André Juillard
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 de juny de 1948 París  |
| Dades personals | |
| Formació | École nationale supérieure des arts décoratifs Universitat de París 8 |
| Activitat | |
| Camp de treball | Còmic |
| Ocupació | Dibuixant i guionista de còmics. |
| Gènere | Línia clara |
Premis | |
 | |
André Juillard (París, 9 de juny de 1948) és un guionista i dibuixant de còmics francès.
Biografia[modifica]
Juillard és un dels artistes de còmic més prolífics a França. Després d'estudiar a l'École nationale supérieure des arts décoratifs de París, va començar l'any 1974 a col·laborar a la revista Formule 1, dibuixant La Longue Piste de Loup Gris, amb guió de Claude Verrien. Després d’adaptar Roméo et Juliette per a la revista Djin, l'any 1976 va començar la seva primera sèrie llarga, amb les aventures del cavaller Bohémond de Saint-Gilles, basat en textos escrits per Claude Verrien.[1]
Autor destacat en el còmic històric francòfon dels anys 80-90, és conegut sobretot per haver dibuixat les sèries Les 7 Vies de l'Épervier (1983-1991), Masquerouge (1984) i Plume aux vents (1995-2000), totes elles amb guions de Patrick Cothias.[1] Amb Jacques Martin va treure al mercat la sèrie d'història antiga Arno (1983-1987), de breu recorregut. Es va consolidar com autor complet fora del còmic històric escrivint i dibuixant el díptic Le Cahier bleu (1994-1998). Gràcies a la nitidesa del seu dibuix adscrit a la línia clara, a partir del 2000 es va fer càrrec de la sèrie clàssica Blake i Mortimer. Juillard va declarar que "quan era adolescent era un àvid lector de "Blake i Mortimer". Entrar en aquest univers va ser com una magdalena de Proust, un gran plaer." [2]
Paral·lelament a aquesta recuperació dels personatge de Edgar P. Jacobs, Juillard va continuar la seva exploració del món contemporani en el còmic Le Long Voyage de Léna (2006) amb un guió de Pierre Christin, seguit d'un segon volum Léna et les Trois Femmes (2009) i d'un tercer, Léna dans le brasier (2020).[3]
Admirador de Jean Giraud i Harold Foster ("Príncep valent") Juillard rep influencies dels autors de la línia clara propers a Hergé, com Edgar P. Jacobs o Jacques Martin, que, segons ell "em van ajudar inconscientment a construir la meva identitat gràfica. Vaig haver de gestionar aquestes influències per no arribar a ser “estil Giraud” o “estil Hergé” i trobar-hi el meu de propi." [2]
Obres[modifica]
- La Longue Piste de Loup-Gris (1974-1975)
- Roméo et Juliette (1974-1975)
- Bohémond de Saint Gilles (1979–1983) :
- Les chevaliers du désert
- Sortilèges à Malte
- Duel en Sicile
- L'or des croisés
- Cheminot (1982)
- Les Cathares (1982)
- Arno (1983–1997) :
- Le Pique rouge
- L'Œil de Kéops
- Le Puits nubien
- Les Sept vies de l'Epervier (1983–1991) :
- La blanche morte
- Le temps des chiens
- L'arbre de mai
- Hyronimus
- Le maître des oiseaux
- La part du diable
- La marque du Condor
- Chasseurs d'or (1987)
- Masquerouge (1988–2004)
- Le Cahier bleu (1994)
- Plume aux vents (1995–2002) :
- La folle et l'assassin
- L'oiseau-tonnerre
- Beau-Ténébreux
- Ni Dieu ni diable
- Après la pluie(1998)
- Blake et Mortimer amb Yves Sente als guions :
- La Machination Voronov, 2000
- Les Sarcophages du 6e continent, Volums 1 et 2, 2003-2004
- Le Sanctuaire du Gondwana, 2008
- Le Serment des cinq Lords, 2012
- Le Bâton de Plutarque, 2014
- Le Testament de William S., 2016
- Léna, amb Pierre Christin al guió. (2006-2020)
- Le long voyage de Léna, 2006
- Léna et les trois femmes, 2009
- Léna dans le brasier, 2020
- Mezek, amb Yann al guió. 2011.
- Les 7 Vies de l'Épervier, troisième époque, quinze ans après, amb Patrick Cothias al guió (2014).
- Double 7, amb Yann al guió (2018).
- Les 7 Vies de l'Épervier, troisième époque, Qu'est-ce que ce monde?, amb Patick Cothias al guió (2021)