie s'ha traduït a més de vint idiomes i té èxit especialment als Països Baixos, Alemanya i Escandinàvia[7]

Personatges de la sèrie[modifica]

Personatges principals[modifica]

Lucky Luke[modifica]

Lucky Luke i Jolly Jumper al Parc reine Astrid (Charleroi).

Heroi epònim central d'aquestes històries (encara que els Dalton i d'altres, a vegades, li lleven protagonisme i protagonitzen escenes en solitari). cowboy, rodamón introvertit i solitari, fadrinàs, excel·lent tirador, "més ràpid que la seva ombra", un dels "bons boníssims" de l'art seqüencial. El seu nom, inventat per Morris prové de l'anglès luck (sort) i lucky (afortunat).

Al principi de la sèrie, Lucky Luke és violent, descarat i vulgar. No dubta a acabar amb Mad Jim a la història Le Sosie de Lucky Luke, Phil Defer i els germans Dalton a Hors-la-loi.[d 1] Amb l'arribada de René Goscinny com a guionista, la seva personalitat canvia: es fa hàbil amb l'arma i ja no mata, sinó que utilitza el seu talent com a tirador per desarmar els seus oponents.[d 2] Es converteix en un servent de la justícia,[d 3] les missions principals de la qual són tornar a atrapar els Dalton, escoltar o controlar els presoners perillosos i incapacitar els bandolers.[d 4] També pot, en algunes ocasions, fer de cowboy i dirigir els ramats a l'Oest, dirigir les caravanes de pioners,[d 5] escoltar una personalitat i delegacions estrangeres, a càrrec del govern, en particular per l'oficina d'afers indis, fins i tot pel president dels Estats Units. Empleat en la protecció d'empreses privades en els àmbits de la comunicació (telegrafia, missatgeria express) i el transport (empresa de ferrocarrils, diligència, transport marítim, transport de fons), també pot exercir les funcions de sheriff i alcalde quan els notables locals han fugit.[d 4]

Té diverses qualitats, com ara galanteria, ja que es treu el barret per saludar les dones, cortesia, respecte i seducció (és cortejat per diverses dones). No violent (des de l'arribada de Goscinny com a guionista), sempre està disposat a ajudar els més febles, ignora la por,[d 2] posseeix nervis d'acer, desinteressadament defensa la propietat dels altres ja que es nega repetidament a rebre una recompensa.[d 3]. També està molt sol i no se sap res de la seva família, excepte quan només esmenta el seu avi dues vegades a The Buffalo Creek Gold Rush i Phil Defer.[d 1] Es desconeix el seu domicili, tot i que l’esmenta a la cançó final; tanmateix, sabem que rep la majoria dels seus missatges a la ciutat de Nothing Gulch.[alpha 1][d 5]

Jolly Jumper[modifica]

Jolly Jumper.

Cavall rondinaire, de color blanc, amb una melena rossa i taques marrons a la gropa i un pel malgeniut, company inseparable del cowboy solitari, l'acompanya en totes les seves aventures. Li encanta de menjar enciams, és molt poc amic de córrer aventures (si bé a la fi la lleialtat al seu amo l'obliga a no fer-se enrere).

Al començament de la sèrie, poques vegades expressa les seves opinions, però a partir de la història Sur la piste des Dalton es converteix sota la ploma de René Goscinny en comentarista de les accions. Els seus comentaris es fan expressant els seus pensaments, lamentant una situació o subratllant-ne l’absurditat, sovint cridant el testimoni al lector. Mai dialoga amb Lucky Luke, encara que entengui el que diu aquest últim, cosa de la que Lucky Luke és conscient. De vegades conversa amb els seus congèneres, que sovint també desconsidera, fins i tot mostrant-se groller amb els cavalls de tir.[d 6]

Un cavall ràpid (fins i tot es diu que és el més ràpid de l'oest), no té por del perill i salva Lucky Luke diverses vegades a la sèrie. Té diverses qualitats bastant inusuals per a un cavall, ja que pot equilibrar-se sobre un filferro amb un piano a l’esquena, pujar arbres, comptar, forçar bloqueigs i jugar als escacs, fins i tot sovint superant a Lucky Luke en aquest joc. Un excel·lent company, de vegades fa bugaderia, neteja i cuina per a Lucky Luke. Molt susceptible, es pot molestar quan el seu cowboy li fa un comentari desagradable. Odia Rantamplam i mai perd cap oportunitat de criticar-lo.,[d 6] però el suporta al cap i a la fi.

Rantamplam[modifica]

Pintura mural de Lucky Luke amb Rantamplam al creuament entre Rue de la Buanderie i Rue 't Kint, a Brusseles, realitzada per Oreopoulos G. i Vandegeerde D. el juny de 1993.

Gos trapella, de nas enorme, sempre més distret que un pop en un garatge, però perseverant i de bona voluntat. Un cop, un multimillonari va fer que, durant un temps, fos partícip d'una fortuna considerable... Sovint se'l felicita perquè, si bé més per molta sort que no per altra cosa, la seva presència acaba per ser indispensable per finir exitosament l'aventura. Encara que aquest simpàtic gosset normalment sigui conegut com el gos d'en Lucky Luke, no sols no viu amb ell, sinó a la presó del senyor Pawlow. És un personatge prou interessant perquè tingui una sèrie en solitari (on els companys d'en Rantamplan són en Pawlow i no gens Lucky Luke ni l'irascible Jolly Jumper), de la qual n'han sortit aventures tan interessants com "El Padrí".

Germans Dalton[modifica]

Representació dels germans Dalton al parc Harikalar Diyarı a Ankara.

Joe, Jack, William i Averell Dalton són els quatre entranyables dolents de la sèrie de Lucky Luke. Germans que sempre van plegats pel món, sense més família que llur mare. En Joe és el líder, quasi sempre frustrat en els seus plans, baixet i malhumorat. L'Averell és el més alt, una mica ruc i ingenu, aparentment molt bona persona, però sempre disposat a deixar sense un cèntim les víctimes propícies que troba pertot on viatja. Jack i William no tenen una personalitat molt definida, i sovint es limiten a seguir la situació simplement tal com aquesta apareix, sense discutir gaire. Els quatre odien fortament en Lucky Luke (sobretot en Joe), mentre que, curiosament, l'Averell sembla sentir un cert afecte a en Rantamplan... En moltes aventures de Lucky Luke, els Dalton són els dolents per excel·lència, tots quatre essent un dels símbols de la sèrie.

Personatges secundaris[modifica]

Calamity Jane
des de molt jove, ja era una dona forta de caràcter, indomable i ardida. Va arribar a casar-se, però el seu marit va morir en un tiroteig. Conegué en Luke i el salvà de la mort a les mans d'uns indis, i aviat es feren amics inseparables, i foren junts en diverses aventures.
Billy el nen (Billy the Kid)
un nen molt trapella, de caràcter una mica violent, deixà casa seva des de molt jove, i se n'anà a rodar món i a viure com a gàngster, guanyant-se aviat una dubtosa reputació de criminal expert. En Lucky Luke se'l troba diverses vegades en les seves aventures, sempre el duu a la presó a la fi, de la qual fins ara sempre se n'ha acabat escapant...
Pawlow
funcionari de la presó on treballa en Rantamplan, home alt, obès, i tranquil. Tolera les trapelleries del Rantamplan (el qual és, curiosament, la mascota preferida dels encarregats de la presó) i sempre el cuida i l'alimenta afectuosament. Els Dalton normalment són tancats a la presó que gestiona en Pawlow, i quasi sempre, d'una manera o una altra, acaben escapant-se'n, i per això en Lucky Luke decebut descriu la presó com "un colador d'on tothom se n'escapa"...

Fets històrics[modifica]

Viatge del Pony Express, un dels esdeveniments històrics en què participa Lucky Luke.

La sèrie té lloc durant un període de 40 anys, des de 1861 (just abans de la Guerra de Secessió que comença a l'abril) fins a finals de segle. La majoria de les històries tenen lloc al voltant de la dècada de 1880. Els germans Dalton són els primers personatges històrics que van aparèixer a la història. Hors-la-loi (publicada serialitzada de 1951 a 1952). Seguiran grans figures del Far West com el jutge Roy Bean a El Jutge, els germans Earp i en particular Wyatt Earp a O.K. Corral, Soapy Smith a Le Klondike o fins i tot Jesse James, Billy the Kid, Calamity Jane i Sarah Bernhardt que apareixeran com personatges principals de diversos episodis de la sèrie.[8]

Es reprodueixen molts esdeveniments històrics. La febre de l'or i l'arribada de nous colons a les terres índies són objectes de molts àlbums. El llegendari conflicte entre les famílies Hatfield i McCoy es parodiat a Els rivals de Painful Gulch. L'arribada de la màquina escurabutxaques a la història El bandit mecànic, la construcció de la línia ferroviària Est-Oest, el Pony Express o l'arribada del telègraf a Le Fil qui chante són altres temes històrics tractats a Lucky Luke.[8]

Àlbums[modifica]

Per Morris (1949–1958)[modifica]

Dupuis[modifica]

Per Morris i Goscinny (1957–1986)[modifica]

Dupuis[modifica]

Dargaud[modifica]

Per Morris i diversos escriptors (1980–2002)[modifica]

Dargaud[modifica]

  • 47. El tresor dels Dalton (Le Magot des Dalton), 1980, per Vicq
  • 48. El bandit mecànic (Le Bandit manchot), 1981, per Bob de Groot
  • 49. Sarah Bernhardt, 1982, per Jean Léturgie i Xavier Fauche
  • 52. El Manetes (Fingers), 1983, per Lo Hartog Van Banda
  • 53. Daily Star (Le Daily Star), 1983, per Jean Léturgie i Xavier Fauche
  • 54. La Promesa de Lucky Luke (La Fiancée de Lucky Luke), 1985, per Guy Vidal
  • 56. El Ranxo Maleït (Le Ranch maudit), 1986, per Jean Léturgie, Xavier Fauche i Claude Guylouis
  • 57. Nitroglicerina (Nitroglycérine), 1987, per Lo Hartog Van Banda
  • 58. L'Alibi, 1987, per Claude Guylouis
  • 59. Le Pony Express, 1988, per Jean Léturgie i Xavier Fauche

Lucky Productions[modifica]

  • 60. L'Amnésie des Dalton, 1991, per Jean Léturgie and Xavier Fauche
  • 61. Chasse aux fantômes, 1992, per Lo Hartog Van Banda
  • 62. Les Dalton à la noce, 1993, per Jean Léturgie and Xavier Fauche
  • 63. Le Pont sur le Mississippi, 1994, per Jean Léturgie i Xavier Fauche
  • 64. Kid Lucky, 1995, per Pearce i Jean Léturgie
  • 65. Belle Star, 1995, per Xavier Fauche
  • 66. Le Klondike, 1996, per Yann i Jean Léturgie
  • 67. O.K. Corral, 1997, per Eric Adam i Xavier Fauche
  • 68. Oklahoma Jim, 1997, per Pearce i Jean Léturgie
  • 69. Marcel Dalton, 1998, per Bob de Groot

Lucky Comics[modifica]

  • 70. Le Prophète, 2000, per Patrick Nordmann
  • 71. L'Artiste peintre, 2001, per Bob de Groot
  • 72. La Légende de l'Ouest, 2002, per Patrick Nordmann

Per Achdé i diversos escriptors (des de 2003)[modifica]

Lucky Comics[modifica]

  • 73. Le Cuisinier français, 2003, per Morris i Claude Guylouis
  • 74. La Belle Province, 2004, per Laurent Gerra
  • 75. La Corde au cou, 2006, per Laurent Gerra
  • 76. L'Homme de Washington, 2008, per Laurent Gerra
  • 77. Lucky Luke contre Pinkerton, 2010, per Daniel Pennac and Tonino Benacquista
  • 78. L'apprenti Cow-boy, 2011
  • 79. Cavalier seul, 2012, per Daniel Pennac and Tonino Benacquista
  • 80. Lasso périlleux, 2013
  • 81. Les tontons Dalton, 2014, per Laurent Gerra and Jacques Pessis
  • 82. Statue Squaw, 2015
  • 83. La Terre promise, 2016, per Jul
  • 84. Suivez la flèche, 2017
  • 85. Un cow-boy à Paris, 2018, per Jul

Números del 70 anniversari[modifica]

  • L' homme qui tua Lucky Luke, 2016, per Matthieu Bonhomme
  • Jolly Jumper ne répond plus, 2017, per Guillaume Bouzard


Traduits al català[modifica]

  1. L'Emperador Smith
  2. El Genet Blanc
  3. El Gran Duc
  4. El Novell
  5. La curació dels Dalton
  6. L'herència de Ran Tan Plan
  7. El 7è de Cavalleria
  8. Els Dalton van a Mèxic
  9. Remuntant el Mississipi
  10. El fil que canta
  11. Els Turons Negres
  12. La Caravana
  13. L'indult dels Dalton
  14. Billy el Nen
  15. Western Circus
  16. L'evasió dels Dalton
  17. Canyó Apatxe
  18. L'Escorta
  19. El tresor dels Dalton
  20. El bandit mecànic
  21. Els Dalton en llibertat
  22. Els Dalton van al Canadà
  23. Sarah Bernhardt
  24. La Diligència
  25. Calamity Jane
  26. El Manetes
  27. Daisy Town
  28. Mamà Dalton
  29. Dalton City
  30. Daily Star
  31. Filats al camp
  32. La Promesa de Lucky Luke
  33. Els rivals de Painful Gulch
  34. Sobre la pista dels Dalton
  35. Nitroglicerina
  36. El Jutge
  37. Petroli!
  38. La Ciutat Fantasma
  39. Cursa a Oklahoma
  40. Pony Express
  41. Jesse James
  42. Caçador de recompenses
  43. L'Elixir del Doctor Doxi
  44. Phil Ferro
  45. Alerta, els Peus-Blaus
  46. Lucky Luke contra Joss Jamon
  47. El Ranxo Maleït
  48. Els Cosins dels Dalton
  49. La mina d'or de Dick Digger
  50. Rodeo
  51. Arizona
  52. Sota el cel de l'oest
  53. Contra Pat Poker
  54. Cacera de fantasmes
  55. L'amnèsia dels Dalton

Notes i referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Nothing significa "res"

Referències[modifica]

Le Dictionnaire Goscinny[modifica]

  1. 1,0 1,1 p. 699
  2. 2,0 2,1 p. 700
  3. 3,0 3,1 p. 702
  4. 4,0 4,1 p. 698
  5. 5,0 5,1 p. 697
  6. 6,0 6,1 p.  694 i 696.

Altres[modifica]

  1. Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p.118. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014]. 
  2. «Lucky Luke» (en francès). Dupuis.com. [Consulta: 1r maig 2021].
  3. "Traduir per als més joves: Cavall Fort, porta d'entrada del còmic infantil europeu", d'Alba Girons i Masot, dins La traducció i el món editorial de postguerra, Barcelona: Punctum i Trilcat, 2011, p. 137
  4. «Les aventures de Lucky Luke “Jesse James”». TRILCAT. [Consulta: 5 març 2019].
  5. "Lucky Luke" Arxivat 2012-10-14 a Wayback Machine. a Catàleg de còmics en català. Accedit el 21 de novembre del 2011.
  6. «Lucky Luke». Tebeosfera. [Consulta: 5 març 2019].
  7. «Morris» (en francès). Les Cahiers de la bande dessinée (nº43). Glénat, 1980.
  8. 8,0 8,1 «Dossier : Les références historiques» (en francès). lucky-luke.com. Arxivat de l'original el 8 juny 2015. [Consulta: 1r maig 2021].

Bibliografia[modifica]

  • du Chatenet, Aymar. J.-C. Lattès. Le Dictionnaire Goscinny (en francès), 2003. ISBN 2709623137. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucky Luke