Màquina escurabutxaques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tequila sunrise

Les màquines escurabutxaques són uns aparells automàtics concebuts per a oferir jocs d’aposta sense la intervenció d'un empleat. Aquests dispositius poden ser mecànics, electrònics o digitals. El joc consisteix a introduir una moneda en la màquina amb l’esperança que surti una combinació guanyadora, i obtenir un premi en metàl·lic que la mateixa màquina proporciona.

Tipologia[modifica | modifica el codi]

Existeixen dues tipologies diferents de màquines:

  • Màquines d’atzar (tipus C). Són un joc, el resultat del qual depèn únicament de l’atzar. A Catalunya, aquestes màquines estan restringides als casinos de joc.
  • Màquines recreatives amb premi (tipus B). Aquestes màquines no són d’atzar, i els premis poden dependre de l’habilitat del jugador, o estan programats en la memòria de la màquina, de manera que al final d’una seqüència de jugades, aquesta ha de tornar, com a mínim, el 70% dels diners recaptats.[1] Aquest tipus de màquines són habituals en salons recreatius, bars i cafeteries. El volum de diners jugats en aquests tipus de màquines, durant l'any 2008, representa el 44,87% de la despesa total feta en els diferents jocs que ofereix la indústria del joc en el conjunt de l'estat espanyol.[2]

Les màquines recreatives (tipus A) no són jocs d’aposta, i per tant no són considerades com màquines escurabutxaques.

Les escurabutxaques més comunes són les de fruites, en les que uns corrons giratoris s’aturen per formar una combinació de símbols. Però hi ha altres modalitats de jocs com, per exemple, el video-pòquer, o les màquines tipus grua.

Història[modifica | modifica el codi]

El precedent de les màquines escurabutxaques eren els trade stimulators, uns jocs mecànics que estaven a les barres dels bars dels Estats Units d’Amèrica, i que s’inspiraven en jocs de ruleta, daus o naips. Els jugadors introduïen les monedes del canvi, i si guanyaven la partida el cambrer els obsequiava amb una consumició gratuïta. Posteriorment, un immigrant alemany, Gustav Schultze, l’any 1894, va inventar una màquina de ruleta, que era capaç de pagar automàticament els premis. Un any més tard, un altre immigrant alemany, Charles Fey, va crear la primera màquina de corrons.[3]

Immediatament, les màquines escurabutxaques es van estendre pel continent europeu. Alguns inventors locals van copiar els models americans, i van explotar el negoci a casa. A Catalunya, també es va introduir aquest joc des de finals del segle XIX. Però la llei anti-joc espanyola va fer que les màquines escurabutxaques entressin a formar part de la llista dels jocs prohibits l’any 1913.[4] Malgrat la prohibició, les escurabutxaques van seguir funcionant de forma clandestina fins a l’aprovació del reglament de les màquines recreatives i d’atzar, l’any 1979, per Rodolfo Martín Villa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màquina escurabutxaques Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. DOGC núm. 4330 - 24/02/2005 DECRET 23/2005, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de màquines recreatives i d'atzar.
  2. SUBDIRECCIÓN GENERAL DE ESTUDIOS Y RELACIONES INSTITUCIONALES SECRETARÍA GENERAL TÉCNICA MINISTERIO DEL INTERIORInforme Anual del Juego en España 2008
  3. «Charles Fey article». Casinogambling.about.com, 22-06-2009. [Consulta: 4 agost 2009].
  4. Fontbona, Marc. Historia del Juego en España. De la Hispania romana a nuestros días. (PDF). Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2008, p.148. ISBN 978-84-96495-30-2.