L'Illa Diagonal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
L'Illa Diagonal
Imatge
Dades
TipusCentre comercial
ArquitecteRafael Moneo
Manuel de Solà-Morales
Obertura2 de desembre de 1993[1]
Nombre de locals comercials170
Característiques
Mesura334 m (Amplada
Superfície35.000 m² (Comerços)
48.000 m² (Oficines)
13.500 m² (Zona verda)
Nombre de pisos per sobre el terra3
Places d'aparcament2.400
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativales Corts (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 23″ N, 2° 08′ 06″ E / 41.389722°N,2.135°E / 41.389722; 2.135Coord.: 41° 23′ 23″ N, 2° 08′ 06″ E / 41.389722°N,2.135°E / 41.389722; 2.135
Conservació i restauració
Novembre de 2006 Ampliació
PremisPremi FAD d'arquitectura de 1994
Lloc webhttp://www.lilla.com/

L'Illa Diagonal és un centre comercial i d'oficines situat a l'Avinguda Diagonal de la ciutat de Barcelona, entre els districtes de Les Corts i Sarrià - Sant Gervasi.

El complex L'Illa Diagonal es va inaugurar el 2 de desembre de 1993.[1] Es tracta d'un projecte arquitectònic que va ser dut a terme pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, per encàrrec dels promotors Grup Sanahuja i Grup Winterthur (actualment AXA), i que aconseguí diversos premis professionals com el Premi FAD d'arquitectura de 1994.

L'Illa Diagonal disposa d'una superfície destinada al centre comercial de 35.000m², disposats en tres plantes: planta zero (que connecta amb l'Avinguda Diagonal), una planta superior i una subterrània que connecta el barri de Les Corts i el de Sarrià-Sant Gervasi, per sota de l'Avinguda Diagonal. L'oferta comercial ofereix tant marques nacionals com internacionals de moda, bellesa i perfumeria, joieria i complements, decoració de la llar, restauració i alimentació, així com grans superfícies i un singular mercat de productes frescos, delicatessen i degustació anomenat "El Rebost" de L'illa.

Història[modifica]

Situada a la part alta de l'Avinguda Diagonal, L'Illa Diagonal va formar part d'un pla d'urbanització de la ciutat de Barcelona on es pretenia crear un nou districte central. Sota un concepte de ciutat innovadora el complex de L'Illa Diagonal destaca com un edifici referent del downtown barceloní.

A principis dels anys seixanta, la part alta de l'Avinguda Diagonal es va començar a perfilar com un centre de negocis, esportiu i universitari. Entitats financeres, cadenes hoteleres i grans companyies van començar a posicionar-se en aquesta zona de Barcelona. L'empresari català Román Sanahuja Bosch (Grup Sanahuja), va aconseguir el terreny i, després de rebre diverses ofertes, va col·laborar amb l'asseguradora suïssa Winterthur per arrencar el projecte. Al 1986 es va convocar a un grup d'arquitectes de prestigi internacional que va comptar amb la presència de dos espanyols: Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo. els quals finalment es van encarregar del projecte.

El 2 de desembre de 1993, encara amb ressaca dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, es va inaugurar oficialment el complex. Entre la mitja dotzena de centres comercials que es van obrir a Barcelona en la dècada dels noranta, el complex de L'Illa Diagonal va ser el primer, convertint-se en un referent en la concepció d'aquest tipus d'espais.

A finals de novembre de 2006, el centre comercial L'Illa Diagonal va ampliar la seva superfície en 4.000 m², obrint 17 noves botigues i afegint un hotel de 308 habitacions. A més, gràcies a aquesta última ampliació, es va donar accés a una entrada per als vianants al recinte des del carrer Deu i Mata.

El nom d'illa prové del conjunt d'edificis regulars que conformen l'entramat modernista conegut com a Pla Cerdà. Encara que els 56.000 m² de la superfície original de L'Illa Diagonal eren molts més que els de una illa d'edificis de l'Eixample, aquest va ser el concepte amb què es va partir per idear-ne la construcció.

Arquitectura[modifica]

L'equip format per Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo va presentar una solució que ells mateixos van descriure com "El gratacel tombat" i aquesta opció ràpidament va ser ben acollida pels barcelonins.

En termes arquitectònics i urbanístics es va projectar un edifici de planta longitudinal paral·lel a l'Avinguda Diagonal, darrere del qual es trobés un parc que acollís un hotel, un centre de convencions i unes escoles.

La multiplicitat d'usos –oficines, hotel, centre comercial, aparcament, escoles, poliesportiu, sala de festes – van estar molt presents en la conceptualització del projecte des dels seus inicis. El pas construït sota l'Avinguda Diagonal, que connecta els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, ha contribuït que aquest complex es convertís en un punt de trobada de fàcil accés.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Què és L'illa Diagonal?». L'illa Diagonal. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 1r febrer 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Illa Diagonal