Vés al contingut

Sento Llobell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sento)
Plantilla:Infotaula personaSento Llobell

Sento a la Llibreria Futurama en la presentació d'Un médico novato (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Vicent Josep Llobell Bisbal Modifica el valor a Wikidata
8 desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSento Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSagunt Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
MovimentNova Escola Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Sento Llobell en 2015.

Vicent Josep Llobell Bisbal, conegut com a Sento (València, 8 de desembre de 1953), és un historietista i il·lustrador valencià.

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Belles Arts (1978), va ser professor d'Anatomia a la Facultat de Belles Arts de València. Però va canviar les aules pel còmic, publicant en revistes com Cairo, El Víbora, Bésame Mucho, Madriz o TBO. Els seus còmics i il·lustracions també s'han publicat en mitjans com el Pequeño País, El Temps, El Independiente, El Jueves o Efe Eme.

Ha treballat en diferents camps artístics, fent incursions en la il·lustració publicitària i fins i tot en el disseny innovador de falles, fent tàndem amb Manolo Martín per a la realització de les falles de la Plaça del País Valencià (actualment Ajuntament) de València dels anys 1986 i 1987,[1] i amb el fill d'este per a les falles de Na Jordana de 2006 (on Manolo Martín pare col·laborà) i 2011. El tàndem Martín-Llobell també va ser responsable del disseny de la ludo-estàtua gegant del Parc Gulliver que reposa al Jardí del Túria de València. Sento es va internar en l'animació amb La leyenda de la Meloseta.

Valoració crítica

[modifica]

La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat Boom del còmic adult a Espanya, l'adscriu a la Nova Escola Valenciana al costat de Mique Beltrán, Xavier Mariscal, Micharmut, i Daniel Torres.[2] Jesús Cuadrado, per la seua banda, destaca la seua "tècnica anatomista".[3]

Obra

[modifica]

Àlbums

[modifica]
  • Valentín. Ajuntament de València, 1981.
  • Romance. Arrebato, 1981.
  • Velvet Nights. Norma Editorial, 1985.
  • Tirant lo blanc còmic amb texts de Jaume Fuster i Guillemó, 1987
  • El Laboratori del Dr Arnau. Generalitat Valenciana, 1989.
  • Cazando millonarios. Complot, 1990.
  • Noves Aventures d'en Tirant. Generalitat Valenciana, 1991.
  • Les Aventures del Cavaller Tirant. 4 vols. 3 i 4 Ed., 1992.
  • Historieta del Camp de Morvedre. Caixa d'estalvis de Sagunt, 1992.
  • Tritón (Historia del Puerto Autónomo de Valencia). 1999.
  • El cartero audaz. Edicions de Ponent, 2003.

Llibres Il·lustrats

[modifica]
  • Ruinas. Edicions de Ponent, 1995.
  • El jardí secret. Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 1997. Alzira.
  • Viaje a Bosnia. Autoedició, 2000.
  • Però, per què no?. Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 2006.

Animació

[modifica]
  • La leyenda de Meloseta. Produïda per Metrópolis. Madrid, 1991. Curt de dibuixos animats.

Obres corpòries

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Polémica falla el 1987 a distrito fallas. (castellà)
  2. Lladó, Francesca, en Los Comics de la Transición, pp. 109-104, Col·lecció Viñetas nº 3, de Edicions Glénat, 2001. ISBN 84-8449-108-0. (castellà)
  3. Cuadrado, Jesús en "Década tras década, hasta el desplome final", presentació en el catàleg Certamen de Cómic Injuve de 1998, Madrid, 10/1998. (castellà)
  4. Para que el fuego solo sea un espejo article de Manuel Vicent per al llibret de la falla municipal (situada la plaça llavors anomenada "del País Valencià" i actualment coneguda com "de l'Ajuntament") (castellà)

Fonts bibliogràfiques

[modifica]
  • Diccionario de uso de la historieta española (1873-1996). Jesús Cuadrado. Compañía Literaria, S.L. Madrid 1997.
  • Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso (1873-2000). Jesús Cuadrado. Ediciones Sinsentido / Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid 2001.

Enllaços externs

[modifica]