Care Santos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMacarena Santos i Torres
Care Santos PICT2502 (cropped).jpg
Care Santos, el 2014
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'abril de 1970 (1970-04-08) (47 anys)
Mataró (Maresme)
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació escriptora
Nom de ploma Care Santos
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: CareSantos
Modifica dades a Wikidata

Macarena Santos i Torres, més coneguda amb el nom de ploma de Care Santos (Mataró, 8 d'abril de 1970), és una escriptora catalana en llengua catalana i castellana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica. Va començar la carrera periodística al Diari de Barcelona, i més endavant a diaris com ABC o El Mundo.

El 1995 es va donar a conèixer amb un primer llibre de relats, Cuentos cítricos. Després van seguir altres llibres (novel·les i relats). Entre els més importants figuren la novel·la Trigal con cuervos, que va guanyar el premi Ateneo de Sevilla, o Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.

El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus. Ha estat traduïda a diversos idiomes. El 2013 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per No em preguntis qui sóc.[2] El 30 de gener de 2014 fou guardonada amb el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull arran de la novel·la Desig de xocolata.[3] Col·labora en diversos mitjans, com El suplement de Catalunya Ràdio.[4]

Actualment, és socia d'honor de Nocte, l'Associació Espanyola d'Escriptors de Terror. El seu llibre Habitacions tancades s'ha adaptat a pel·lícula per a televisió, guanyant el Premi Zoom al millor guió l'any 2015.

El 2017 guanya el Premi Nadal de novel·la amb Media vida, una obra sobre la culpa i el perdó.[5]

Obra[modifica | modifica el codi]

Care Santos, el 2008

Novel·les en castellà[modifica | modifica el codi]

  • El tango del perdedor (1997)
  • Trigal con cuervos (1999 IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de Novel·la;).
  • Aprender a huir (2000)
  • La muerte de Kurt Cobain (1997)
  • Okupada (1997)
  • Te diré quién eres (1997)
  • La ruta del huracán (1999)
  • Krysis (2001)
  • Operación Virgo (2002)
  • Laluna.com (2003)
  • Los ojos del lobo (2004)
  • El circuito de Montecarlo (2005)
  • El anillo de Irina (2005)
  • El dueño de las sombras (2006)
  • La muerte de Venus (2007 Finalista del XI Premi Primavera de Novel·la)
  • El síndrome Bovary (2007)
  • Hacia la luz, Madrid, Espasa (2008)
  • Esta noche no hay luna llena (2012)
  • El aire que respiras (2013)
  • Deseo de chocolate (2014)
  • Media vida (2017)[5]

Relats (en castellà)[modifica | modifica el codi]

En català[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Care Santos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
  3. 3,0 3,1 «Care Santos aconsegueix el premi Ramon Llull». El Periódico de Catalunya, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
  4. «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Geli, Carles «Care Santos gana el Nadal novelando sobre la culpa y el perdón». El País, 07-01-2017 [Consulta: 7 gener 2017].
  6. Nopca, Jordi «Care Santos guanya el 34è premi Ramon Llull». Ara, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
  7. Nopca, Jordi Diari Ara, 29-01-2015, pàg. 34.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Care Santos Modifica l'enllaç a Wikidata