Superman
.jpg)
Superman és un personatge de ficció de còmic i un superheroi de l'editorial DC Comics, creat per Joe Shuster i Jerry Siegel, que els van vendre a Detective Comics, Inc. per 130 dòlars dels Estats Units.[1] La primera aparició de Superman fou a la revista Action Comics número 1, publicat el 18 d'abril de 1938[2] (amb data de portada juny del 1938) i ha aparegut en bastants serials de ràdio, televisió, cinema, tires de premsa i videojocs. Amb el temps es convertí en un dels superherois més populars del món del còmic, i en una icona de la cultura pop.[3]
En la seva versió actual, publicada per DC Comics, Superman nasqué en el llunyà planeta de Kriptó, sota el nom de Kal-El. Essent un nadó, fou enviat a la Terra pels seus pares just abans de la desintegració del seu planeta. La nau en la qual viatjava aterrà als afores del poble fictici de Smallville, a l'estat de Kansas. El nadó fou adoptat per la família Kent, Jonathan Kent i Martha Kent i li posaren el nom de Clark Kent. En créixer, Clark descobreix que posseeix poders sobrehumans, com ara una força extraordinària, una gran velocitat, la facultat de volar, de provocar ignició amb la vista o veure a través d'objectes, una afinadíssima oïda...
Secretament, Clark utilitza la disfressa de Superman fent ús dels seus poders per lluitar per la veritat i la justícia. En la seva identitat civil, Clark és el reporter del diari Daily Planet de la ciutat de Metròpolis. Els orígens, habilitats i relacions interpersonals del personatge de Superman han canviat al llarg dels anys, a mesura que diferents autors n'han creat històries. Aquests canvis s'han degut a la voluntat dels autors d'adaptar-lo a la cultura popular segons evolucionava.
Creació[modifica]
_retouched.jpg)
Jerry Siegel i Joe Shuster van utilitzar per primera vegada el terme Superman en un conte anomenat «The Reign of the Super-Man» («El regnat del superhome»), inclòs en el tercer número de Science Fiction, fanzine de ciència-ficció que Siegel va publicar el 1933. En ell hi apareixia com un malvat calb amb poders telepàtics, entestat a dominar el món sencer[4] Siegel va reescriure el personatge en 1933, transformant-lo en un heroi amb escassa o nul·la semblança amb el malvat inicial; l'heroi va ser modelat a partir de l'actor Douglas Fairbanks i el seu alter ego, Clark Kent, de Harold Lloyd.[5][6]
A partir de llavors, Jerry Siegel i Shuster van buscar durant sis anys una editorial que publiqués The Superman. Es van oferir a Consolidated Book Publishing, editorial que havia publicat un comic book de 48 pàgines en blanc i negre titulat Detective Dan: Secret Operative No. 48. Encara que els van respondre amb una carta encoratjadora, Consolidated Book Publishing no va tornar a publicar comic books. Shuster s'ho va prendre a pit i va cremar totes les pàgines de la història, exceptuant la portada, que Siegel va aconseguir rescatar del foc. Tant Siegel com Shuster van comparar a aquest personatge amb Slam Bradley, un aventurer que van crear per al primer número de Detective Comics , el 1939.[7]
Siegel va contactar altres artistes, com Tony Strobl, Mel Graff i Russel Keaton, perquè col·laboressin en la historieta, perquè sentia que «amb Joe, Superman no anava enlloc», de acord al que documentat per l'escriptor Gerard Jones.[8]
Les il·lustracions fetes per Keaton, basades en els nous guions de Siegel, mostren com va evolucionar el concepte: Superman ara era enviat al passat com nadó per l'últim home a la Terra, on és trobat i criat per Sam i Molly Kent.[9] No obstant això, Keaton no va continuar amb la col·laboració, per la qual cosa Siegel i Shuster van tornar a treballar en conjunt.[8]
Els creadors van redefinir el personatge, que es va tornar més semblant a un heroi de la tradició mitològica, inspirat en personatges com Samsó i Hèrcules,[10] qui esmenaria els mals dels temps de Siegel i Shuster, lluitant per la justícia social i contra la tirania. La disfressa va aparèixer en aquesta etapa i Siegel recordava que van crear «alguna cosa com una disfressa, i anem a donar-li una gran S al pit, i una capa, i a fer-ho el més colorit i distintiu que puguem».[11] El disseny es va basar en part en els vestits de personatges d'ambients espacials que apareixien en les revistes de pulp i en historietes com Flash Gordon,[12] com també en la tradicional indumentària de forçut de circ.[11]
No obstant això, la capa és molt diferent de la peça de la típica tradició victoriana. Gary Engle la va descriure a Superman at Fifty: The Persistence of a Legend com «sense precedent en la cultura popular».[13] La malla i els calçons sobre ella, propis dels artistes circenses, es van establir aviat com la base de la vestimenta de molts dels futurs superherois. Aquesta tercera versió de el personatge va ser dotada amb habilitats extraordinàries, encara que de naturalesa física, en contraposició de les habilitats mentals del Superman malvat.[11]
Shuster va declarar el 1983 que tant els noms de les localitats com la identitat civil de Superman es van inspirar en el cinema. «Jerry va crear tots els noms. Érem grans fanàtics de cinema i ens vam inspirar molt en els actors i actrius que vèiem. Pel que fa a Clark Kent, va combinar els noms de Clark Gable i Kent Taylor, i Metròpolis, la ciutat que era la seva base d'operacions, ve de la pel·lícula de Fritz Lang [Metropolis, 1927], que a tots dos ens agradava».[14]
Biografia de ficció[modifica]
Superman neix a Kriptó, essent el fill de Jor-El, un eminent científic i líder polític. Superman fou batejat amb el nom de Kal-El. Al cap de poc de néixer, el seu pare descobreix que el planeta està condemnat a explotar. Jor-El intenta avisar tots els altres kriptonoans, però el Consell de la Ciència li ho prohibeix, ja que no el creu. En veure que no hi pot fer res, decideix construir un coet amb el qual poder salvar el seu fill, Kal-El. Poc abans de l'explosió del planeta, el coet és enviat amb destinació a la Terra. El pare sabia que la baixa gravetat del planeta, i el seu sol groc permetrien al fill desenvolupar extraordinaris poders.
L'única debilitat important de Superman és explicada en detall al número 312 de la col·lecció de Superman. La sang de Superman fou afectada per l'alta càrrega negativa dels ions del nucli de Kriptó, que fou precisament la radiació responsable de la destrucció del planeta. Una altra explicació de la destrucció de Kriptó es devia a l'explosió del seu sol vermell com una supernova. Els fragments dels components radioactius del planeta, composts per un mineral anomenat kriptonita, foren llançats a l'espai. Existeixen varietats de kriptonita amb diferents propietats.
La nau de Kal-El aterrà en un camp prop del poble fictici de Smallville i fou descoberta per Jonathan i Martha Kent (en còmics anteriors els Kent es deien John i Mary en la novel·la de 1942 o Eben i Sarah en la sèrie de televisió dels anys 50). Els Kent van adoptar el nen i l'educaren a la seva granja fins que es feu gran.
Segons les versions de la història, Superman descobreix els seus poders o bé als 8 anys (Superboy), o bé a l'adolescència, o bé quan compleix 18 anys.
Amb la mort dels seus pares (els Kent) o amb l'entrada a la universitat (segons la versió de la història), Clark Kent es muda a la ciutat de Metròpolis, on estudiarà la carrera de periodisme. Acabada la carrera començarà a treballar pel Daily Planet.
Els poders de Superman[modifica]
- La seva invulnerabilitat varia segons la versió de la història. Al principi era capaç de resistir bales i explosions d'artilleria. Posteriorment, podia resistir explosions nuclears o travessar una estrella ardent.
- Stamina: li confereix la propietat de mantenir un esforç físic continu en un període indeterminat.
- Poders relacionats amb la visió.
- Visió de raig-X: habilitat de veure a través d'objectes opacs. L'únic material que no pot travessar, és el plom.
- Visió telescòpica: l'habilitat d'ampliar la seva visió, com si es tractés d'un teleobjectiu. Pot veure objectes a gran distància.
- Visió de tot l'espectre electromagnètic: pot veure infraroigs, ultraviolats...
- Visió microscòpica: pot veure objectes extremadament petits.
- Visió abrasiva: té el poder de llançar raigs incendiaris amb els ulls a un objectiu.
- En algunes versions, Superman té la facultat d'hipnotitzar altres persones.
- Super Oïda: li confereix la facultat d'escoltar sons a qualsevol volum. L'única criatura de la Terra que pot detectar sons a la mateixa freqüència que Superman és el rorqual blau (0,01-200.000 Hz).
- Poder de volar: pot volar per on vol, i maniobrar amb una extraordinària facilitat.
- Super Respiració: pot bufar amb tanta força que pot crear vents de força huracanada.
- Super Velocitat: pot moure's a una velocitat increïble, de tal forma que el seu desplaçament no és detectat per ningú.
- Super Força: la força de Superman varia segons les versions de la seva història: alguns precisen que pot aixecar fins a 800.000 tones, altres que pot desviar un planeta de la seva òrbita.
Personatges relacionats[modifica]
Alguns dels personatges habituals de les seves històries són:
- Lois Lane, amb la qual forma l'equip estel·lar de reporters del Daily Planet, i amb la qual s'acaba casant.
- Jimmy Olsen, company del Daily Planet i amic oficial de Superman, encara que no sap que Clark Kent i Superman són la mateixa persona.
- Perry White, editor i cap del Daily Planet.
- Lana Lang, xicota de l'adolescència de Superman en la versió actual.
- Pete Ross, amic de Clark des de Smallville que s'enamora de Lana Lang i s'hi arriba a casar. Fou vicepresident dels Estats Units amb Lex Luthor com a president.
- Jonathan i Martha Kent: pares adoptius.
- Supergirl, de la qual hi ha hagut diverses versions: o bé una cosina de Clark, o bé una filla.
- Lex Luthor industrial i multimilionari excèntric, molt ambiciós, i que té molta enveja a Superman.
Cinema i televisió[modifica]
Entre les adaptacions als mitjans audiovisuals podem trobar:
- Curts animats pels estudis Fleischer, a la dècada dels 40.
- Un musical de Broadway: It's a Bird, It's a Plane, It's Superman
- Sèries de televisió a la dècada dels 50.
- Diverses sèries de dibuixos animats.
- Els Super Amics.
- Superman: La sèrie animada, produïda per l'equip de Batman: La sèrie animada.
- N'hi ha més, de sèries, anteriors en blanc i negre. Les més actuals, una sèrie de quatre pel·lícules que començà amb Superman (1978), protagonitzades per Christopher Reeve com a Superman.
- Aparició regular a la sèrie d'animació Lliga de la Justícia i Lliga de la Justícia Il·limitada.
- Superboy (sèrie de televisió de 4 temporades de finals dels 80 i principis dels 90).
- Lois i Clark, les noves aventures de Superman, sèrie de televisió, dècada dels 90. Protagonitzada per en Dean Cain com a Superman/Clark Kent i Teri Hatcher com a la Lois Lane.
- Smallville, sèrie de televisió sobre la seva adolescència i els orígens de la seva enemistat amb en Lex Luthor. Protagonitzada per en Tom Welling com en Clark Kent, Michael Rosenbaum com en Lex Luthor i Kristin Kreuk com la Lana Lang.
- Superman: El retorn, (2006) pel·lícula protagonitzada per en Brandon Routh com en Superman, Kate Bosworth com la Lois Lane i Kevin Spacey com en Lex Luthor.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «A subasta el cheque con el que se compró a Superman». El Mundo, 29-03-2012.
- ↑ «Action Comics #1» (en anglès). [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p. 182. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014].
- ↑ Daniels 1998, p. 13
- ↑ Siegel, Jerry; Shuster, Joe. Superman: Sunday Classics 1939-1943 (en anglès). Sterling, 4 maig 2006, p. xii. ISBN 978-1402737862.
- ↑ Gross, John «Books of the Times» (en anglès). New York Times, 15-12-1987. Arxivat de l'original el 9 juny 2008 [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Daniels 1998, p. 17
- ↑ 8,0 8,1 Jones, Gerard. Men of Tomorrow: Geeks, Gangsters, and the Birth of the Comic Book (en anglès). Basic Books, 12 octubre 2004, p. 115. ISBN 978-0465036561.
- ↑ Trexler, Jeff. «Superman's Hidden History: The Other "First" Artist» (en anglès). Newsarama, 20-08-2008. Arxivat de l'original el 19 juliol 2021.
- ↑ Petrou, David Michael. The Making of Superman the Movie (en anglès). Nova York: Warner Books, desembre 1978. ISBN 978-0446825658.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Daniels 1998, p. 18
- ↑ Daniels 1998, p. 19
- ↑ Engle, Gary D.; Dooley, Dennis. Superman at Fifty!: The Persistence of a Legend (en anglès). Collier Books, octubre 1988. ISBN 978-0020429012.
- ↑ «Joe Shuster Interview» (en anglès). Arxivat de l'original el 28 agost 2008. [Consulta: 19 juliol 2021].
Bibliografia[modifica]
- Daniels, Les. Superman: The Complete History (en anglès). 1a edició. Titan Books, 1998. ISBN 1-85286-988-7.