Oriflama (revista)
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1961 |
| Data de finalització | 1977 |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Tema | cultura catalana i català |
| Editorial | Josep Maria Huertas Claveria |
| Publicat a | bisbat de Vic |
Oriflama va ser una revista per a joves que va existir del 1961 al 1977 nascuda a Vic a l'empara del Bisbat.[1]
Va ser una de les millors revistes juvenils en català de tots els temps, factor que es va veure incrementat per la funció crítica i dinamitzadora que va assumir en un moment molt difícil. Amb una redacció amena i un grafisme modern, va ser un important element de defensa de la llengua i la cultura catalana, aconseguint lectors arreu del territori i en el conjunt dels Països Catalans.[2]
Va patir una sovintejada repressió per part de les autoritats en forma de multes, censures i d'altres entrebancs.[3] I els problemes econòmics van portar la revista a mans, primer, de Jordi Pujol (època de Banca Catalana) i més tard d'Anton Cañellas, però l'excessiva identificació de la capçalera amb el partit que liderava aquest darrer, que era Unió Democràtica de Catalunya, junt amb altres factors, van portar Oriflama a la seva desaparició el 1977.
Josep Maria Huertas Claveria en va ésser director.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].
- ↑ Vallverdú, Marta. «Països catalans als anys 60. La proposta de Joan Fuster». L'Avenç, 472, octubre 2020. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Aproximació a Oriflama
- ↑ Testimonis - Huertas Clavería, una lectura i el Mallorquí