Ana Galvañ

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAna Galvañ
Ana Galvañ. 37 Còmic Barcelona.jpg
Al 37 Comic Barcelona (2019)
Biografia
Naixement 1975 (43/44 anys)
Múrcia
Educació Universitat Politècnica de València
Activitat
Ocupació Il·lustradora i autora de còmics

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: AnaGalvanPage Twitter: AnaGalvan666 Instagram: anagalvan_comic
Modifica les dades a Wikidata

Ana Galvañ (Múrcia, 1975) és una il·lustradora murciana, guanyadora d'un premi Gràffica el 2016, que ha treballat per a editorials com Wired, Gestalten, Archive, Little White Lies, Hohe Luft, S Moda, Diagonal o Grazia i campanyes publicitàries per a Perrier, Mahou, Lonely Planet, Aussie, Unicef, Ayuda en Acción o l'Organització Mundial de la Salut.[1]

Trajectòria artística[modifica]

Lectora de còmics en la joventut, Galvañ creixé amb els dibuixos animats i, especialment, amb l'anime japonés; durant el batxillerat artístic seguí llegint còmics, entre els quals destaca els de Charles Burns, Lilli Carré, Daniel Clowes i, sobretot, les publicacions Fanzine Enfermo i Nosotros somos los muertos;[2] també cita com a influències a Michael Deforge, Aisha Franz i Olivier Schrauwen i, encara que de xiqueta volia ser directora de cine i sospesà estudiar medicina o matemàtiques, finalment es decidí per l'art, encara que no tenia clar en quina especialitat.[3] Després d'estudiar Belles Arts a València i disseny a Southampton, Galvañ es traslladà a Madrid,[4] on treballà en el sector publicitari, encara que la seua vocació era ser dibuixant de còmics des que llegí el manga Akira: l'any 2010 guanyà el premi especial del jurat del III Certamen Creacómic.[5]

Autora tardana, Galvañ començà a dedicar-se al còmic amb trenta-un anys: el 2012 publicà l'antologia Podría ser peor, d'historietes realitzades des de l'any 2008.[6] L'any 2016 publicà en la col·lecció bimensual Fosfatina 2000 el còmic Luz verdadera, una història de setze pàgines sobre dos dones, «la Nocilla i la Panchito», que «viuen en una espècie de comuna (societat) en un bosc»; l'any següent edità l'antologia Teen Wolf, coedidata per Fosfatina i la plataforma de promoció d'autors TIK TOK, la qual s'encarrega de coordinar.[7]

Pulse enter para continuar[modifica]

L'any 2018 publicà l'obra Pulse enter para continuar, una antologia de cinc historietes de ciència-ficció que pren el títol d'un relat de John Varley, Press enter, al qual homenatja amb una altra història composta per dos pàgines abans de cada capítol: en este llibre, Galvañ reflexiona sobre la influència de les noves tecnologies en la societat amb unes narracions que combinen la ciència-ficció i la representació de la quotidianitat.[8] Concebut originàriament com una única narració de cent planes, l'estructura definitiva en relats curts (un format al qual estava més acostumada) fon una decisió conjunta amb l'editor, Toni Mascaró: en la part gràfica, totalment digital, destaca l'ús de polígons de colors cridaners i la composició de les planxes; després d'incloure una de les històries en una antologia, l'editorial estatunidenca Fantagraphics n'anuncià la publicació en anglés per al mercat nord-americà, previst per a l'agost de l'any següent.[9]

Cartell del Saló del Còmic del 2019

Cartells[modifica]

El mateix 2018 redissenyà els cartells de les pel·lícules El día de la bestia i El piano per al vint-i-cinc aniversari de la implantació d'FNAC a Espanya, en una proposta conjunta amb altres artistes com Ana Penyas, Carla Fuentes, Conxita Herrero, Malota i Laura Liedo, en la qual reimaginaven com serien els productes d'oci en l'any 2043.[10]

L'any 2019 rebé l'encàrrec de dibuixar el cartell del 37 Comic Barcelona —la segona dona en fer-lo, després d'Ana Miralles (2010)— i una portada especial d'El Periódico per al Dia Internacional de les Dones, en la qual apareixia una dona acolorida a punt de menjar-se una poma amb el mapa del món:[11] la directora del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Meritxell Puig, li oferí el treball per a atraure noves generacions de públic; Galvañ volgué representar una escena de treball en l'àmbit dels fanzines per a normalitzar l'aportació dels autors amateurs al mitja.[12]

Obres publicades[13]
A. Títol Ed.
2012 Podría ser peor Extrarradio[6]
2014 Trabajo de clase Apa Apa[14]
2015 Más allá del arco iris Carne de Potro
2016 Luz verdadera Fosfatina 2000
2018 Pulse enter para continuar Apa Apa[15]

Referències[modifica]

  1. «Ana Galvañ, autora de cómics e ilustradora todoterreno» (en castellà). Gràffica. [Consulta: 8 abril 2019].
  2. «Ana Galvañ, entre dos conceptos opuestos» (en castellà). Zatro, desembre 2017. [Consulta: 12 abril 2019].
  3. Rocío Macho. «Ana Galvañ: “Dibujar cómics es lo que más me llena”» (en castellà). Analógico. Imborrable, 18-07-2017. [Consulta: 23 abril 2019].
  4. «Ana Galvañ» (en castellà). Dibbuks. [Consulta: 8 abril 2019].
  5. «Ana Galvañ: un estilo con nombre propio dentro del cómic» (en castellà). Doměstika, 01-06-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  6. 6,0 6,1 Gerardo Vilches; Octavio B «Entrevista con Ana Galvañ» (en castellà). Cuadernos de Cómic, 10, juny 2018 [Consulta: 12 abril 2019].
  7. Gema Terol. «Ana Galvañ: surrealismo acogedor» (en castellà). Metal. [Consulta: 12 abril 2019].
  8. Jesús Jiménez. «Las ensoñaciones tecnológicas de Ana Galvañ» (en castellà). RTVE, 21 maç 2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  9. Guillermo Altarriba «Puzle 'underground' de Ana Galvañ» (en castellà). El Mundo, 03-01-2019 [Consulta: 8 abril 2019].
  10. «La ilustradora murciana Ana Galvañ participa en el 25 aniversario de FNAC» (en castellà). Extra Digital, 11-07-2018 [Consulta: 8 abril 2019].
  11. Anna Abella «Historia de la portada de El Periódico del 8-M» (en castellà). El Periódico, 07-03-2019 [Consulta: 12 abril 2019].
  12. Manuel Madrid «https://www.laverdad.es/culturas/galvan-disena-cartel-20190405004434-ntvo.html» (en castellà). La Verdad, 05-04-2019 [Consulta: 27 abril 2019].
  13. «Ana Galvañ» (en castellà). La Nave Invisible, 09-07-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  14. «Ana Galvañ / Marc Torices – “Trabajo de clase / Nuevos románticos”» (en castellà). Gramaciones Grabofónicas. [Consulta: 8 abril 2019].
  15. Manuel Muñiz Menéndez «Los mundos ajenos como tigres de neón de Ana Galvañ» (en castellà). ABC, 06-06-2018 [Consulta: 12 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

  • CCMA La fantasia malsana de la dibuixant Ana Galvañ (català)
  • Behance Ana Galvañ
  • Cactus Ana Galvañ, selección musical joven y blasfema (castellà)
  • Doměstika Ana Galvañ
  • Onda Regional Ana Galvañ, ilustradora (castellà)