Premi Miquel Martí i Pol de poesia (Roda de Ter)
 |
No s'ha de confondre amb altres premis, vegeu Premi Miquel Martí i Pol de poesia (desambiguació). |
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Miquel Martí i Pol | ||
| Vigència | 1985 - | ||
| Lloc | Roda de Ter (Osona) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Llengua original | català | ||
| Gènere | poesia | ||
| Conferit per | rathaus i Roda de Ter | ||
El Premi Miquel Martí i Pol de poesia és un guardó literari de poesia en llengua catalana creat l'any 1985 per l'Ajuntament de Roda de Ter (Osona). Duu per nom l'escriptor local Miquel Martí i Pol com a mostra d'homenatge i reconeixement. El guardó forma part dels Premis Literaris de Roda de Ter i s'atorga anualment dins de les Jornades Miquel Martí i Pol que se celebren el cap de setmana després de l'11 de novembre, data de la mort de l'escriptor. A partir de 2017 el premi es convoca conjutament amb la Fundació Miquel Martí i Pol.[1][2]
- 1985: Josep Vila i Teixidor, per Ventall per un estiu de somni
- 1986: Elias Mas Serra, per El camí de Legeu[a]
- 1987: Montserrat Llorens i Baulenas, per Xardor d'agost[b]
- 1988: Lluís Calvo i Guardiola, per Com de la nit al dia[c]
- 1989: premi desert[d]
- 1990: Montserrat Rodés i Carbonell, per Sal Mastegada[e]
- 1991: Pep Rosanes i Creus, per L'ombra mutilada
- 1992: David Palomà, per Amb tot el blau del mar[f] i Joan Mercader i Sunyer, per L'hora de plegar[g] (ex aequo)
- 1993: Joan M. Perujo Melgar, per Fadat amant[h]
- 1994: Miquel López Crespí, per Planures de sorra[i] i Mercè Bassolas Barril, per Textura del temps (ex aequo)
- 1995: Jordina Nadal, per Victòria in Vitro
- 1996: Francesc Hilari Pané i Sans, per Hores d'olivera
- 1997: Joan Carles González Pujalte, per Xauen
- 1998: Jordi Parramon i Blasco, per El primer recull factici i Roser Guasch Bea, per L'Amistat de les pedres (ex aequo)
- 1999: Rafael Casanova i Estruch, per Baranes a la nit
- 2000: Daniel Nomen Recio, per Paper Mullat: picat, contrapicat i pla seqüencial
- 2001: Silvestre Vilaplana i Barnés, per El lent camí de l'heura
- 2002: Alba Sabaté Villagrasa, per El caliu de les pedres
- 2003: Isidre Julià Avellaneda, per El mar, la mar, l'home
- 2004: Miquel López Crespí, per Jocs de cartes i Amadeu Vidal i Bonafont, per Sol amb els déus (ex aequo)
- 2005: Joan Carles González Pujalte, per Dinou paisatges albes
- 2006: Albert Guiu Bagés, per De la mà de ma filla
- 2007: Josep Civit i Mateu, per Interior amb finestres
- 2008: Ricard Desola Mediavilla, per El do de la mirada i Glòria Forasté Giravent, per Si em despullés (ex aequo)
- 2009: Silvestre Vilaplana i Barnés, per Un altre silenci[3]
- 2010: Josep Fàbrega i Selva, per Natana[4]
- 2011: Jordi Pla i Planas, per Estén la mà, com l'aura s'entrelliga a l'herbei[5]
- 2012: Joan Mercader i Sunyer, per El final de la roda i Pere Suau i Palou, per Gust d'ametler o de lluna (ex aequo)[6]
- 2013: Joan Callau, per L'avís de l'àngel[7]
- 2014: Raimond Aguiló i Bartolomé, per Sobre el paper i Maria Teresa Reyner i Romaguera, per Calidoscopi (ex aequo)[8]
- 2015: Raquel Estrada, per Filles[9][10]
- 2016: Jordi Solà i Coll, per Ulls de glaç[11]
- 2017: Jaume Cases, per El dictat de l'agulla[12]
- 2018: Maria Dolors Coll Magrí per El còdol i els seus cercles[13]
- 2019: Oriol Prat i Altamira, per Dies hàbils
- 2020: Raquel Santanera, per Reina de rates. Crònica d'una època[14]
- 2021: Clara Ballart i Lladós, per L'aigua entre les coses[15]
- 2022: Anna Campillo Arrebola, per Udol i llop[16]
- 2023: Amanda Bassa i González, per Llavor[17]
- 2024: Josep Temporal i Oleart, per El bes natalici[18]
- 2025: Joan Rotger i Julià, per Passadís avall[19]
Notes
[modifica]- ↑ Publicat dins Trilogia Àtica. Barcelona: La Busca, 2007.
- ↑ Publicat dins Bressol d'amor i d'angoixa. Sabadell: Ausa, 1989 (Llimerol; 2).
- ↑ Publicat amb el títol A contrallum. Barcelona: Columna, 1989. Pròleg de Feliu Formosa.
- ↑ La cinquena edició no va tenir un primer guanyador. El segon classificat fou Josefa Contijoch amb Tractat de somnis. Publicat dins Ales intactes. Barcelona: Columna, 1996 (Poesia; 164).
- ↑ Publicat amb el títol La set de l'aigua. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Llibres de l'Escorpí /Poesia; 143).
- ↑ Publicat a Barcelona: Columna, 1993. (Poesia; 120). Pròleg de Salvador Comelles i dibuixos de Joan Badia.
- ↑ Publicat a Sabadell: Ausa, 1993. (Llimerol; 5).
- ↑ Publicat parcialment a la revista La Rella, núm. 9 (1993).
- ↑ Publicat amb Planisferi de mars i distàncies. Barcelona: Columna, 1996. (Poesia; 168).
Referències
[modifica]- 1 2 «42è Premi de Poesia "Miquel Martí i Pol". 2026». Fundació Miquel Martí i Pol. [Consulta: 26 juliol 2026].
- 1 2 «Premis literaris Roda de Ter». Ajuntament de Roda de Ter. [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ «Silvestre Vilaplana, d'Alcoi, guanya el 25è Premi Miquel Martí i Pol de poesia». El 9 Nou, 16-11-2009. [Consulta: 27 novembre 2013].
- ↑ «El poeta Josep Fàbrega guanya la 26a edició del Premi de Poesia Miquel Martí i Pol». El Ter, 15-11-2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 novembre 2013].
- ↑ «L'escriptor de Figueres Jordi Pla guanya el Premi Miquel Martí i Pol». El 9 Nou, 15-11-2011. [Consulta: 27 novembre 2013].
- ↑ «Els Premis Literaris tanquen les Jornades Martí i Pol de Roda». Nació Digital, 13-11-2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ «Joan Callau guanya el Premi Martí i Pol de poesia amb "L'avís de l'àngel"». 324.cat, 17-11-2013. [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ «El 30è Premi Martí i Pol de poesia es reparteix ’ex aequo’ en dos autors». El 9 Nou, 19-11-2014. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «Raquel Estrada s'emporta el Premi Miquel Martí i Pol de Roda». El9nou.cat, 17-11-2015. [Consulta: 16 febrer 2016].
- ↑ «Raquel Estrada guanya el 31e Premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter». Nació Digital, 18-11-2015. [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ «Jordi Solà guanya el premi Miquel Martí Pol». Nació Digital, 15-11-2016. [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ «El periodista de Premià de Dalt, Jaume Cases se estrena como poeta con ‘El dictat de l'agulla’» (en castellà). La Vanguardia, 10-11-2018. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ «Entrevista a M. Dolors Coll Magrí pel seu poemari «El còdol i els seus cercles»». Fundació Miquel Martí i Pol. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ Vilarrodà, Jordi. «Raquel Santanera guanya el 36è Premi Miquel Martí i Pol». El 9 Nou, 15 novembre 2020. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «L'aigua entre les coses». Catorze, 08-11-2022. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Mor la poeta Anna Campillo, guanyadora de la 38a edició del premi Miquel Martí i Pol». El Periódico, 5 juliol 2023. [Consulta: 6 juliol 2023].
- ↑ Dinarès, Clàudia. «Amanda Bassa guanya el premi Miquel Martí i Pol en el vintè aniversari de la mort del poeta». El 9 Nou, 13-11-2023. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ Vilarrodà, Jordi. «Josep Temporal, d’Olesa, guanya el 40è Premi Miquel Martí i Pol». El 9 Nou, 13-11-2024. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ «Joan Rotger Julià obtè el 41è Premi Martí i Pol de Poesia». Menorca.info, 10-11-2025. [Consulta: 26 juliol 2026].
Bibliografia
[modifica]- Diversos Autors. Premis de poesia Miquel Martí i Pol: antologia. Edició commemorativa del 25è aniversari de la seva creació. Vic: Eumo editorial, 2009. ISBN 978-84-9766-347-2.