Vés al contingut

Boixcar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBoixcar
Biografia
Naixement(es) Guillermo Sánchez Boix Modifica el valor a Wikidata
1917 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1964 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsBoixcar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
GènereCòmic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansJosep Maria Sánchez Boix Modifica el valor a Wikidata

Boixcar (Barcelona, 1917 - Barcelona, 1964) pseudònim de Guillermo Sánchez Boix, va ser un dels més destacats dibuixants del còmic català i espanyol.[1] Boixcar, Va ser un dibuixant i guionista del gènere d'acció amb un estil molt particular.[2] Fou el creador d'una de les sèries de còmic bèl·lic, més reeixides i populars, del segle xx, Hazañas Bélicas.[1][2]

Biografia

[modifica]

Guillermo Sánchez Boix neix a Barcelona l'any 1917 i mor a la mateixa ciutat el 1964 (així ho va anunciar l'editorial en un dels seus còmics)[3] Durant molt de temps la data de la seva mort es considerava el 1960. Alguns crítics el varen acusar de filonazi.[2] Però Boixcar, amb dinou anys, va lluitar a la Guerra Civil Espanyola, a favor de la Segona República.[2][1] Després de la derrota de l'exèrcit republicà i la posterior retirada a França, va ser internat en un camp de concentració francès.[1] És allà on comença a dibuixar, de la mateixa manera que ho varen fer d'altres companys de captiveri, com Jesús Blasco o Tísner.[1]

Torna a Catalunya, i l'any 1943, publica per l'Editorial Marco, de Barcelona, el seu primer serial de còmics, El Murciélago.[1] L'any següent, adapta al còmic la novel·la L'illa del tresor, pel diari El Correo Catalán.[1] Des d'aquest moment, comença a firmar amb l'acrònim Boixcar, nom format pel seu segon cognom i les tres primeres lletres del nom de la seva dona, Carmen.[1][2]

Per la mateixa editorial Marco, va dibuixar tres serials més, entre el 1945 i el 1947; El Caballero Negro, El puma i Orlán. Aquestes historietes il·lustrades, són molt primerenques i en les quals hi ha grans encerts, però també es poden percebre dubtes amb la planificació, i una evident rigidesa en el dibuix, de la figura humana.[1]

El 1948 comença a treballar per l'Editorial Ediciones Toray, on crea la sèrie La Vuelta al Mundo de Dos Muchachos. En aquestes historietes ja denota un dibuix molt més solt, domina molt més la tècnica del còmic i les figures en acció.[1] És en el transcurs d'aquest any, que crea la que serà una de les sèries de còmic més populars a Catalunya i Espanya: Hazañas Bélicas. Boixcar en fa guió i el dibuix, però l'entintat, excepte els rostres, va a càrrec de Jose Martínez Piles.[2][1] En aquesta obra, destaca la qualitat gràfica, i el domini narratiu dels seus guions.[1] D'altres obres de la mateixa època són Flecha Negra i El Diablo de los Mares, aquest amb guió de Joaquim Berenguer i Artés.

Boixcar tenia un germà també dibuixant, Josep Maria Sánchez Boix, gran part del seu treball el va realitzar com entintador del seu germà Guillermo. És probable que el seu primer treball fos per la sèrie Hombres de Mar (1951). Gairebé sempre va treballar per Ediciones Toray.[2]

Obra i publicacions

[modifica]

Boixcar era un dibuixant d'un estil molt particular. La seva especialitat era el còmic d'acció, especialment el bèl·lic, gènere que el va fer més famós.[2] Per donar realisme als seus còmics, usava com a base documental les fotografies de premsa.[2] Va publicar per primera vegada a l'Editorial Marco amb sèries d'aventures, fantàstiques i de ciència-ficció, i posteriorment va treballar per Toray, on es va especialitzar amb el gènere bèl·lic que el va consagrar.

A continuació s'inclou un llistat de publicacions on Boixcar participà, en part o en la seva totalitat.[4][3]

Anys Títol Guionista Enquadernació Format Mides Números Editorial
1940 Los vampiros del aire Canellas Casals Grapa Quadern apaïsat 16 x 22 cm. 13 Marco
1948 La vuelta al mundo de dos muchachos Boixcar Grapa Quadern apaïsat 17 x 24 cm. 24 Toray
1949-1950 Hazañas Bélicas Boixcar Grapa Quadern apaïsat 17 x 24 cm. 9 Toray
1949 El hijo del diablo de los mares Joaquín Berenguer Artés Grapa Quadernet apaïsat 17 x 24 cm. 12 Toray
1950 Flecha Negra Boixcar Grapa Quadernet apaïsat 17 x 24 cm. 8 Toray
1950 El Hijo del diablo de los mares Joaquín Berenguer Artés Encolat Llibre 17 x 24 cm. 7 Toray
1950 Selecciones de Aventuras Falgueras, Nyes, Myes Grapa Quadernet vertical 24 x 17 cm. 17 Toray
1951 La vuelta al mundo de dos muchachos Boixcar Grapa Quadernet apaïsat 17 x 24 cm. 8 Toray
1952 Hazañas Bélicas Boixcar Rustica Llibre 18 x 24 cm. 1 Toray
1955 El Mundo Futuro Boixcar Grapa Quadernet apaïsat 17 x 24 102 Toray
1957 Hazañas Bélicas. Numero Extra Jaime Carrera, Ramón Ortega, M. Lagresa Grapa Quadernet apaïsat 17 x 24 cm. 371 Toray
1958 3 Amigos Federico Amoros Grapa Revista 24 x 18cm. 119 ? Promoción popular Cristiana
1963 Boixcar Boixcar Grapa Quadern vertical 17 x 12 cm. 4 Toray
1961-1971 Hazañas Belicas, Novelas Graficas Boixcar i varis Grapa Quadern vertical 21 x 15 cm. 252 Toray
1965-1969 Boixcar. Obras Completas Boixcar Grapa Quadernet Vertical 21 x 15 cm. 110 Toray
1965 Conquistadores del Espacio Boixcar Grapa Quadernet Apaïsat 17 x 24 cm. 1 Ediciones Paulinas
1973-1988 Hazañas Bélicas Boixcar i varis Grapa Quadern Vertical i Apaïsat. 21x15 / 19x27cm. 110 Ediciones Ursus
1973 La Historieta Varis Grapa Quadernet Vertical 21 x 15 cm. 110 Toray
1979 Zona de Combate, Extra Varis Grapa Quadern Vertical 27 x 19 cm. 52 ? Ursus
1979-1980 Hazañas Bélicas, Extra Varis Grapa Quadern Vertical 27 x 19 cm. 52 ? Ursus
1973 La Historieta Presenta Boixcar Grapa Quadern Vertical 27 x 19 cm. 15 Toray
1982-1983 La Historieta Presenta Especial Varis Grapa Quadern Vertical 27 x 19 cm. 22 Ursus

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Antoni Guiral. El Cuaderno Popular: Viñetas de Genero (en castellà). 7. Panini España S.A, p. 190 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000.Pag.167. ISBN 84-89384-23-1. 
  3. 3,0 3,1 «tebeosfera» (en castellà). [Consulta: 14 febrer 2013].
  4. Jose Antonio Ortega Anguiano. Catalogo General del Cómic Español,1865-1993 (en castellà). Ediciones El Boletin, 1994.