Oi!

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de gènere musicalOi!
Cock sparrer live in london crop.jpg
OrigenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Creació1977 Modifica el valor a Wikidata
Part depunk Modifica el valor a Wikidata

L'Oi! és una subcultura i un subgènere musical del punk[1] que sorgeix paral·lelament a aquest com a expressió del seu costat obrer. Neix a la segona meitat dels 70 a Anglaterra[1] i es caracteritza per l'origen treballador dels seus integrants[2] i, en principi, una manca de contingut polític precís, i més aviat tendeix a crear llaços entre els joves anglesos de classe obrera,[3] incloent punks i skinheads. Els grups pioners de l'Oi! són Cockney Rejects,[4] Cock Sparrer, Angelic Upstarts i Sham 69.[5] Encara que els skinheads són considerats com el seu públic predilecte, els primers grups d'Oi! estaven formats per joves punks de classe obrera o simplement per joves treballadors sense cap estètica o característica concreta relacionada amb el punk o cap altra subcultura.

Història[modifica]

L'Oi! neix paral·lelament al punk com la seva vessant obrera.[3] A la fi dels 70, després de la seva explosió original, el punk deriva en una moda que poc té a veure amb l'esperit de protesta original del moviment.[6] L'Oi!, inicialment conegut com a street-punk o reality-punk, és reforçat amb el suport de joves punks i, sobretot, dels skins, fusionant-se la cultura d'ambdós corrents. En les seves lletres es parla de diversió, violència, futbol, orgull proletari i problemes quotidians com la repressió policial, l'atur, i altres temàtiques de la classe obrera.[cal citació]

El principi dels 80 representa una nova onada de grups d'Oi! com The Oppressed, The Last Resort, The Burial, The 4 Skins i The Business. No obstant això, la política també arriba al moviment en el moment que molts joves, skinheads majoritàriament, són reclutats pel National Front anglès, una organització racista d'extrema dreta.[7] Molts dels seguidors punks i skins -majoritàriament els últims-, com a reacció, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra,[8][8] formant-se organitzacions antifeixistes, comunistes, anarquistes amb cert abast mundial com per exemple RASH (Red & Anarchist Skin Heads, skins rojos i anarquistes) o SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice, skins contra els prejudicis racials). D'extrema dreta es creen grups com els Hammerskins o Blood & Honour, liderada per Ian Stuart, cantant i líder del grup Skrewdriver.[cal citació]

Excepte algun cas estrany, les bandes originals no tenien una ideologia racista, i molts skinheads defensen l'Oi! i el moviment skinhead com antiracista a causa de les influències negres (jamaicanes principalment) del moviment dels cap rapats. The Oppressed és un bon exemple de grup d'Oi! skinhead compromès amb l'anti-racisme. Actualment el tipus d'Oi! d'extrema dreta no està relacionat amb aquest gènere musical sinó que s'associa a un estil anomenat RAC o Rock Against Communism (literalment: Rock contra el comunisme).[9] No obstant això, cal dir que l'Oi! original, com el moviment skinhead, era de caràcter majoritàriament apolític.

El 1982 el periodista musical Gary Bushell[10] encunya el terme Oi! per a referir-se a aquest moviment, basant-se en una cançó del grup Cockney Rejects titulada Oi! Oi! Oi!, coneixent-se des d'aleshores amb aquest nom.[4] El moviment s'estén ràpidament sorgint grups per molts altres països. Després d'un declivi a partir dels anys 1980 hi ha un nou auge de bandes Oi! en la dècada dels 90.[cal citació]

L'Oi! als Països Catalans[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Dalton, Stephen, "Revolution Rock", Vox, June 1993
  2. G. Bushell, ‘Oi! – The Debate’, Sounds, 24 January 1981, 30–1.
  3. 3,0 3,1 G. Bushell, Dance Craze (London, 1981).
  4. 4,0 4,1 «Cockney Rejects: History and Pictures / Oi Music / Punk Rock». Punkmodpop.free.fr. Arxivat de l'original el 28 agost 2009.
  5. Marshall, George (1991). Spirit of '69: A Skinhead Bible (Dunoon, Scotland: S.T. Publishing). ISBN 1-898927-10-3
  6. Robb, John (2006). Punk Rock: An Oral History (London: Elbury Press). ISBN 0-09-190511-7
  7. Bushell, Garry. «Oi!—The Truth». garry-bushell.co.uk. Arxivat de l'original el 31 juliol 2008.
  8. 8,0 8,1 Worley, Matthew, Oi! Oi! Oi!: Class, Locality, and British Punk (Oxford: Oxford University Press, 2013)
  9. «Rock Against Communism» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
  10. Petridis, Alexis «Misunderstood or hateful? Oi!'s rise and fall». The Guardian, 18-03-2010.

Vegeu també[modifica]