Erri De Luca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erri De Luca
Erri De Luca-Trento Film Festival.JPG
Erri De Luca
Naixement 20 de maig de 1950 (1950-05-20) (66 anys)
Nàpols, Itàlia
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Escriptor i traductor
Obres notables Q4000042
Gènere novel·la
Gènere Novel·la i poesia
Obra
Primeres obres Non ora, non qui (1989)
Una nuvola come tappeto' (1991)
Lloc web fondazionerrideluca.com/
Modifica dades a Wikidata

Enrico De Luca, més conegut com a Erri De Luca, (Nàpols, 20 de maig de 1950) és un escriptor i traductor italià.

Fou batejat Erri en honor del seu avi nord-americà, de nom Henry. Amb divuit anys (el 1968) es va traslladar a Roma, on es va unir al moviment polític Lotta Continua -un grup autònom d'extrema esquerra-.[1] Després tingué llocs de treball molt diferents, tant a Itàlia com a l'estranger: entre altres com a conductor de camions, treballador de la construcció o de la fàbrica d'automòbils Fiat. Més tard, l'any 1999, durant la guerra als territoris de l'ex-Iugoslàvia, tornà a fer de conductor, en aquest cas encarregant-se de combois d'ajuda humanitària.

Com a escriptor va publicar el seu primer llibre el 1989, quan ja tenia 39 anys: Non ora, non qui, on narra la seva infantesa al Nàpols de postguerra, un espai al qual retornarà en diverses obres posteriors. A partir de 1993, les seves obres comencen a traduir-se i obté premis literaris com el France Culture per al llibre Aceto, arcobaleno, el Premio Laure Bataillon per Tre Cavalli o el Femina Etranger per Montedidio. El seu primer llibre traduït al català, en versió de Joan Francesc Mira, fou Pedres de volcà,[2] l'any 1993.

És un escriptor prolífic: fins ara ha publicat més de 60 obres, entre narracions, poesia, assajos i obres de teatre. L'any 2009, el crític literari del Corriere della Sera, Giorgio De Rienzo, el considerà com «l'escriptor del decenni» i destacà la profunditat de les seves narracions, contingudes sempre en «llibres prims».[3]

Com a autodidacta, va estudiar diversos idiomes, entre ells l'hebreu antic, i ha traduït alguns textos de la Bíblia, intentant ser fidel a l'original.[4]

Erri De Luca és també reporter de diversos periòdics: La Repubblica, Il Corriere Della Sera, Il Manifesto, L'Avvenire. A més de comentarista de temes d'actualitat, escriu sobre muntanyisme i escalada, esports que practica. El 2002 va escalar una paret de 8b de nivell, a la Grotta dell'Arenauta di Sperlonga. I el 2005 va fer una expedició a l'Himàlaia, amb Nives Meroi, que narra en el llibre Sulla traccia di Nives.

L'any 2011 protagonitzà, al costat de l'actriu Isa Danieli, el curtmetratge Di là dal vetro, dirigit per Andrea di Bari. Un diàleg nocturn entre un home i la seva mare, morta fa anys, en el qual s'entrellacen la guerra, pors, lluita política, records familiars i reflexions sobre la mort.

De Luca és un membre actiu del moviment No TAV. Després de les seves declaracions en contra de la construcció de la línia ferroviària del TAV a la vall de Susa, fou acusat d'incitació al sabotatge i immers en un judici que s'inicià el 16 de març de 2015 i conclogué el 19 d'octubre essent declarat absolt.[5] Arran d'aquest judici ha escrit el pamflet La paraula contrària defensant els seus arguments i el dret a la llibertat d'expressió. Per tal de donar-li suport es van mobilitzar 65 persones destacades del cinema europeu com ara Wim Wenders, Claudio Amendola, Mathieu Amalric, Constantin Costa-Gavras i Jacques Audiard. També es van posar de part seva el president francès François Hollande,[6] amb una petició firmada fins i tot per Salman Rushdie, i molts d'altres com la cantant Fiorella Mannoia.

Obres seleccionades[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves obres literàries són:[7]

Títol original Any de publicació Títol en català Traductor/a
Non ora, non qui 1989
Una nuvola come tappeto' 1991
Aceto, arcobaleno 1992 Pedres de volcà Joan Francesc Mira
Tu, mio 1999 Tu, meu Jordi Gàlvez Pasqual
Tre cavalli 2000 Tres cavalls Pau Vidal Gavilan
Montedidio 2002 Montedidio Anna Casassas
Il contrario di uno 2003 El contrari d'un Pau Vidal Gavilan
Il peso della farfalla 2009 El pes de la papallona Anna Casassas
Il giorno prima della felicità 2009 El dia abans de la felicitat Anna Casassas
I pesci non chiudono gli occhi 2011 Els peixos no tanquen els ulls Anna Casassas
Il torto del soldato 2012 El crim del soldat Albert Pejó
Storia di Irene 2014 Història d'Irene Albert Pejó
La parola contraria 2015 La paraula contrària Iban L. Llop

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://info.nodo50.org/Grupos-autonomos-Lotta-Continua-y.html
  2. http://www.partal.com/vademecum/cat/biblio/DeLucaSerra.html
  3. Ma penso soprat­tutto ai libretti esili ma profondi di Erri De Lu­ca: il solo vero scrittore di rango che per ora ci abbia dato il Duemila, en italià.
  4. Rendueles, César. «El contratiempo de la libertad. Entrevista con Erri de Luca» (en castellà). RevistaMinerva.com. [Consulta: 19 octubre 2015].
  5. «L'escriptor Erri De Luca, absolt d'instigar el sabotatge del tren d'alta velocitat italià». Ara.cat, 19-10-2015. [Consulta: 19 octubre 2015].
  6. «Affaire Erri de Luca : Hollande «soutient la liberté d'expression»» (en francès). Le Parisien, 21-03-2015. [Consulta: 19 octubre 2015].
  7. Nopca, Jordi. «Ecologisme, introspecció i consciència històrica». Diari Ara, 22-03-2014 [Consulta: 23 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erri De Luca Modifica l'enllaç a Wikidata