Banc d'Europa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBanc d'Europa
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbanc Modifica el valor a Wikidata
Indústriabanca Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 març 1973
Reemplaçat perMicroBank Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deCarles Ferrer i Salat (–1994)
CaixaBank (1994–) Modifica el valor a Wikidata

El Banc d'Europa fou una entitat financera constituïda a Catalunya el 1973 i activa fins al 2007.[1]

Història[modifica]

Fundat el 1973, el seu president era Carles Ferrer Salat i el vicepresident Enric L.Llorens.[2] El grup impulsor estava format pel mateix Ferrer Salat, per Joaquim Boixareu, Antonio Gallardo Ballart i Rogelio Raich Mill.[3]

Tenia activitat als territoris de parla catalana, però es van acabar expandint per la península ibèrica. A principis de la dècada dels 90, van començar a tenir problemes econòmics. El desembre de 1993 la junta d'accionistes va acordar vendre un 75% de la seva titularitat a La Caixa.[4] En aquell moment tenia 38 oficines i una plantilla de 246 persones.[5] El banc va acordar reduir un 80% el seu capital i la caixa va pagar 4.860 milions de pessetes pel 75% de l'entitat,[6] i va nomenar Juan Llopart com a nou conseller delegat.[7][8][9] Carles Ferrer Salat era cosí de Josep Vilarasau Salat, president executiu de La Caixa durant 27 anys (entre 1976 i 2003).[10]

El 1995 va fer una ampliació de capital. El 1997 tenia us recursos propis de 8.600 milions de pessetes. El 2007 La Caixa el va convertir en un banc de microcrèdits i li va canviar la denominació social per la de MicroBank de la Caixa.[11]

Referències[modifica]

  1. «Banc d’Europa | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 febrer 2023].
  2. fmones. «D27cx – Els final dels darrers bancs catalans, absorbits per Caixabank…: Banc d’Europa, la darrera Memòria (e3)», 17-05-2021. [Consulta: 24 febrer 2023].[Enllaç no actiu]
  3. “La Vanguardia” – pàg. 5 – 24 de gener del 1973
  4. «Més que una entitat financera». Anuaris.cat. Fundació Catalunya, 2004. Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 31 gener 2011].
  5. La Vanguardia. Pàgina 68- 23 de març del 93
  6. La Vanguardia. 13 de gener de 1994
  7. La Vanguardia, 8 de febrer de 1994 (breu)
  8. fmones. «D26xx – El final dels darrers bancs catalans, absorbits per Caixabank… : Banc d’Europa, de l’etapa postolimpica fins la seva absorció (e2)», 03-05-2021. [Consulta: 24 febrer 2023].
  9. Vinton, Roger. La gran teranyina : els secrets del poder a Catalunya. [Barcelona]: Edicions del Periscopi, 2017, p. 26. ISBN 978-84-946014-1-5. 
  10. Garganté, Toni. «La fusió de caixes catalanes que va espantar els bancs», 06-07-2014. [Consulta: 24 febrer 2023].
  11. «Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007» (en castellà). Banc d'Espanya, maig de 2007. Arxivat de l'original el 2009-12-14. [Consulta: 31 gener 2011].