Joc de cartes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre els jocs de cartes. Si cerqueu el programa de televisió, vegeu «Joc de cartes (programa de televisió)».
Joc de cinc jugadors.

Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips,[1] que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, que tenen unes figures dibuixades en una de les cares. Aquestes figures són totes diferents (excepte els dos jòquers o comodins). L'altra cara és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que -quan es veuen per aquest costat- les cartes són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen. La primera referència coneguda als naips és en el llibre de concordances de Jaume March en 1371.[2]

Hi ha molts de tipus de jocs de cartes diferents. En alguns, anomenats jocs d'envit, les juguesques (el posar messions) són una part fonamental del joc.

Baralles de cartes[modifica]

Article principal: Baralla de cartes

Les baralles de cartes més utilitzades són l'espanyola (de 48 cartes) i la francesa o de pòquer (de 54 cartes). En totes dues les cartes es reparteixen en 4 colls. Un coll o pal és un conjunt de cartes que es distingeix amb un dibuix característic.

La baralla francesa és la més utilitzada internacionalment, mentre que l'espanyola s'utilitza sobretot per a jocs d'origen espanyol i català.

Baralla espanyola[modifica]

La baralla espanyola té 48 cartes, repartides en 4 colls: els oros (monedes), les copes, les espases i els bastos (garrots). Simbolitzen el poder de les armes (bastos i espases), dels diners (oros) i de la beguda (copes).

Cada coll té 12 cartes numerades. De l'1 al 9, les cartes tenen tantes figures del coll corresponent com indica el número; a les 4 que duen el 10 hi ha dibuixat un patge i reben el nom de sota (en llenguatge infantívol també se les anomena la mona, i en el molt groller, "la puta"), a les 4 que duen l'11 hi ha dibuixat un cavaller muntat a cavall i reben el nom de cavall, i a les 4 que duen el 12 hi ha dibuixat un rei, un home gran coronat i sovint amb barba, i s'anomenen rei (sota, cavall i rei duen el senyal del coll corresponent). Popularment, el 9 d'oros s'anomena la groga, pel predomini que hi ha d'aquest color.

Tant en la baralla espanyola com en la francesa, les 4 cartes que duen el número 1 s'anomenen as (en plural asos). En la majoria de jocs, la carta més important és l'as, seguida de les cartes del 12 al 2 en valor decreixent. L'excepció més coneguda és el joc de la botifarra, en què el 9 és la més important.

Curiosament, del que en català se'n sol dir baralla espanyola en altres llocs en diuen baralla catalana i deixen el nom de baralla espanyola per a la de 40 cartes, ja que típicament a Espanya es venen les baralles sense vuits i nous.

Baralla francesa[modifica]

Baralla d'estil britànic. 8 de cors, comodí, reina de diamants i l'as de piques

La baralla francesa, també coneguda com a baralla de pòquer, consta de 54 cartes, repartides en 4 colls de 13 cartes, més dos comodins. Els colls són els cors (), els diamants (), les piques (♠), i els trèvols (♣). Els cors i els diamants són de color vermell, i les piques i trèvols de color negre.

En cada coll, hi ha 9 cartes numerades del 2 al 10; una altra amb un patge, marcada amb una J (de l'anglès Jack), una altra amb la reina, marcada amb una Q (la reina, de l'anglès Queen), i una altra amb el rei, marcada amb una K (de l'anglès King). Habitualment, la carta més valuosa és l'As, seguida de la K, la Q, la J, i les cartes del 10 al 2 en ordre decreixent. Els comodins es poden utilitzar amb el valor de qualsevol altra carta.

Curiosament el que en català se sol anomenar baralla francesa en realitat és la baralla anglesa, ja que a la francesa les figures són V (valet, criat), D (dame, dama) i R (roi, rei) i solen dur escrit, sota la lletra, el nom de la figura història en què s'inspiren, com el Rei David, Lancelot, Carlemany...

Altres jocs[modifica]

També existeixen altres tipus de baralles de cartes, que solen ser variacions de l'espanyola o la francesa, amb dissenys alternatius o humorístics, o bé cartes totalment destinades a jocs infantils, normalment amb fotografies o dibuixos d'algun tema. D'altra banda, dins dels anomenats jocs d'estil europeu, s'hi poden trobar desenes de propostes basades en baralles tancades que res tenen a veure amb els naips tradicionals, com ara Munchkin, Bang! o, a casa nostra, La Fallera Calavera, entre d'altres.

Existeix un tipus de jocs de cartes que no estan basats en una baralla tancada, atès que cada jugador participa en el joc amb una pròpia, construïda amb unes normes determinades, a partir d'una col·lecció, són els anomenats Jocs de Cartes Col·leccionables, i entre ells els es poden destacar Magic: The Gathering, Pokémon, Vampire:TES, Star Wars CCG o Star Trek CCG. El conjunt de cartes seleccionables per confeccionar la baralla s'amplia constantment amb l'edició de noves cartes que introdueixen noves estratègies de joc. Molts d'aquests jocs han acabat tenint una versió electrònica per jugar a Internet amb altres persones. Un nou joc d'aquesta modalitat seria Astral Masters, per exemple.

Unes cartes ben diferents són les del tarot, emprades per a aquesta art endevinatòria.

Pel que sembla, el primer lloc d'Europa on es van fabricar cartes va ser en un obrador de Perpinyà.

Tipus de jocs de cartes[modifica]

Segons l'objectiu del joc, es poden agrupar en diversos tipus. El primer és el que es basa en mans, és a dir, en guanyar per torns les cartes dels adversaris i planificar l'estratègia segons les noves cartes que van apareixent, com el bridge, la botifarra o la Dame de Piques.

Un segon grup inclou els jocs on es tracta de fer una sèrie de combinacions, com ara escales o parelles, de l'estil del rummy o el continental, i on cada combinació té una puntuació diferent. Els jocs de famílies es basen a aconseguir determinades combinacions a base de robar-les o demanar-les a altres jugadors i es poden considerar variants dels anteriors..

Hi ha jocs on l'objectiu és quedar-se sense cartes, com el burro, el mentider o el ximi-xurri, incloent les varials comercials com l'Uno. Un quart tipus és l'invers, acumular totes les cartes de la baralla.

Els jocs de la carta més alta es basen a comparar determinades cartes que van sortint, com els jocs de casino com el pòquer o d'altres com la brisca. Alguns d'ells s'han usat com a jocs per beure alcohol en un context festiu.

Un sisè grup engloba els jocs del solitari, anomenats així perquè no es juguen contra cap rival. En ells es tracta de fer una figura, descartar-se de totes les cartes o completar una sèrie, com en la Carta Blanca.

Els jocs de cartes de guerra, com ara Magic: The Gathering i totes les seves seqüeles, constitueixen una divisió pròpia, on la baralla inclou elements de ficció i s'usa com a representació del poder de cada jugador.

Lèxic dels jocs de cartes[modifica]

  • acollar, apariar, destriar: classificar les cartes en mà per color.
  • atot: carta del coll triat que mana per damunt dels altres colls.
  • banca: en certs jocs de contrapartida, jugador que dirigeix el joc i n'assumeix les juguesques de tots els altres jugadors.
  • basa o plega: cartes que el jugador recull en guanyar una jugada; en certs jocs de cartes, cadascuna de les partides que són part d'un període de joc més llarg. Fer basa: recollir les cartes guanyades en una jugada.
  • bola (fer '') : guanyar totes les bases, en certs jocs de cartes.
  • cantar: proclamar que s'ha assolit una determinada opció de joc o combinació de cartes.
  • capot: jugada de cartes en què un jugador fa totes les vases i deixa l'altre sense fer ne cap
  • capot (fer o donar '') (a algú): guanyar un jugador totes les bases (o un cert nombre de bases al la fi del joc).
  • carta falla: a la botifarra, nom que es dóna al naip que és el sol d'un cert coll entre els que posseeix un jugador.
  • catxa, catxar (ang: bluff): en els jocs d'envit, juguesca forta que es fa malgrat tenir un mal joc amb l'esperança de guanyar la basa perquè els altres jugadors s'acovardiran perquè pensaran que el jugador que la fa té bones cartes.
  • coll: cadascuna de les quatre menes de cartes que formen la baralla i que es coneixen per les quatre diferents figures (oros, copes, espases i bastos). De quin coll anem?
  • contrafallar: V. Refallar
  • crupier: persona que dirigeix el joc en un casino o casa de joc.
  • donada: acte de donar; especialment, acte de repartir les cartes als jugadors (cast. mano).
  • donar: repartir les cartes als jugadors.
  • envit: juguesca estratègica consistent en augmentar la posada inicial durant el transcurs d'una partida.
  • escapçar: dividir les cartes en dos munts, després d'escartejades, posant a sota les que eren damunt, per a evitar possibles fraus projectats pel jugador que les ha escartejades.
  • escartejar, mesclar, barrejar o fer les cartes: remenar i barrejar les cartes d'un joc abans de jugar.i repartir-les als jugadors (cast. barajar).
  • espitjar: en alguns jocs de cartes, descobrir lentament i amb un cert teatre el número d'una carta mitjançant el fet de fer-hi lliscar girant per damunt una altra carta. El centre del gir és l'angle inferior esquerre de les dues cartes.
  • falla: mancança d'un dels quatre colls.
  • fallanca: engany simulat.
  • ferma: dit d'una carta (o jugada) qualsevol quan se sap segur que és la carta de més valor restant en el joc, normalment perquè les de més valor ja s'han jugat.
  • girada: acte de descobrir la que ha d'ésser trumfo; cast. voltereta.
  • mà: jugada; volta en què es juguen les cartes que s'han donat d'una vegada. Tenir la mà o Ésser mà: ser el primer en l'orde dels jugadors; serqui rep la primera carta o fitxa quan les reparteixen i qui la tira en començar el joc; Perdre la mà: deixar, el primer en l'orde, la preferència a algun dels companys; cedir voluntàriament la preferència a un altre.
  • palla: cartes que valen molt pocs punts a qui les guanya.
  • parar, pagar o dur-lo: perdre.
  • passada: jugada; volta en què es juguen les cartes que s'han donat d'una vegada
  • patota (fer la '') : fer un engany als companys de joc (cas. hacer trampa).
  • pedres: cartes que valen molts de punts a qui les guanya.
  • refallar: jugar un atot superior a aquell amb què un altre jugador ha fallat.
  • retrucar: en el joc de truc, trucar el jugador que ha acceptat el truc d'un adversari.
  • tallar: en certs jocs, distribuir les cartes; portar el joc i jugar diners o quelcom altre contra tots els altres jugadors.
  • timba: període que hom ha estat jugant a cartes.
  • totar d'oros: jugar amb els trumfos a la mà.
  • trabucar les cartes: posar les cartes de joc amb la figura cap avall.
  • trumfo: coll que gaudeix d'una determinada preferència, segons cada mena joc.

Exemples de jocs de cartes[modifica]

Territoris de parla catalana[modifica]

Tots els jocs típics a Catalunya i el País Valencià solen utilitzar la baralla espanyola, modalitat catalana.

Exemples de jocs de cartes nacionals i internacionals[modifica]

  • Carioca
  • Chinchón

Sis d'oros[modifica]

Cal cartes espanyoles, variant catalana, és a dir amb vuits i nous i monedes.

Les cartes s'han de repartir entre tots els jugadors a parts iguals, comença qui tingui el sis d'oros; a partir d'aquí els jugadors han d'anar posant cartes per a arribar del sis cap a l'as i cap al dotze i així amb tots els colls, si un jugador no té cap carta per posar ha de posar una moneda al mig,qui guanya és el primer que resta sense cartes, i com a premi guanya totes les monedes que els jugadors han posat al mig.

Internacionals[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «carta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Denning, Trevor. The Playing-cards of Spain: A Guide for Historians and Collectors (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 1996, p. 13. ISBN 0838637477. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joc de cartes Modifica l'enllaç a Wikidata