Lluís Calvo i Guardiola

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Calvo i Guardiola
LluisCalvo4.jpg
Lluís Calvo
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1963 (1963-05-27) (54 anys)
Saragossa
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Poesia
Modifica dades a Wikidata

Lluís Calvo i Guardiola (Saragossa, 27 de maig de 1963) és un poeta, escriptor i assagista català. Viu a Sant Cugat del Vallès.[1]

Va estudiar Geografia, però treballa al camp de la gestió cultural. A banda de la creació literària, col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes culturals com el Diari de Barcelona, l'Avui, El País, Descobrir Catalunya, Caràcters o Rels.[2] S'han traduït poemes seus al castellà, a l'anglès, a l'italià, al francès i al polonès.[2]

La poesia de Calvo és, de vegades, aspra i cantelluda, reflexionant sobre el paper del llenguatge[3] amb una dicció que ha cridat l'atenció dels poetes joves. Laia Noguera, per exemple, l'ha comparada amb el metall extrem.[4] La natura és un altre eix important i, de fet, domina un dels seus llibres recents, Estiula. D'aquesta obra, Víctor Obiols[5] n'ha dit que marca una fita i que en un dels poemes, “Presències, dissolucions”, sembla “detectar-s'hi allò que en solem dir 'escriptura inspirada', en la concepció, en el to i la dicció, amb algun eco vague del primer Pere Gimferrer d'Els miralls”. També Jaume Pont,[6] en el seu extens pròleg a Estiula, ha remarcat les connexions amb la natura i la recerca calviana de la unitat. Tots aquests trets van dur al crític Joan Triadú a qualificar Calvo com a “far del segle XXI”[7] i representant de l’avantguarda que contínuament recomença i es refà en cada obra.

El crític i estudiós Jordi Marrugat ha parlat de l'obra calviana com una poesia que va de l'anomenada poesia de l'experiència al collage brossià, el joc visual i l'experimentació, essent el principi de diversitat artística el fonament de la seva poètica.[8]

En el camp narratiu ha apostat per una literatura d'idees, amb hibridacions d'estils diversos. La seva aportació assagística culminà, per la seva banda, amb la publicació de Les interpretacions, una obra que suposà un revulsiu en el món assagístic català i que gaudí d'excel·lents crítiques. Vicenç Pagès Jordà[9] va escriure, al respecte, que “en altres latituds Lluís Calvo seria un autor de culte”. I Bartomeu Fiol[10] afirmà que “l'aparició d'un llibre com Les Interpretacions (...) és tot un esdeveniment que ens fa treure el barret”. Pel que fa a Baules i llenguatges, una obra que ha rebut també crítiques excel·lents, Víctor Gaya[11] n'ha dit que és un llibre sòlid i estimulant, el dietari d'un gran lector. D'altra banda David Jiménez i Cot ha incidit[12] en la connexió entre la producció poètica de Calvo i els seus assaigs. També ha conreat el camp de la ciberpoesia, juntament amb Pedro Valdeolmillos.[13]

Poesia publicada[14][modifica | modifica el codi]

  • Veïnatge d'hores. Barcelona: El Mall, 1987
  • A contrallum. Barcelona: Columna, 1989
  • Vida terrenal. Barcelona: Columna, 1991
  • Jardí d'una ciutat deserta. Calafell: Ajuntament, 1992
  • La llunyania. Barcelona: Quaderns Crema, 1993
  • El món que respirava pels ulls. Barcelona: Columna, 1996
  • L'estret de Bering. Barcelona: Ed. 62, 1997
  • Opus spicatum. Lleida: Pagès, 2000
  • Omissió: l'u de la u. Gaüses (Vilopriu): Llibres del Segle, 2001
  • El buit i la medusa. Barcelona: Proa, 2002
  • La tirania del discurs: protoversos i electropoemes. Lleida: Pagès, 2003
  • Andrómeda espiral: els bumerangs de Villa Chigi. Vic: Emboscall, 2005
  • Al ras. Catarroja: Perifèric, 2007
  • Última oda a Barcelona (amb Jordi Valls i Pozo). Santa Coloma de Gramenet: La Garúa, 2008
  • Cent mil déus en una cau fosc. Barcelona: Proa, 2008
  • Col·lisions. València: 3i4, 2009
  • Estiula. Barcelona: Labreu Edicions, 2011
  • Teresa la mòmia (amb David Caño). Badalona: El pont del petroli, 2013
  • Llegat rebel. Granollers: EdicionsTerrícola, 2013
  • Selvàtica. Mallorca: Lleonard Muntaner, 2015[1]
  • Talismà. Barcelona: LaBreu Edicions, 2017
  • Llum a l'arsenal. Cent poemes (antologia 1987-2017). Edició a cura de David Jiménez i Cot, pròleg de Jordi Marrugat. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2017

Novel·les publicades[14][modifica | modifica el codi]

  • 1999 - Aconitum Barcelona: Ed. 62
  • 2001 - Electra i la carretera. Barcelona: Destino
  • 2004 - L'expulsió del paradís. Barcelona: Destino
  • 2014 - L'endemà de tot. Barcelona, Raig Verd

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • "El meridià de París". Barcelona: Edicions Poncianes, 2016.
  • "Baules i llenguatges". València: 3i4, 2011.
  • "Les interpretacions". El Salobre, Port de Pollença, 2006.

Assaigs en altres volums[modifica | modifica el codi]

  • Audaces i talentoses: la jove poesia a l’inici del segle XXI, dins Poesia catalana avui 2000-2015, Quaderns de Bellaguarda 1, Juneda, Editorial Fonoll, 2016, p. 47-148.

Estudis literaris[modifica | modifica el codi]

  • "Versos híbrids, mons imprevisibles: la jove poesia del segle XXI", ILC, 27 d'octubre de 2015.[15] 
  • "Jordi Pàmias: vell com l'alzina, jove com el poltre", Núvol, 16 d'octubre de 2015.[16] 
  • "Anna Gual té molta plata", Núvol, 11 de maig de 2015.[17] 
  • "La tecnologia del poema. La ciberpoesia i els nous llenguatges”, Barcelona, Revista de Catalunya núm. 285, Gener de 2014, pp. 9-20. 
  • “Guerrilla fosca, poesia hacker”, Núvol. El digital de cultura, 14 de maig de 2014.[18]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • L'edat de pedra (amb Ester Xargay), 2013. 23′40. Actors: David Caño, Carles Hac Mor, Andrii Antonovskii, Clara Fontanet Abrines, Catalina Girona, Xavier Martínez Villarroya. Música: Miquel Àngel Marín. Presentada al CCCB el 4 de juny de 2013.

Premis literaris[2][modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Calvo se'n va a la selva». Revista Núvol.
  2. 2,0 2,1 2,2 Lluís Calvo i Guardiola al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. Castillo, David. «Tenir cura de la llengua és tenir cura de les idees». El Punt-Avui, 07-05-2012. «“la llengua és la matèria prima a partir de la qual l'escriptor crea el seu llenguatge propi, el particular"»
  4. Laia Noguera, "La poesia extrema de Lluís Calvo", Barcelona review, núm. 62, gener-febrer 2008. “Calvo, escriptor conscient, compromès i coherent, i intel·ligent coneixedor de la proposta del metal extrem, escriu una poesia estretament lligada amb el món irreverent i volgudament marginal d'aquesta música diabòlica”.
  5. Víctor Obiols, "El mètode de la natura", Ara, (suplement Ara llegim), 25 de gener de 2011.
  6. Jaume Pont, "Presències, dissolucions", epíleg d'Estiula, Barcelona, Labreu Edicions, 2011.
  7. Joan Triadú, "La poesia apassionant de Lluís Calvo", Avui, 1 d'abril de 2010, Suplement Cultura, p. 12-13.
  8. Marrugat, Jordi. "Aspectes de la poesia catalana de la postmodernitat". Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013. Pàg.: 241-244.
  9. . Vicenç Pagès Jordà, "Des de Pollença amb rigor", Presència, 13-19 d'abril del 2007.
  10. Bartomeu Fiol, "Interpretacions polèmiques", Diari de Balears, 2 de març del 2007.
  11. Víctor Gaya, “L'escriptura és el gènere”, El Temps, 28 de febrer de 2012.
  12. David Jiménez i Cot, "D'un exemple d'aforismes poètics en la poesia calviana", Barcelona Review núm. 68, 2012.http://www.barcelonareview.com/revista/68/djc2.html
  13. «Lluís Calvo (Saragossa, 1963)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 4 novembre 2012].
  14. 14,0 14,1 «Lluís Calvo i Guardiola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «Article.».
  16. «Article.».
  17. Article. http://www.nuvol.com/noticies/anna-gual-te-molta-plata/
  18. Article. http://www.nuvol.com/opinio/guerrilla-fosca-poesia-hacker

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]