Spider-Man
Spider-Man, o l'home aranya, és un personatge fictici de còmic, creat per Stan Lee i Steve Ditko el 1962. Als Estats Units sempre s'ha publicat a l'editorial Marvel Comics, la qual té els drets exclusius del personatge. Els còmics de Spider-Man no s'han traduït mai al català, si bé els diversos grups editorials que l'han publicat per l'estat espanyol són catalans (Editorial Bruguera, Editorial Planeta, Vértice…) o bé tenen seu a Catalunya (Panini).
Dins de la trajectòria en còmic del personatge, cal destacar l'etapa de Stan Lee i Steve Ditko (1962-1966), la del mateix Stan Lee i John Romita Sr. (1966-1973), sens dubte la de Roger Stern i John Romita Jr. (1982-1984) i, més recentment, la de Joseph Michael Straczynski i John Romita Jr. (2001-2004) i la de Dan Slott, el guionista que ha escrit més números del personatge amb diferents dibuixants (2008-2018).
Spider-Man és un dels superherois més populars i amb més èxit comercial.[1] També se n'han fet diverses adaptacions en tires còmiques, sèries de televisió, cinema, videojocs[2] i teatre. Spider-Man va ser interpretat per primera vegada en imatge real per Danny Seagren a Spidey Super Stories, una parodia de The Electric Company de 1974 a 1977.[3] En cinema ha estat interpretat pels actors Tobey Maguire a la trilogia de pel·lícules de Spiderman de Sam Raimi, per Andrew Garfield a dues pel·lícules dirigides per Marc Webb,[4] i al Marvel Cinematic Universe per Tom Holland. Reeve Carney va ser el primer protaonista del musical de Brodway de 2010 Spider-Man: Turn Off the Dark.[5] Spider-Man ha estat ben rebut com a superheroi i personatge de còmics, i sovint se'l classifica com un dels superherois de còmics més populars i icònics de tots els temps i un dels personatges més populars de tota la ficció.
L'origen d'un mite[modifica]
Segons explicava Joe Simon al llibre The Comic Book Makers (2003) el 1953 va idear un personatge anomenat Spiderman (sense guió), per després treballar en el guió al costat del seu cunyat Jack Oleck, que va suggerir canviar el nom per "Silver Spider". Simon li va proposar a C. C. Beck (el creador gràfic del primer Captain Marvel, actualment conegut com Shazam) dibuixar aquella història que, tanmateix, l'editorial Harvey Comics acabaria rebutjant.[6]
El 1959, al costat de Jack Kirby, Simon comença de nou el projecte sense canviar el guió original, però anomenant el personatge The Fly ("El Borinot") (el dibuix del primer número sembla ser en gran part de Joe Simon imitant Kirby). El protagonista era Tommy Troy, un orfe adoptat per una parella d'ancians que aconseguiria superpoders en utilitzar un anell màgic trobat en una teranyina. Portaria els ulls tapats per unes "ulleres de bussejar" i una ridícula pistola que només emetria soroll (conseqüència del llavors recent codi d'autocensura de 1954, que impedia que els còmics mostressin violència). Entre els seus poders s'incloïa enfilar-se per les parets, una agilitat sobrehumana i teixir teranyines des de la seva esquena, entre d'altres.[6]
El logotip de Spiderman dissenyat per Joe Simon passaria a ser propietat de Jack Kirby després que aquell se'l cedís. Segons el llibre de Joe Simon, el 1962 Stan Lee demanaria a Kirby més idees per crear superherois i aquest li ensenyaria el seu logo i proposaria recuperar aquest nen orfe amb poders relacionats amb les aranyes. Després que Martin Goodman i Stan Lee donessin la seva aprovació, Kirby treballaria sobre la història que després seria entintada per Steve Ditko. Per això combinaria The Fly amb un anterior superheroi rebutjat anomenat Night Fighter i algunes aportacions de Stan Lee. Una podria haver estat afegir el guió a "Spider-man".[6]
Quan Will Eisner va entrevistar Kirby, aquest va descriure els fets de la mateixa manera. Spiderman no va ser una creació de Marvel, sinó que ja va ser discutit per Jack i Joe amb anterioritat, i va ser a Marvel on ell va voler recuperar la idea.[6]
Per la seva banda, a la seva autobiografia i a diverses entrevistes, Stan Lee s'adjudica completament la creació del personatge, citant el criminal pulp Spider com una gran influència,[7]:130 explicant l'anècdota que se li va acudir el personatge simplement en veure una mosca pujar per una paret.[6]
Tot i que en aquell moment als superherois adolescents normalment se'ls donava noms que acabaven en "boy" (nen), Lee diu que va triar "Spider-Man" perquè volia que el personatge envellís a mesura que avançava la sèrie i, a més, va sentir que el nom "Spider-Boy" hauria fet que el personatge sonés inferior als altres superherois.[8] També va decidir inserir un guionet al nom, ja que considerava que s'assemblava massa a Superman, un altre superheroi amb un vestit vermell i blau (tot i que l'artista Steve Ditko pretenia que el personatge tingués un vestit taronja i morat)[9] que comença amb una "S" i acaba amb "home". Igualment Stan Lee no unia el nom del superheroi com feia DC Comics amb els seus, Superman, Batman… Per això existeix Iron Man, Ant-Man (Home Formiga)...
En aquell moment, Lee només havia d'obtenir el consentiment de l'editor de Marvel Martin Goodman per a l'aprovació del personatge. En una entrevista de 1986, Lee va descriure amb detall els seus arguments per superar les objeccions de Goodman:[10]
- No pots dir-li a un heroi "Home Aranya" perquè a la gent li fan fàstic les aranyes.
- No pots fer que un adolescent sigui un superheroi. Els adolescents només poden ser personatges secundaris (Spidey era adolescent quan va començar la sèrie).
- No pots donar-li a un heroi tants problemes. Els lectors no el veuran prou heroic.
- No hi pot haver un heroi que no sigui alt, elegant i atractiu (Peter era la típica imatge d'estudiós d'aquells temps)
- No pots fer que tingui una noia que el sobreprotegeixi tant i el tingui tan contemplat, no feia pas impressió de mascle viril.
Goodman finalment va acceptar una prova de Spider-Man en el que Lee va recordar en nombroses entrevistes com el que seria el número final de la sèrie d'antologia de ciència-ficció i sobrenatural Amazing Adult Fantasy, que va passar a anomenar-se Amazing Fantasy per a aquest número 15 (data de portada agost de 1962, a la venda el 5 de juny de 1962).[11] Lee va afirmar que el fet que ja s'hagués decidit que Amazing Fantasy seria cancel·lada després del número 15 va ser l'única raó per la qual Goodman li va permetre utilitzar Spider-Man.[8] Tot i que aquest era de fet el número final, la seva pàgina editorial preveia que el còmic continués i que "The Spiderman [sic]... apareixerà cada mes a Amazing."[11][12]
Steve Ditko anava a ser l'entintador de les pàgines dibuixades per Kirby. Com el primer va recordar: «Stan va dir que un nou heroi de Marvel s'introduiria al número 15 [del que es va titular Amazing Fantasy]. S'anomenaria Spider-Man. Jack faria el llapis i jo havia de pintar el personatge. En aquest moment encara, Stan deia que Spider-Man seria un adolescent amb un anell màgic que el podria transformar en un heroi adult: Spider-Man. Vaig dir que sonava com el Fly, que Joe Simon havia fet per a Archie Comics; Stan va trucar a Jack per això, però no sé de què es va parlar. Mai vaig parlar amb Jack sobre Spider-Man... Més tard, en algun moment, em van donar el treball de dibuixar Spider-Man'. Quan Kirby va mostrar a Lee les sis primeres pàgines, Lee va recordar: "Jo odiava com ho feia! No és que ho fes malament, simplement no era el personatge que volia; era massa heroic».[13]:12 Lee es va dirigir a Ditko, que va desenvolupar un estil visual que li va semblar satisfactori. Ditko va recordar:
| « | (anglès) One of the first things I did was to work up a costume. A vital, visual part of the character. I had to know how he looked ... before I did any breakdowns. For example: A clinging power so he wouldn't have hard shoes or boots, a hidden wrist-shooter versus a web gun and holster, etc. ... I wasn't sure Stan would like the idea of covering the character's face but I did it because it hid an obviously boyish face. It would also add mystery to the character....[14] | (català) Una de les primeres coses que vaig fer va ser elaborar una disfressa. Una part vital i visual del personatge. Havia de saber com es veia... abans de fer cap esborrany. Per exemple: un poder d'aferrament perquè no tingués sabates ni botes dures, un tirador de canell amagat versus una pistola i una funda, etc.... No estava segur que a Stan li agradaria la idea de cobrir la cara del personatge, però Ho vaig fer perquè amagava una cara evidentment infantil. També afegiria misteri al personatge.... | » |
Tot i que l'art interior va ser només de Ditko, Lee va rebutjar la portada de Ditko i va encarregar a Kirby que dibuixés a llapis una portada que Ditko va entintar.[11] Com va explicar Lee l'any 2010, «Crec que vaig fer que Jack en fes un esbós perquè sempre vaig tenir molta confiança en les portades de Jack.»[15]
En un primer record de la creació del personatge, Ditko va descriure les seves contribucions i les de Lee en una entrevista per correu amb Gary Martin publicada a Comic Fan nº 2 (estiu de 1965): «Stan Lee va pensar el nom. Vaig fer vestuari, l'aparell al canell per la teranyina i la senyal d'aranya.»[16] Aleshores, Ditko compartia un estudi de Manhattan amb el conegut artista fetitxista Eric Stanton, company de classe de l'escola d'art que, en una entrevista de 1988 amb Theakston, va recordar que encara que la seva contribució a Spider-Man havia estat «gairebé nul·la», ell i Ditko havien «treballat junts en guions i vaig afegir algunes idees. Però tot ho va crear l'Steve pel seu compte... Crec que vaig afegir les teranyines que li surten de les mans.»[13]:14
L'autor i estudiós de Ditko Blake Bell escriu que va ser Ditko qui va assenyalar les similituds amb Fly. Ditko va recordar que «Stan va trucar a Jack sobre Fly», i va afegir que «dies més tard, Stan em va dir que dibuixaria la història a partir de la sinopsi de Stan». Va ser en aquest moment quan la naturalesa de la sèrie va canviar. «Es va descartar l'anell màgic, l'home aranya adult i qualsevol idea de llegenda que hauria contingut la història de l'home aranya». Lee va donar a Ditko la premissa d'un adolescent mossegat per una aranya que hauria desenvolupar poders, una premissa que Ditko ampliaria fins al punt que es va convertir en el que Bell descriu com «el primer artista llogat de la seva generació en crear i controlar l'arc narratiu de la seva sèrie». Sobre el tema de la creació inicial, Ditko va declarar: «Encara no sé de qui va ser la idea d'Spider-Man».[17] Ditko, però, va veure la versió publicada de Spider-Man com una creació independent de la que va veure a les cinc pàgines a llapis que Kirby havia completat. Per recolzar-ho, Ditko va utilitzar l'analogia del Kirby/Marvel Thor, que es basava en un nom/idea d'un personatge de la mitologia nòrdica: «Si el Thor de Marvel és una obra creada vàlida per Jack, la seva creació, llavors per què no ho és Spider-Man per Stan i jo obra creada vàlida, la nostra creació?»[18]
Kirby va assenyalar en una entrevista de 1971 que va ser Ditko qui «va fer rodar Spider-Man, i la cosa va funcionar a causa del que va fer».[19] Lee, tot i que reclamava crèdit per la idea inicial, ha reconegut el paper de Ditko, afirmant: «Si Steve vol ser anomenat co-creador, crec que ho mereix».[20] A més, ha comentat que el disseny de vestuari de Ditko va ser clau per a l'èxit del personatge; com que la disfressa cobreix completament el cos de Spider-Man, persones de totes les races podrien visualitzar-se dins de la disfressa i així identificar-se més fàcilment amb el personatge.[8]
Aquell exemplar amb Spiderman a la portada va ser un gran èxit de l'emergent Marvel. El director editorial Martin Goodman li va concedir la seva pròpia sèrie, l'encara en curs The Amazing Spider-Man (substituït un temps per Superior Spider-Man). El primer exemplar d'aquesta va sortir a la llum el desembre de 1962, amb data de portada març de 1963.[21]
Amb el temps acabaria per ser la sèrie més venuda de la Marvel i Spiderman arribaria a ser considerat una icona cultural.
Trajectòria editorial[modifica]
Dècada del 1960[modifica]
La primera col·lecció de còmics de Spiderman fou The Amazing Spider-Man, al començament dels anys 60. Aquesta col·lecció fou la columna vertebral de tot allò que es publica de l'home aranya. Steve Ditko es mantingué com a dibuixant fins al número #38 de la sèrie, però abandonà l'empresa per diferències creatives amb Stan Lee. El substituiria als anys 70 John Romita Sr. com a dibuixant, que dotà Spiderman d'un aire més romàntic, fent-lo més corpulent i seductor. Llevat de fer de Gwen Stacy (un personatge en aquells moments secundari) en el gran amor de Peter Parker, introduiria també Mary Jane en la seva vida al primer número dibuixat per Romita. A l'època de Ditko havia aparegut, encara que durant bastants números sense mostrar la seva cara per crear suspens. Peter considerava un "mal tràngol" haver de conèixer-la. Temps després acabaria per casar-s'hi. El 1968 es van publicar dos números d'una nova sèrie, en format magazine en blanc i negre, Spectacular Spider-Man.
Dècada del 1970[modifica]
A començament dels anys setanta, una història de Spiderman obligà la revisió del Comics Code, el mecanisme de censura dels còmics americans. Fins aleshores, aquest codi prohibia formalment la menció a les drogues, si bé fos per parlar-ne negativament. Tot amb tot, en aquell temps el Departament de Salut dels Estats Units es dirigí a Stan Lee per sol·licitar-li que escrigués una història amb un missatge contra les drogues en alguna de les seves edicions més venudes. Lee va triar la sèrie Amazing Spiderman per fer un arc de tres episodis del número #96 al #98(de maig a juliol de 1971). En l'aventura Harry Osborn, el millor amic de Peter Parker cauria en el món de les drogues, addicte al LSD. Per bé que la història afirmava el seu missatge antidrogues, Comics Code Authority va rebutjar d'incloure-hi el seu segell. Stan Lee va decidir de publicar-la sense aquest segell, la qual cosa va fer que finalment se'n flexibilitzin les normes que el regulaven.
Més tard, Stan Lee i John Romita abandonarien llur feina a Amazing Spiderman, i, encara que després s'encarregarien de les tires de premsa del personatge, aquest recauria en mans del jove guionista Gerry Conway, el qual treballaria amb artistes com Ross Andru i escriria dos de les més famoses històries de l'aràcnid: La Mort de Gwen Stacy i la saga del Clon.
Marvel, en resposta al gran èxit de vendes de The Amazing Spiderman va crear Marvel Team Up el 1972, la segona col·lecció de Spiderman, que de bell antuvi havia d'emparellar Spiderman i la Torxa humana dels 4 fantàstics, però al número 3 de la col·lecció Spiderman ja va canviar de parella i, fins a la fi de la col·lecció al número 150, Spiderman a cada lliurament lluitava amb un altre heroi o heroïna contra diverses amenaces. Aquesta sèrie, a desgrat dels alts i baixos, va viure a la fi de 1970 una gran etapa amb la parella artística Chris Claremont al guió i John Byrne al dibuix.
El 1976 començaria la seva segona sèrie en solitari, Peter Parker, The Spectacular Spider-Man, que encreuaria les seves històries amb les de Amazing, sèrie que aprofundia més la vida privada de l'home aranya, amb la seva feina, els seus estudis i la seva vida sentimental.
Dècada del 1980[modifica]
A mitjan 80, concretament el 1985, Marvel va retirar Marvel Team Up i va llançar al seu lloc The web of Spiderman (la teranyina de l'home aranya), la tercera col·lecció de l'aràcnid. En aquesta època es va casar per sorpresa amb la seva antiga nòvia, Mary Jane Watson, que havia tornat a la sèrie recentment.
Dècada del 1990[modifica]
Als anys 90 destaca l'etapa escrita per Todd McFarlane que es va guanyat el favor dels fans per la seva feina gràfica a Amazing. En el seu primer número de la nova sèrie Spider-Man, va vendre 3 milions d'exemplars, un rècord de la indústria en aquell moment, ja que llevat dels fans també hi havia una forta especulació en el món de còmic americà, un fenomen que el portaria a la crisi més gran de la seva història, de la qual començaria a recuperar-se la dècada següent. Marvel ha publicat molts especials, novel·les gràfiques o minisèries de Spider-Man. També Spider-Man ha estat un convidat habitual en altres còmics de l'editorial. Spider-Man havia de servir de lluïment a McFarlane, però al cap de pocs números aquest va fundar la seva pròpia editorial amb un grup d'altres dibuixants, Image Comics, i va abandonar el projecte.
El 1999 es duria a terme una reconversió dràstica de la franquícia aràcnida. Es va acabar el volum de la sèrie Amazing Spider-man al lliurament nº 441 (amb data de portada novembre de 1998), per tornar després amb un nou número nº 1. El mateix passaria amb la segona col·lecció de l'enfilamurs que passava a ser Peter Parker: Spider-man que substituïa Spider-Man, tancant Peter Parker, The Spectacular Spider-Man i Web. Els nous números nº 1 de l'home aranya arribarien amb data de portada de gener de 1999, de la mà de l'escriptor Howard Mackie, qui d'anys ençà venia escrivint alguna de les col·leccions de Spiderman i del dibuixant i guionista John Byrne, que miraria de redefinir l'origen del personatge amb una sèrie que aviat passaria a l'oblit: Spider-Man: Chapter One. Aquest rellançament no vindria acompanyat de reeixida comercial ni de crítica.
Dècada del 2000[modifica]
Amb el començament del nou segle, Joe Quesada, un nou Director Editorial, va engegar una operació per retornar l'esplendor al personatge (i a tota la Marvel en general), que va suposar l'entrada del prestigiós guionista de televisió Joe Michael Straczynski per realitzar aquesta tasca. L'arribada de J. M. Straczynski fou amplament aplaudida pels lectors que aviat farien pujar les vendes, malgrat que els canvis no exempts de polèmica, com la que va aixecar la saga Sins of the Past (Pecats del Passat). En aquesta etapa, Amazing va recuperar la seva numeració original, i així, el desembre de 2003, veuria la llum el seu històric nº 500. La col·lecció ha reiniciat la numeració en diverses ocasions des de llavors.
Habitualment, Spider-Man té dues o tres sèries regulars al mercat, suportades per altres minisèries i especials. A més l'any 2000, va tenir lloc el llançament de la versió Ultimate de Spider-Man, una aposta de la Marvel per a modernitzar els personatges de la sèrie, així com els de l'editorial en altres sèries. En aquesta nova versió narren la història clàssica en termes moderns, per acostar el personatge i enganxar al clàssic uns lectors que suposadament arriben 4 dècades més tard del seu inici. La sèrie escrita per Brian Michael Bendis i dibuixada en els seus 110 primers números per Mark Bagley, obtindria un gran èxit i portaria el mascarat a aquest nou públic desitjat.
Joe Quesada va decidir retornar el personatge als seus inicis de solter, desfent el seu matrimoni amb Mary Jane Watson, contra el criteri de Straczynski que va deixar d'acriure a l'aràcnid. Així que després de la saga Civil War (en què Spiderman es desemmascara davant de la televisió i esdevé un proscrit perseguit per la meitat dels superherois liderats per Tony Stark, àlies Iron Man), fan que la seva tia May rebi un tret que la deixarà en coma i es consumeixi fins a la mort. Per tal d'evitar-ho Spider-Man, en la saga One More Day (Un dia més) fa un pacte amb Mephisto i aquest esborra de la seva vida Mary Jane Watson, i retorna aquest a una vida de postadolescent en la saga consecutiva Brand New Day.
Argument (Amazing Fantasy #15)[modifica]
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
1962: Peter Parker és un jove estudiant de 15 anys. Un dia, en una exhibició de ciències a l'aula 30 del seu institut, una aranya passa pel mig d'un giny d'alta radiació, i casualment l'insecte absorbeix enormes quantitats de radioactivitat i abans de morir-se pica Peter Parker a la mà. Marejat, Peter surt a prendre l'aire i per poc un cotxe no l'atropella, però un nou instint aràcnid l'avisa a temps i d'un salt s'enganxa a la paret més propera i comença a enfilar-s'hi fins a arribar al capdamunt del terrat. S'adona que és capaç de revessar la polaritat de l'electricitat estàtica i que pot adherir a les parets. Un cop a dalt, prem amb la mà un tub d'acer i l'arruga com si fos paper.
El combat dura a penes 5 vinyetes, només el temps d'entrar al ring, d'esquivar d'un salt Hogan i d'agafar-lo amb una mà i penjar-lo pal amunt. Hogan, el triturador, tapant-se la cara per no veure l'alçada, suplica que el torni a terra. En veure això l'organitzador i productor de televisió li proposa a Peter que no es tregui la màscara, perquè li dona un toc mestre, i li ofereix d'aparèixer al Show d'Ed Sullivan.
Es crea l'uniforme de l'actual Spiderman i els disparadors de teranyines.
Després del programa de televisió tot són elogis per al novament presentat en societat SPIDERMAN. Propostes d'exclusives, entrevistes, feines a Hollywood... Amb tot això un home passa corrents pel seu costat, un policia crida que l'aturin. Però Peter no fa res i deixa que se'n vagi per l'ascensor. "Em sap greu, amic. Aquesta és la teva feina! En sóc fart que em prenguin per un totxo... D'ara endavant em preocuparé pel número u, és a dir: jo" - li diu Peter al policia. Hores més tard... Els oncles de Peter, l'oncle Ben i la tia May li regalen un microscopi. Serà el darrer regal que rebrà de son oncle, ja que dies més tard, en tornar a casa, el mateix policia que ell no volgué ajudar li donaria la mala notícia: "Males notícies, nen. Han assassinat el teu oncle !". Spiderman, enrabiat, surt a la recerca de l'assassí, el troba en una caseta del port, l'atonyina fins que el deixa sense sentits i el lliura a la policia. Des d'aquell moment jura que defensarà la justícia, perquè compren que "Un gran poder comporta una gran responsabilitat", com el seu oncle Ben li havia dit un cop.
La vida d'un heroi[modifica]
Peter Benjamin Parker és fill de Richard Parker i Mary Parker.
Finalment Richard i Mary Parker criarien Peter Parker. May i Ben Parker no tindrien mai fills; ja que en Ben era estèril per culpa de les pallisses rebudes de petit. Quan Peter es va fer una mica gran, fou orfe en perdre els pares en un accident d'avió en plena missió com a espies pel govern d'EE.UU.
Peter va passar a càrrec dels seus oncles (en realitat la seva veritable mare), però ell mai no ho sabria.
Com es descriu en ll'argument Peter Parker adquireix els poders d'una aranya radioactiva i esdevé SPIDER-MAN.
A desgrat d'aquests poders, Peter Parker troba moltes dificultats per millorar la seva vida diària i tot sovint es demana si no seria millor abandonar la seva carrera justiciera, que sovint només li porta problemes a ell i a tots els qui l'envolten.
Irònicament, Peter Parker ha treballat com a fotògraf free-lance per a aquest mateix periòdic venent fotografies de Spiderman durant molt de temps (del qual té el monopoli assegurat, la qual cosa aixeca dubtes sobre el seu valor i de la concurrència deslleial en aquest afer).
El seu uniforme[modifica]
Utilitza un vestit de Spandex (el material de la majoria de vestits dels súper herois de la Marvel). Aquest li serveix per a preservar la seva identitat secreta, ja que és integral. Té una caputxa-passamuntanyes, guants, samarreta i pantalons.
Spiderman ha disposat de diversos vestits. Destaquen:
- L'uniforme blau i vermell clàssic, amb el qual es va fer famós des de la seva primera aparició
- El vestit negre alienígena (tret de la saga Secret Wars) del qual després en derivaria en Venom
- El robòtic vermell i groc creat per Tony Stark (àlies Iron Man) en la fase prèvia a la guerra civil (saga civil war de la Marvel).
Versions alternatives[modifica]
Des de la creació de la sèrie What If? han anat apareixent versions alternatives del personatge.
Entre aquestes cal destacar la del Univers Ultimate. El Peter Parker d'aquesta realitat va protagonitzar la sèrie Ultimate Spider-Man de 133 números, la sèrie Ultimate Comics Spider-Man que la va substituir durant 15 números i la seva continuació, a partir del número 150, (afegint a la numeració un número Super-Special del 2002)[22] fins al número 160, darrer de la col·lecció.
Prèviament una altra sèrie d'una realitat alternativa havia arribar als cent números, la protagonitzada per Spider-Girl, a la que Peter Parker hi tenia un paper secundari com pare de la protagonista.
Altres sèries destacades són Spider-Man 2099, inicialment ambientada al futur que va tenir una posterior etapea ambientada a l'Univers Marvel i Peter Porker, the Spectacular Spider-Ham protagonitzat per animals antropomòrfics.
Una història controvertida era Trouble, publicada el 2003, on s'insinuava que la tia May Fitzgerald era mare de Peter en un afer d'infidelitat. Richard era un conquistador superficial que sortia amb Mary, la puritana millor amiga de May. Aquesta darrera, que a la seva època era més solta, no es va pensar la importància de sortir amb Ben (el germà de Richie) ni que la seva millor amiga fos l'oficial. Anaren al llit més d'una vegada junts Richard i May. En naixeria Peter segons la profecia que va augurar una vella vident: "Mary tindrà un fill el primer cop que faci l'amor amb un noi, i May no tindrà mai fills". La profecia es completaria quan May, després de rodar món i acabar tristament vivint amb un maltractador en una caravana, lliurés el seu fill a Mary i li demanés que se'n fes càrrec. Mary utilitzaria aquest nen per comprovar si Richard l'estimava de veritat o no. Tot i que no es mencionaven els cognoms dels personatges hi havia una coincidència amb els noms dels pares i els oncles de Peter Parker.
Cinema[modifica]
Pel·lícules de Spiderman[modifica]
Trilogia de Sam Raimi
- Spiderman (2002)
- Spiderman 2 (2004)
- Spiderman 3 (2007)
Trilogia de Marc Webb
Dins de l'univers cinematografic de Marvel
- Spiderman: Homecoming (2017)
- Spiderman: Far from Home (2019)
- Spiderman: No Way Home (2021)
Referències[modifica]
- ↑ «Why Spider-Man is popular.». [Consulta: 18 novembre 2010].
- ↑ Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p. 174-175. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014].
- ↑ Weiss, Brett «Spidey Super Stories». Back Issue!. TwoMorrows Publishing, 44, octubre 2010, pàg. 23–28.
- ↑ «It's Official! Andrew Garfield to Play Spider-Man!». Comingsoon.net, 02-07-2010. Arxivat de l'original el 19 juliol 2012. [Consulta: 9 octubre 2010].
- ↑ «Complete Cast Announced for Spider-Man: Turn Off the Dark». Broadway.com, 16-08-2010. Arxivat de l'original el 12 gener 2012. [Consulta: 9 octubre 2010].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Peúbe. «Jack Kirby y la verdadera creación de Spiderman» (en castellà). entodoelcolodrillo.blogspot.com, 09-03-2011. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Lee, Stan; Mair, George. Excelsior!: The Amazing Life of Stan Lee (en anglès). Fireside, 2002. ISBN 978-0-684-87305-3.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Thomas, Roy «Stan Lee's Amazing Marvel Interview!». Alter Ego. TwoMorrows Publishing, 104, Agost 2011, pàg. 3–45.
- ↑ Johnston, Rich. «Steve Ditko Designed Spider-Man to be Orange and Purple» (en anglès), 31-08-2020.
- ↑ Detroit Free Press entrevista amb Stan Lee, citada a The Steve Ditko Reader de Greg Theakston (Pure Imagination, Brooklyn, NY; ISBN 1-56685-011-8), p. 12 (sense numerar). «He gave me 1,000 reasons why Spider-Man would never work. Nobody likes spiders; it sounds too much like Superman; and how could a teenager be a superhero? Then I told him I wanted the character to be a very human guy, someone who makes mistakes, who worries, who gets acne, has trouble with his girlfriend, things like that. [Goodman replied,] 'He's a hero! He's not an average man!' I said, 'No, we make him an average man who happens to have super powers, that's what will make him good.' He told me I was crazy».
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Amazing Fantasy #15 [Regular]» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ "Important Announcement from the Editor!", Amazing Fantasy #15 (Aug. 1962), reimprès a Cory Sedlmeier. Amazing Fantasy Omnibus (en anglès). Marvel Publishing, 2007, p. 394. ISBN 978-0785124580.
- ↑ 13,0 13,1 Theakston, Greg. The Steve Ditko Reader. Brooklyn, New York: Pure Imagination, 2002. ISBN 978-1-56685-011-7.
- ↑ Ditko, Steve. Roy Thomas. Alter Ego: The Comic Book Artist Collection (en anglès). TwoMorrows Publishing, 2000. ISBN 978-1-893905-06-1.
- ↑ «Deposition of Stan Lee» (en anglès) p. 37. Los Angeles, Califòrnia: United States District Court, Southern District of New York: "Marvel Worldwide, Inc., et al., vs. Lisa R. Kirby, et al.", 08-12-2010. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Gary Martin. «Steve Ditko – A Portrait of the Master» (en anglès). Comic Fan #2 (Larry Herndon) via Ditko.Comics.org (Blake Bell, ed.), estiu 1965. Arxivat de l'original el 13 juny 2002. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Bell, Blake. Strange and Stranger: The World of Steve Ditko (2008). Fantagraphic Books.p.54-57.
- ↑ Ditko, Steve «An Insider's Part of Comics History Jack Kirby's Spider-Man». Alter Ego, 3, Hivern 1999, pàg. 6.
- ↑ Skelly, Tim. «Interview II: 'I created an army of characters, and now my connection to them is lost.» (Emès inicialment per WNUR-FM a "The Great Electric Bird", 14 de maig de 1971. Transcrit i publicat a The Nostalgia Journal nº 27.) Reimprès a The Comics Journal Library Volume One: Jack Kirby, George, Milo ed. Maig 2002, Fantagraphics Books. pàg. 16
- ↑ Ross, Jonathan. In Search of Steve Ditko, BBC Four, 16 de setembre de 2007.
- ↑ «The Amazing Spider-Man #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Cronin, Brian. «Comic Book Questions Answered - The Math Mystery of Ultimate Spider-Man #150» (en anglès). CBR.com, 27-01-2016. [Consulta: 27 abril 2019].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spider-Man |
- Pàgina web oficial de la Marvel (anglès)
- Spider-Man 3- Pàgina oficial Arxivat 2007-01-21 a Wayback Machine. (Llengua Opcional)
- Spider-Man: Bajo la Máscara Arxivat 2009-01-08 a Wayback Machine., tot sobre Spider-Man. (castellà)
- Ultimate Spider-Man Arxivat 2009-05-20 a Wayback Machine., informació sobre el còmic de la línia Ultimate. (castellà)
- Còmics a l'Estat Espanyol i altres coses Arxivat 2009-11-21 a Wayback Machine. (castellà)
- EUM - Spider-Man (castellà)
- L'Espectacular Home Aranya - Spider Man els seus poders i habilitats en imatges Arxivat 2009-10-12 a Wayback Machine. (castellà)
- Pàgina catalana no oficial de Spiderman Arxivat 2017-09-21 a Wayback Machine. (català)
| Personatges secundaris |
| ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Antagonistes |
| ||||||
| Altres mitjans | |||||||
| Publicacions | |||||||
| Històries | |||||||
| Articles relacionats | |||||||
