Zerocalcare

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZerocalcare
Zerocalcare - Lucca Comics and Games 2012.JPG
Biografia
Naixement (it) Michele Rech
12 desembre 1983 (35 anys)
Arezzo
Altres noms Zerocalcare
Formació Lycée français Chateaubriand Tradueix
Activitat
Ocupació Ninotaire i autor de còmics
Obra

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Zerocalcare, pseudònim de Michele Rech (Arezzo, 12 de desembre de 1983) és un escriptor i il·lustrador de còmics italià. El seu nom artístic s'inspira en l'anunci publicitari d'un producte anti calç que s'emetia a la TV just al moment en què havia d'escollir un nickname per participar en un fòrum d'internet. Practica l'estil de vida straight edge (derivat del hardcore punk), que consisteix en l'abstinència de tabac, alcohol i drogues.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Arezzo,[2] es va criar primer a França, país d'origen de la seva mare[3] i després a Roma. Comença la seva activitat al món del còmic en acabar el Batxillerat, amb una història en vinyetes sobre els fets del G8 a Genova del juliol del 2001.[4] Participa en les edicions de Crack Fumetti Dirompenti al Forte Prenestino i nombroses iniciatives organitzades en centres socials italians, per als quals ha il·lustrat multitud de cartells per a concerts i manifestacions, així com portades de discos i fanzines d'artistes punk rock, hardcore i Oi![5] A partir del 2003 treballa com a il·lustrador al diari Liberazione i col·labora amb la revista setmanal Carta i la mensual la Repubblica XL, amb la revista Canemucco i amb la secció online de DC comics, Zuda Comics.

El 2006 publica dues històries en el volum de còmics GeVsG8. El 2007 col·labora amb Push/R en el còmic La política no hi té res a veure, basat en l'homicidi de Renato Biagetti. El 2011 publica amb motiu dels deu anys del G8 de Genova una història autobiogràfica amb el títol d'A.F.A.B.[6] L'octubre del 2011 apareix el seu primer àlbum: La profezia dell'armadillo, produït pel dibuixant Makkox, que va obtenir ràpidament un gran èxit[7] i va tenir cinc reedicions. Posteriorment surt una edició en color a Bao Publishing. El títol prové del personatge de l'Armadillo, quasi sempre present a les històries de Zerocalcare, que representa una projecció de la personalitat de l'autor.[8]

Zerocalcare all'opera

A partir de novembre del 2011 manté un blog de còmics, zerocalcare.it, en què hi publica històries breus amb base autobiogràfica. El blog el visiten cada dia milers de lectors, i és un dels pocs exemples de blogs de còmics, molt populars a França però quasi desconeguts a Itàlia.[9][10] El març de 2012, el blog de Zerocalcare obté una nominació per a la categoria Millor Webcomic del Premi Attilio Micheluzzi-Comicon 2012.[11] El setembre de 2012 el blog guanya el premi Macchianera Award 2012 com a "Millor dibuixant - Creador de còmics".[12] A l'octubre de 2012 publica el segon àlbum: Un polpo alla gola.[13] Les dues primeres dues tirades – dotze mil còpies – s'exhaureixen a la prevenda i en total els treballs de Zerocalcare han superat les 40.000 còpies venudes.[14]

Zerocalcare

Aquell mateix mes guanya a Lucca Comics & Games el Gran Guinigi per la millor història breu.[15] L'abril de 2013 BAO Publishing publica Ogni maledetto lunedì su due, llibre que recull les tires còmiques del blog, més el conte A.F.A.B., més una sèrie de vinyetes inèdites. Quan va presentar el llibre a Roma, l'autor va explicar que el pessimisme i l'amargor de la història expressaven la ràbia i el malestar de la seva generació.

El 31 de maig de 2013, BAO Publishing anuncia[16] un nou volum de l'autor, que porta el títol de Dotze. Tracta de zombies al barri romà de Rebibbia i té com a protagonista Secco, l'amic de Calcare que es dedica al poker online. Al juliol es fa pública la seva col·laboració amb els dibuixos del llibre Kansas City, Any II, escrit per Diego Bianchi i Simone Conte, que explica el campionat de l'equip de futbol de la Roma.[17] El 2013 Zerocalcare escriu amb Valerio Mastandrea el guió d'una pel·lícula sobre La profezia dell'armadillo.[18]

Il murale disegnato da Zerocalcare

El 2014, novament a l'editorial milanesa BAO Publishing, apareix la novel·la gràfica Oblida el meu nom / Dimentica il mio nom. El 13 de setembre del mateix any guanya el premi "sàtira política de Forte dei Marmi" en la categoria "Dibuix satíric". Entre la tarda del 2 i el dia 3 de desembre de 2014, Zerocalcare pinta un mural de 40 metres quadrats prop de la sortida del metro de Rebibbia, el barri de Roma on viu.[19] El 8 de desembre de 2014 guanya el premi "Llibre de l'any" del programa de ràdio Fahrenheit de Radio 3 Rai. El 16 de gener de 2015 a la revista Internazionale es publica un reportatge en format còmic escrit i il·lustrat per Zerocalcare que donarà lloc a Kobane Calling, un aprofundiment centrat en el conflicte entre el poble kurd i l'Estat Islàmic durant el conflicte turco-sirià. La reimpressió es va exhaurir a tots els quioscos d'Itàlia. El 10 de maig de 2015, la Repubblica pubkica sis pàgines de còmic de Zerocalcare amb el títol de: La Città del Decoro.

L'any 2015 queda en segona posició al Premio Strega Joves amb Dimentica il mio nome.,[20] el mateix any apareix L'elenco telefonico degli accolli, que inclou vinyetes del blog més inèdites.,[21] i a l'octubre publica a l'Internazionale un reportatge sobre la trobada amb Nasrin Abdallah, militant kurda líder de la YPJ (Unitat de Pro­te­cció Popular de les Dones / Yekîneyên Parastina Jin). L'abril del 2016 les històries publicades per a l'Internazionale es recullen en el volum Kobane Calling, que conté les històries inèdites dels viatges entre Turquia, Iraq i Síria que va fer l'autor.[22]

Obra[modifica]

Referències (en italià)[modifica]