Vés al contingut

Erri De Luca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErri De Luca

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia Itàlia
FormacióLiceo classico statale Umberto I Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Catània Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor i traductor
OcupadorFIAT
Aeroport de Catània-Fontanarossa Modifica el valor a Wikidata
PartitLotta Continua Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i poesia
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresNon ora, non qui (1989)
Una nuvola come tappeto' (1991)
Obres destacables
Premis

IMDB: nm1384675 TMDB.org: 1112540
X: erridelucafond Musicbrainz: 70f7db07-61fd-47ce-9202-d5f9ca1ee7e6 Discogs: 1552483 Modifica el valor a Wikidata

Enrico De Luca, més conegut com a Erri De Luca (Nàpols, 20 de maig de 1950), és un escriptor i traductor italià.

Fou batejat Erri en honor del seu avi nord-americà, de nom Henry. El 1968, amb divuit anys, es va traslladar a Roma, on es va unir al moviment polític Lotta Continua -un grup autònom d'extrema esquerra-.[1] Després tingué llocs de treball molt diferents, tant a Itàlia com a l'estranger: entre d'altres com a conductor de camions, treballador de la construcció o de la fàbrica d'automòbils Fiat. Més tard, l'any 1999, durant la guerra als territoris de l'ex-Iugoslàvia, tornà a fer de conductor, en aquest cas encarregant-se de combois d'ajuda humanitària.

Com a escriptor va publicar el seu primer llibre el 1989, quan ja tenia 39 anys: Non ora, non qui, en què narra la seva infantesa al Nàpols de postguerra, un espai al qual retornarà en diverses obres posteriors. A partir de 1993, les seves obres comencen a traduir-se i obté premis literaris com el France Culture per al llibre Aceto, arcobaleno, el Premi Laure Bataillon per Tre Cavalli o el Femina Etranger per Montedidio. El seu primer llibre traduït al català, en versió de Joan Francesc Mira, fou Pedres de volcà,[2] l'any 1993.

És un escriptor prolífic: fins ara ha publicat més de 60 obres, entre narracions, poesia, assajos i obres de teatre. L'any 2009, el crític literari del Corriere della Sera, Giorgio De Rienzo, el considerà «l'escriptor del decenni» i destacà la profunditat de les seves narracions, contingudes sempre en «llibres prims».[3]

Com a autodidacte, estudià diversos idiomes, com ara l'hebreu antic, i ha traduït alguns textos de la Bíblia, intentant ser fidel a l'original.[4]

Erri De Luca és també reporter d'alguns periòdics: La Repubblica, Il Corriere Della Sera, Il Manifesto, L'Avvenire. A més de comentarista de temes d'actualitat, escriu sobre muntanyisme i escalada, esports que practica. El 2002 va escalar una paret de 8b de nivell, a la Grotta dell'Arenauta di Sperlonga. I el 2005 va fer una expedició a l'Himàlaia, amb Nives Meroi, que narra en el llibre Sulla traccia di Nives.

L'any 2011 protagonitzà, al costat de l'actriu Isa Danieli, el curtmetratge Di là dal vetro, dirigit per Andrea di Bari. Un diàleg nocturn entre un home i la seva mare, morta fa anys, en el qual s'entrellacen la guerra, les pors, la lluita política, els records familiars i les reflexions sobre la mort.

De Luca és un membre actiu del moviment No TAV. Arran de les declaracions en contra de la construcció de la línia ferroviària del TAV a la vall de Susa, fou acusat d'incitació al sabotatge i es veié immers en un judici que s'inicià el 16 de març de 2015 i conclogué el 19 d'octubre. Fou absolt.[5] Arran d'aquest judici ha escrit el pamflet La paraula contrària, en què defensa els seus arguments i el dret a la llibertat d'expressió. Per tal de donar-li suport es van mobilitzar 65 persones destacades del cinema europeu com ara Wim Wenders, Claudio Amendola, Mathieu Amalric, Constantin Costa-Gavras i Jacques Audiard. També es van posar de part seva el president francès François Hollande,[6] amb una petició signada fins i tot per Salman Rushdie, i molts d'altres, com la cantant Fiorella Mannoia.

El 2018, en una carta publicada a Le Monde amb Roberto Saviano, Daniel Pennac i Jean Marie Laclavetine, van demanar l'alliberament dels presos polítics catalans.[7]

Obres seleccionades

[modifica]

Algunes de les seves obres literàries són:

Títol original Any de publicació Títol en català Traductor/a
Non ora, non qui 1989
Una nuvola come tappeto' 1991
Aceto, arcobaleno 1992 Pedres de volcà Joan Francesc Mira
Tu, mio 1999 Tu, meu Jordi Gàlvez Pasqual
Tre cavalli 2000 Tres cavalls Pau Vidal Gavilan
Montedidio 2002 Montedidio Anna Casassas
Il contrario di uno 2003 El contrari d'un Pau Vidal Gavilan
Il peso della farfalla 2009 El pes de la papallona Anna Casassas
Il giorno prima della felicità 2009 El dia abans de la felicitat Anna Casassas
I pesci non chiudono gli occhi 2011 Els peixos no tanquen els ulls Anna Casassas
Il torto del soldato 2012 El crim del soldat Albert Pejó
Storia di Irene 2014 Història d'Irene Albert Pejó
La parola contraria 2015 La paraula contrària Iban L. Llop
Il più e il meno 2017 El més i el menys Albert Pejó

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Iostoconerri.net - Campanya antirepressiva per l'absolució d'Erri de Luca (italià).