Maria Teresa Casals i Rubio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Teresa Casals i Rubio
Biografia
Naixement1941 modifica (78/79 anys)
Badalona (Barcelonès) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióProfessora modifica
Premis

Maria Teresa Casals i Rubio (Badalona, 1941) és una filòloga, mestra i activista per la llengua catalana. És promotora i portaveu de la plataforma Som Escola.

Llicenciada en Filologia catalana i Postgrau de la Universitat de Barcelona en Formació del professorat.[1] Durant el franquisme es vinculà a la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Als anys setanta, s’adherí a Nacionalistes d’Esquerra, on treballa amb Magda Oranich. Després s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya i a Reagrupament.[2]

Ferma defensora de la immersió lingüística en català als centres escolars, durant molts anys les seves activitats s’enfocaren a la defensa del català com a llengua comuna en l’escola i en la societat, preparant molts mestres que no tenien el català com a llengua materna per poder exercir de professors en català.[3] Ha format part de l’executiva de la Plataforma per la Llengua[1] i l'any 2010 participà en la fundació de Som Escola, plataforma en defensa de la llengua catalana a l’escola,[2] de la que n'ha estat portaveu. El 2014 presentà la seva secció a Badalona.[4]

El 2018 rebé la Creu de Sant Jordi «Per la fermesa, constància i valentia de la seva tasca de defensa del model d'escola catalana, com a model de cohesió social, que no separa els infants i joves per la seva llengua d'origen. Des de de la plataforma Som Escola, ha fet seu l´objectiu de coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a actuar de manera activa en la construcció d'una societat més cohesionada, democràtica i lliure».[5]

Rep el Premi Especial del Jurat 2019 dels Premis Martí Gasull i Roig que atorga la Plataforma per la Llengua per la constància i la valentia de la seva tasca de defensa del model d’escola catalana, amb la metodologia d’immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d’origen.[6][7]

Referències[modifica]