Wonder Woman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeWonder Woman
10.18.09AdrianneCurryByLuigiNovi.jpg
La guanyadora del reality show America's Next Top Model, Adrianne Curry, fent de cosplayer de Wonder Woman.
Tipuspersonatge de còmic
personatge animat
personatge de sèrie de televisió
personatge de cinema de superherois
semideu o quasi-deu de ficció
Amazons (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creat perWilliam Moulton Marston, H. G. Peter i Elizabeth Holloway Marston Modifica el valor a Wikidata
Interpretat perLynda Carter, Gal Gadot, Maya Rudolph, Cathy Lee Crosby, Adrianne Palicki i Emily Carey Modifica el valor a Wikidata
Context
Rolpersonatge jugador Modifica el valor a Wikidata
Present a l'obraBatman contra Superman: L'alba de la justícia, All Star Comics (en) Tradueix, La Lego pel·lícula, Wonder Woman, Justice League, Wonder Woman (en) Tradueix, Wonder Woman (en) Tradueix, Wonder Woman (en) Tradueix, Justice League: The New Frontier (en) Tradueix, Wonder Woman (en) Tradueix, Justice League: Crisis on Two Earths (en) Tradueix, Superman/Batman: Apocalypse (en) Tradueix, Justice League: Doom (en) Tradueix, Lego Batman: The Movie – DC Super Heroes Unite (en) Tradueix, Justice League: The Flashpoint Paradox (en) Tradueix, JLA Adventures: Trapped in Time (en) Tradueix, Justice League: War (en) Tradueix, Justice League: Throne of Atlantis (en) Tradueix, Lego DC Comics Super Heroes: Justice League vs. Bizarro League (en) Tradueix, Justice League vs. Teen Titans (en) Tradueix, Justice League Dark (en) Tradueix, The Brady Kids (en) Tradueix, Super Friends (en) Tradueix, Superman (en) Tradueix, Justice League (en) Tradueix, Justice League Unlimited (en) Tradueix, Batman: The Brave and the Bold, Young Justice (en) Tradueix, Mad (en) Tradueix, DC Nation Shorts (en) Tradueix, Justice League: Action (en) Tradueix, Injustice: Gods Among Us i Injustice 2 Modifica el valor a Wikidata
Universunivers DC Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAgent del govern, diplomàtica, superheroïna, secretari fictici, infermera, militar, astronauta, artista marcial i expadatxina Modifica el valor a Wikidata
Títolprincesa fictícia Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatThemyscira Modifica el valor a Wikidata
NaixementThemyscira Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaSteve Trevor, Batman i Superman Modifica el valor a Wikidata
MareHippolyta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
GermansAres, First Born (en) Tradueix i Hercules (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntiope Modifica el valor a Wikidata
Altres
MestreI Ching (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Habilitatsforça sobrehumana, volar, factor de regeneració, immortalitat, velocitat sobrehumana, durabilitat sobrehumana, agilitat i reflexes sobrehumans, superhuman vision (en) Tradueix i resistència sobrehumana Modifica el valor a Wikidata
Membre deLliga de la Justícia i Justice League Dark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrecambaixadora Modifica el valor a Wikidata
EquivalentDiana Prince (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari deLasso of Truth (en) Tradueix, Wonder Woman's bracelets (en) Tradueix i Invisible plane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc web oficialdccomics.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: wonderwoman Twitter: DCWonderWoman Instagram: wonderwoman Modifica el valor a Wikidata

Wonder Woman, anglicisme de la Dona Meravella, és un personatge de ficció de còmic i una de les superheroïnes més poderoses de l'univers DC. La seva història es va publicar per primera vegada a les pagines de la publicació All Star Comics en el seu número 8 publicat el 21 d'octubre de 1941[1] amb data de portada desembre-gener.

Els seus creadors són Elizabeth Holloway Marston i William Moulton Marston, guionistes i Harry G. Peter, dibuixant.[2][3]

El títol d'historietes de Wonder Woman ha estat publicat per DC Comics gairebé contínuament a excepció d'un breu període on no va tenir sèrie el 1986.[4] La seva representació com una heroïna que lluita per la justícia, l'amor, la pau i la igualtat sexual ha portat a la Dona Meravella a convertir-se en una icona feminista.[5][6] Creada durant la Segona Guerra Mundial, el personatge va ser representat inicialment en la seva lluita contra les forces militars d'ocupació de l'Eix, així com una gran selecció de supermalvats. Wonder Woman ha obtingut un elenc formidable d'enemics obstinats en l'eliminació de l'amazona, incloent dolents clàssics com la Baronessa Paula Von Gunther, Cheetah, Ares, Doctor Poison, i la bruixa Circe, i entre els més nous Maxwell Lord, així com també l'enemistat i/o rivalitat de molts déus i monstres de la mitologia grega. Wonder Woman també ha aparegut regularment en les historietes en els grups de superherois com en la Societat de la Justícia d'Amèrica (des de 1941) i la Lliga de la Justícia (des de 1960).[7]

A més del còmic, el personatge ha fet aparicions en altres mitjans de comunicació; més notablement, la sèrie de televisió Wonder Woman (1975-1979), protagonitzada per Lynda Carter, així com sèries animades com els Super Friends, Justice League i un gran nombre de cameos en altres sèries animades, o referències a pel·lícules com ara Sky High. Arran de la sèrie de televisió de Carter, diversos estudis han lluitat per introduir una nova versió de la sèrie d'acció en viu de la Dona Meravella per al públic, tot i que el personatge ha continuat figurant en una gran varietat de joguines i mercaderies, així com les adaptacions animades en pel·lícules per a DVD, incloent una pel·lícula animada de l'any 2009 (Wonder Woman). Els intents de tornar a la Dona Meravella a la televisió han inclòs un episodi pilot fallit per a la NBC en 2011, seguit de prop per una altra producció estancada per part de The CW.[8][9] El 2013 es va anunciar que l'actriu i model Israeliana Gal Gadot interpretaria a la Dona Meravella en les pel·lícules de l'Univers estès de DC Batman contra Superman: L'alba de la justícia (2016),.[10] Posteriorment va protatonitzar Wonder Woman, Lliga de la justícia (abmdues el 2017) i Wonder Woman 1984 (2020).

És una de les poques heroïnes que no té una contrapartida masculina i se la considera informalment juntament amb Batman i Superman com a integrant de la "Trinitat" de DC Comics, sent considerats aquests tres superherois com els més importants d'aquesta companyia. Al llarg dels anys, el títol de Wonder Woman l'han portat també altres amazones, com la mateixa Reina Hipólita, i la seva germana, Donna Troy.

Introducció[modifica]

Els seus orígens són mitològics, Diana és una amazona filla de la reina Hipòlita i totes dues vivien en una illa plena de dones guerreres on estava vetada l'entrada als homes.

A la seva terra natal és coneguda com la princesa Diana de Themyscira i quan està fora de l'illa utilitza la seva identitat secreta, Diana Prince.

Wonder Woman està dotada d'un gran ventall d'habilitats de lluita i de poders sobrehumans, gràcies al seu ampli entrenament i els dons divins obtinguts. Diana combina els poders de diferents déus de la mitologia grega, té la força d'Heracles, la bellesa d'Afrodita i la intel·ligència d'Atena amb les característiques d'una dona moderna.

Posseeix un ampli ventall d'armes i les principals són el llaç de la veritat, un parell de braçalets màgics indestructibles, i en alguns escrits, a l'edat d'or, va tenir un avió invisible, però més endavant, se li va anar mostrant amb la capacitat de volar cada vegada amb més freqüència per la qual cosa l'avió invisible va ser deixant d'utilitzar-se.

Fitxa del personatge[modifica]

L'origen de la superheroïna, es troba en l'aterratge forçós de Diana Trevor, una noia, pilot de proves de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units, a l'illa de Themyscira, en aquesta illa hi habitaven les dones guerreres anomenades, amazones. Després d'un temps el monstre anomenat Cottus va amenaçar d'atacar l'illa, Diana va usar l'armament que havia recuperat del seu avió per defensar les seves noves amigues, fins al punt de sacrificar la seva pròpia vida.[3]

Identitat secreta[modifica]

La Dona Meravella sempre ha estat coneguda amb l'alter ego de Diana Prince. Aquesta identitat va ser creada per William Moulton Marston.

Durant el temps en què Marston va escriure les seves primeres històries, Diana Prince era el nom d'una infermera de l'exèrcit a qui Wonder Woman va ajudar. La infermera volia anar on estava el seu promés, qui havia sigut traslladat a Amèrica del Sud, però va ser incapaç de recopilar els diners per al viatge i poder reunir-se amb ell. Com Wonder Woman necessitava una identitat secreta per poder vigilar i tenir cura de Steve (que va ingressar al mateix hospital militar on Diana Prince va començar a treballar), i perquè ambdues semblaven idèntiques, la Dona Meravella li va donar diners a la infermera i va prendre la identitat de Diana Prince com al seu alter ego. Ella va començar a treballar com a infermera de l'exèrcit, i més tard, com a secretària de la USAF.

L'alter ego de "Diana Prince" tornaria a guanyar de nou un paper important en les aventures de Wonder Woman després dels esdeveniments de la "Crisis Infinita". Degut a les circumstàncies que van portar a Wonder Woman a assassinar a l'actualment Maxwell Lors, seguidament va ser transmès a tot el món que ell era la ment que controlava amb els seus poder telequinètics Superman, ja que aquest tractava de matar Batman. Quan la Dona Meravella el va lligar en el seu llaç màgic de la veritat, exigint-li que deixés de controlar la ment de Superman, Maxwell va revelar que l'única manera de detindre'l era que ella el matés, així que, com a darrer recurs, Diana li va trencar el coll.

Caracterització[modifica]

Encara que molts editors han representat a Diana amb personalitats diferents, el que ha estat constant ha estat la seva capacitat per poder sentir la comprensió i donar amor sense discriminació.

Aquesta característica ha estat la raó per la qual va ser acceptada al Cos de Zafir Estel·lar. La visió moderna del personatge ha demostrat que realitza accions letals i fatals quan es queda sense cap altra alternativa. Un primer exemple d'això va ser quan ella va matar Maxwell Lord, amb la finalitat de salvar la vida a Superman.

La personalitat i la tonalitat de la Dona Meravella han oscil·lat entre el d'una típica i èpica lluitadora, una ambaixadora molt compassiva i serena, i en altres ocasions també com una persona ingènua i innocent.

Però un dels pilars i la tercera intenció originals, de la seva personalitat, era ser una estrangera, que la diferenciaria davant el seu actual statu quo, sobretot aquell que representa el nom de la humanitat i l'amor. La nova versió dels nous 52 del personatge ha estat retratada com una persona més jove, molt tossuda i amorosa. Brian Azzarello va declarar en una entrevista en vídeo a DC Comics que estan construint un personatge molt confident, impulsiu i de bon cor en ella. Es va referir al tret de sentir compassió, ja que això representa tant la seva força com la seva feblesa. 

Aparença[modifica]

El vestit de la Dona Meravella ha variat al llarg del temps, malgrat que sempre ha conservat una forma amb armadura, la tira, els braçalets i els seus símbols d'estel al disseny. El disseny del vestit s'ha basat originalment en el simbolisme d'Amèrica i la seva iconografia, que va permetre explicar més les seves arrels amazòniques. En el seu moment, la Dona Meravella lluïa una samarreta vermella amb un emblema d'una àguila d'or, un cinturó blanc, una faldilla blava plena d'estels i unes botes vermelles i daurades. Aquest uniforme es basava totalment en la bandera dels Estats Units, atès que en aquell moment la Dona Meravella era una icona d'Amèrica. El 1942, el vestit es canvia, la faldilla passa a ser un pantaló curt arrapat i passa a portar sandàlies.

Trajectòria editorial[modifica]

El personatge va aparèixer com a tal publicat per primera vegada en la revista de còmics All Star Comics número 8 del desembre de 1941 i amb el seu àlter ego a la Sensation Comics número 1 del gener de 1942. Les historietes de W.W. han estat publicades per DC Comics quasi ininterrompudament, a excepció d'un breu període l'any 1986, on no va tenir sèrie.

Llegat[modifica]

La seva representació com a superheroïna que lluita per la justícia, l'amor, la pau i la igualtat sexual, ha portat la Dona Meravella a convertir-se en una icona feminista.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «All-Star Comics #8» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 18 juliol 2021].
  2. Del tebeo al manga una historia de los cómics. Revistas de Humor infantiles i juveniles (en castellà). nº 3 Pag.76,77,89. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los cómics). ISBN 978-849885-22-26. 
  3. 3,0 3,1 Figuras Marvel de Colección nº 10 (fascicles). Ediciones Altaya,S.A., 2009.. ISBN 978-84-487-2813-7. 
  4. Hendrix, Grady «Out for Justice». The New York Sun, 11-12-2007.
  5. Curiel, Jonathan. «Is Wonder Woman a Feminist Icon? Yes, Yes, Yes!» (en anglès). KQED. Arxivat de l'original el 12 desembre 2012. [Consulta: 18 juliol 2021].
  6. Cawley, Stephanie. «Comics and American Feminism: Wonder Woman» (en anglès). The Stockton Post-colonial Studies Project. Arxivat de l'original el 28 juny 2019. [Consulta: 18 juliol 2021].
  7. Crawford, Philip. «The Legacy of Wonder Woman» (en anglès). School Library Journal. Arxivat de l'original el 25 març 2012. [Consulta: 18 juliol 2021].
  8. Adalian, Josef «The CW Is Developing a Wonder Woman Origins Series» (en anglès). Vulture, 06-09-2012 [Consulta: 18 juliol 2021].
  9. Andreeva, Nellie. «CW Eyes 'Flash' Series With 'Arrow's Greg Berlanti, Andrew Kreisberg & David Nutter» (en anglès). Deadline Hollywood, 30-07-2013. [Consulta: 18 juliol 2021].
  10. Kroll, Justin «Gal Gadot to Play Wonder Woman in 'Batman vs. Superman'» (en anglès). Variety, 04-12-2013 [Consulta: 18 juliol 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Wonder Woman: el feminismo como superpoder. Elisa McCausland. Madrid: Errata naturae, 2017. ISBN 9788416544431
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wonder Woman