Josep Antoni Fernández i Fernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Antoni Fernández i Fernández
Fer Kap Ferran Ermengol joanPera.png
El dibuixant Fer, al costat de l'actor Joan Pera, i acompanyat dels dibuixants Ferran Martín, Kap i Ermengol. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Antonio Fernández Fernández Modifica el valor a Wikidata
23 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata
Mansilla de las Mulas (Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart Modifica el valor a Wikidata)
Director El Papus
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFer Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona . llicenciatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAutor de còmics Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Papus
El Temps
El Jueves
Barrabás
El Punt Avui Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Josep Antoni Fernández i Fernández (Mansilla de las Mulas, 23 d'abril de 1949 Barcelona, 14 de setembre de 2020), conegut pel seu pseudònim Fer, va ser un dibuixant d'humor i historietista català.[1] Creador de les sèries Puticlub i Historias Fermosas a la revista El Jueves, també dibuixà l'acudit diari a El Punt Avui, així com a la revista El Temps. Va ser creador i principal impulsor del Premi Internacional d'Humor Gat Perich.[2][3]

Biografia[modifica]

El seu pare, Amador, era Guàrdia Civil i la seva família es va traslladar a Mollet del Vallès des de Lleó quan ell tenia quatre anys. Sempre li va interessar el dibuix i als vuit anys va enviar un dibuix al TBO que fou seleccionat i publicat. L'editorial enviava cinc duros a cada dibuix seleccionat, però se'ls va quedar un dels seus 9 germans.[4] De fet, ell es diu Josep Antoni, com un germà més gran que havia mort abans que ell nasqués.

Llicenciat en Història i Antropologia per la Universitat de Barcelona,[1] féu de professor en diversos instituts d'educació secundària a Santa Coloma, Ripollet i Barcelona.[5] Va començar a dibuixar l'any 1969 a la revista Mata Ratos. Molt aviat també començà a fer dibuixos a revistes com En Patufet, Oriflama i al diari franquista La Prensa. Fou Jaume Perich qui va suggerir-li que publiqués els seus dibuixos a Mata Ratos,[6] i qui va recomanar-li que signes utilitzant les tres primeres lletres dels seus dos cognoms: FER [4]

Fer era un personatge tímid i entranyable que va decidir dedicar-se a l'humor perquè el va marcar una pel·lícula: Sullivan's Travels. Segons explicà ell mateix en una entrevista al diari Avui: "Va d'un director que sempre feia pel·lícules serioses i un dia en un penal va veure que als presos només els agradaven les pel·lícules de riure, i va decidir fer-ne només de riure."[7]

A En Patufet i Oriflama, formà part de l'emergent generació de ninotaires catalans, amb Joma –que esdevindria el seu cunyat–, Toni Batllori, Claudi Puchades i Alfons López. L'any 1974 va començar a publicar a El Papus, revista de la que acabaria per esdevenir director, entre el 1977 i el 1978.[7] També dibuixaria una breu etapa al diari carlí El Correo Catalán, però segons ell mateix comentà "em van treure al cap d'un mes perquè els meus acudits eren massa rojos".[7] Als anys noranta va ser denunciat i amenaçat per l'extrema dreta per haver desenmascarat en un programa de televisió els autors de l'atemptat de la revista El Papus, el 1977.[8] També fou víctima d'una campanya de l'extrema dreta i dels mitjans de la caverna mediàtica madrilenya per una vinyeta sobre el terrorisme i ETA.[9]

El 1981 va començar a dibuixar a El Jueves, de la mà del seu gran amic i genial caricaturista Gin. L'any 1987 substituí Cesc com a dibuixant de la vinyeta política a les pàgines d'opinió del diari Avui. En 2011 la capçalera va unir-se amb el diari El Punt, i s'anomena El Punt Avui. També va dibuixar a Tribuna, Don Balón, o El Triangle, entre altres publicacions.

La historieta "Historias Fermosas" va néixer el 1972. Per culpa de la censura no es podia dibuixar la policia, de manera que ell, historiador per formació, va convertir-los en soldadets medievals. Segons relata en una entrevista, "Els soldadets simbolitzaven els grisos, i el castell el franquisme. Després, però, tot això ja no tenia sentit i vaig començar a fer dibuixos més 'lights'."[10] Entre els seus mestres sempre va declarar la seva admiració per Gin, Cesc i El Perich. "Ara que no hi ha en Gin, el meu mestre és en Kim" –autor de la sèrie Martínez el Facha i Premi Nacional de Còmic– reconeixia en una entrevista a L'Avui el 1999.[7]

Pep Pòlissa i Maria Mediadora, personatges creats per Fer.

L'any 1997 i a petició del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona crea la figura còmica d'un mediador d'assegurances que va ser batejat l'any 1997 com en "Pep, el Pòlissa". El personatge arriba a consolidar-se com a referent del col·lectiu i en el 2008 crea la “Maria Mediadora[11]

Va editar diversos llibres de ninots i en va il·lustrar d'altres, a més de força àlbums d'historietes amb els seus personatges del "Puti-club" i de les "Històries Fermoses". Altres llibres recopilen les seves vinyetes publicades a l'Avui, com "Per aquí, per allà"(1996), "Adéu Presi" (2003), o els recopilatoris "Any d'estelades" (2012), "Any de sobres" (2013) i "Any de consulta" (2014) que recull les millors vinyetes publicades a la premsa catalana fetes per ell i altres ninotaires com Ferreres, Batllori, Kap, Farruqo, Ermengol o Napi. També va coordinar el llibre Comunica con Humor, que aplegava més de quaranta ninotaires de tot l'estat espanyol, com Ant, Ferreres, Cabañas, Alfredo, Gallego y Rey, Arranz, Raúl, Nacho, i molts d'altres. Els seus dibuixos eren habituals de campanyes solidàries, així com d'iniciatives dels seus amics de Llançà, o el calendari de Cal Pep, una joia que cada any il·lustrava juntament amb altres dibuixants i amics com Ant, Kim, Kap i Farruqo.

Havia aparegut sovint en programes de ràdio com La Transmissió d'en Puyal, o el matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas, per aportar la seva visió còmica i despreocupada de l'actualitat.[12] També va il·lustrar llibres com el Diccionari (abreujat) del bon culer, d'Iu Forn, o Acudits de Franco d'Albert Gasull. L'any 2014 va jubilar-se definitivament de fer de professor, feina a la que va tornar els darrers anys, fent classes d'història i economia a l'Institut Besós, on era molt estimat pels alumnes i la resta de professors.[13]

Era el principal impulsor del Premi Internacional d'Humor Gat Perich, guardó que rebé el 2005.[14] L'any 1996 ja havia rebut el premi Ivà al millor historietista[15] i el 2002 va rebre el Tomate de Oro.[16] L'any 2017 va col·laborar a la revista Illegal Times.[17]

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "en reconeixement a una llarga trajectòria com a humorista gràfic en mitjans de gran difusió".[2]

Va morir el 14 de setembre de 2020.[3]

Bibliografia[modifica]

Llibres d'acudits:

  • L'Evangeli segons Fer, pròleg de Teresa Forcades i de l'abat de Poblet (Efadós, 2015)
  • Adéu, presi!, dibuixos d'en Fer, pròleg de Josep-Lluís Carod Rovira Viena, 2003
  • Cariño, estoy en tierra santa... llegaré tarde a cenar/ Fer El Jueves, 1995
  • Con faldas y a lo loco/ Fer El Jueves, 1997
  • El Urelio ya está aquí/ Fer El Jueves, 1994
  • Historias fermosas/ Fer El Jueves, 2008
  • Historias fermosas: Saladino 1 - Soldaditos 0/ Fer El Jueves, 2001
  • La Armada invencible/ Fer El Jueves, 1998
  • Per aquí! Per allà!/ Fer, pròleg de Cesc Pòrtic, 1999
  • Puticlub. Ñaka, ñaka... pero seguro/ Fer El Jueves, 1996
  • Puticlub/ Fer El Jueves, 1987
  • Puticlub/ Fer El Jueves, 2008
  • Puticlub: aquí hay tomate/ Fer El Jueves, 2004
  • Puticlub: Manolo, orujo y vino/ Fer El Jueves, 2002
  • Puticlub: urelio@puticlub.es/ Fer El Jueves, 2001
  • Yo, el Urelio: puticlub III/ Fer, El Jueves, 1990

Llibres il·lustrats:

  • Manual (abreujat ) del bon culer, d'Iu Forn
  • Acudits de Franco, d'Albert Gasull
  • Ara que fa vint anys d'Albert Gasull

Llibres col·lectius de dibuixos:

  • Comunica con Humor (Mondadori, 2009)
  • Any de sobres (Efadós, 2013)
  • Any d'estelades (Efadós, 2012)
  • Any de consulta (Efadós, 2014)
  • Fins als borbons (Angle Editorial, 2013)
  • Enfoteu-vos-en! (Angle Editorial, 2011)
  • ResCATallats (Angle Editorial, 2012)
  • La Gran Fàbrica d'Independentistes (Angle Editorial, 2014)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Josep Antoni Fernández i Fernández». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats» (en català). Gencat, 17-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].
  3. 3,0 3,1 «Mor el ninotaire Fer, un dels fundadors de El Jueves». CCMA, 14-09-2020 [Consulta: 14 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Bernabé, Mònica «Vallesans: "Quan he fet un acudit de Mollet, he acabat en judici"». Revista del Vallès, març, 1999.
  5. Mascaró, Virginia «L'Art de FER riure». Avui del Diumenge.
  6. Mascaró, Virginia «L'art de FER riure». Avui Diumenge, 20-03-1999, pàg. 18-22.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Porter i Talents, Marta «Fer, ninotaire d'humor». Avui, 21-08-1989.
  8. «Fer: «La gente cree que los dibujantes somos pintamonas»».
  9. «Continua la campanya espanyolista contra un dibuixant de l'AVUI per una vinyeta sobre ETA».
  10. Bernabé, Mònica «Vallesans:». Falta indicar la publicació.
  11. «Un centenar de professionals de l’assegurança assisteixen a la seva Festa Patronal». Nadark, 27-06-2008.
  12. «Catalunya Ràdio. Entrevista al dibuixant Fer».
  13. «exposició Fer».
  14. «El dibuixant Fer guanya e premi Gat Perich».
  15. «Comics a Cornellà. Premi Ivà».
  16. «Homenaje al humorista gráfico Fer».
  17. «Illegal Times o la denúncia en una vinyeta» (en català). Núvol.

Enllaços externs[modifica]