Laia Noguera i Clofent

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Laia Noguera)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLaia Noguera i Clofent
Biografia
Naixement4 març 1983 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Calella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, escriptora i música Modifica el valor a Wikidata

Laia Noguera i Clofent (Calella, 4 de març de 1983) és una filòloga, poeta i músic catalana.[1]

Trajectòria[modifica]

Noguera cursà a Calella l'ensenyament primari i el secundari i hi inicià la seva formació musical. Entre el 2001 i el 2005 estudià a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i hi obtingué el títol de llicenciada en Filologia catalana amb premi extraordinari de llicenciatura. Durant aquest període universitari preparà els seus primers poemaris complets i rebé el primer premi literari de relleu, l'Amadeu Oller del 2002 per L'oscultor, que a més li permeté publicar el primer llibre de poesia. D'aleshores ençà la producció poètica ha continuat amb altres llibres i guardons, juntament amb altres activitats artístiques i professionals en el camp de la filologia, com ara la codirecció amb Esteve Plantada de l'edició catalana de la revista digital Barcelona Review.[cal citació]

L'obra poètica editada de Laia Noguera inclou els poemaris L'oscultor (premi Amadeu Oller 2002, ex aequo, publicat per Editorial Galerada el 2002), Fuga evasió (Premi Recull de poesia 2003, publicat per Pagès Editors el 2004), la plaqueta Incendi (Cafè Central, 2005), No et puc dir res (premi Martí Dot 2006, publicat per Viena Edicions el 2007), Els llops (La Garúa, 2009; escrit conjuntament amb Esteve Plantada i Joan Duran) i Triomf (premi Miquel de Palol 2009, que serà publicat per Columna).[2] També ha publicat, entre d'altres, a les antologies Singulars d'un plural (Festival de Poesia de Girona, 2004), Joves poetes catalans (Brosquil Edicions, 2004), Los versos de los acróbatas (Fronteras Movedizas, 2005), Solstici d'estiu (Fundació A.C.A., 2006), Bellesa ferotge (Editorial Fonoll, 2006), Eròtiques i despentinades (Arola Editors, 2008) i De l'Atles a Formentor (Rema/Tira, 2008).[3] Pel que fa a producció dramatúrgica, ha preparat, juntament amb Albert Mestres, una versió teatral de Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda, i el llibre de poesia i teatre Ah! (Edicions Poncianes, 2013). Ha estat guitarra solista del grup de thrash metal Red for more.[1]

Ha traduït del basc Kirmen Uribe, Miren Agur Meabe, Leire Bilbao i Itxaro Borda; de l'italià, Teresa di Cosimo i Luigi Manzi; del gallec, Xavier Rodríguez Baixeras, i de l'occità, Aurélia Lassaque.

Obra publicada[modifica]

  • L'oscultor. Galerada, 2002.
  • Fuga evasió. Pagès Editors, 2004.
  • Incendi. Cafè Central, 2005.
  • No et puc dir res. Viena Edicions, 2007.
  • Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). La Garúa, 2009.
  • Triomf, Columna. 2009.[4]
  • L'U (amb fotografies de Fiona Morrison). Arola Editors, 2010.
  • Parets. Edicions 96. La Pobla Llarga. 2011.
  • Caure. Edicions 62, 2011.
  • Rius soterrats. Petjades d'Art, 2011.
  • Ah!. Edicions Poncianes, 2013.
  • Caída precedido de Triumfo (versió castellana de Triomf i Caure). Amargord Ediciones, 2015.
  • Qué extraña ventana. La Garúa poesía, 2016.
  • Amor total. Tanit, 2016.[5][6]
  • De rerum natura (amb Maria Espeus). Pagès Editors, 2019.[7]
  • L'intrús. Editorial Meteora, 2020.

Premis literaris[modifica]

  • Amadeu Oller de poesia, 2002: L'oscultor (ex aequo)[8]
  • Recull, 2003: Fuga evasió
  • Martí Dot, 2006: No et puc dir res
  • Miquel de Palol, 2009: Triomf
  • XLIX Ausiàs March de Gandia, 2011: Caure
  • IV Concurs de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2019[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Laia Noguera». Elixir. Festival Poètic Terrassa. [Consulta: 25 abril 2020].
  2. «Seixanta poemes per dir el triomf de l'existència». El Punt Avui, 09-10-2009. [Consulta: 11 novembre 2013].
  3. «Laia Noguera guanya el premi Miquel de Palol de Poesia 2009 | Diari Maresme». diarimaresme.com. [Consulta: 27 desembre 2016].
  4. «Laia Noguera porta a Vic el seu guardonat «Triomf»». Nació Digital, 09-03-2010. [Consulta: 25 abril 2020].
  5. Ginabreda, Francesc. «‘Amor total’, el riu poètic de Laia Noguera». Núvol, 07-01-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  6. «Escriure poesia em posa en contacte amb mi mateixa». El Temps, 06-02-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. Monclús, Judit. «‘De rerum natura’ o l’art d’interpel·lar la subjectivitat», 04-09-2019. [Consulta: 25 abril 2020].
  8. «Laia Noguera i Clofent». La poeta del mes. Ciutat Oci, Octubre 2007. [Consulta: 13 novembre 2013].
  9. «Laia Noguera i Clofent guanya el IV Concurs de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2019». Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, 29-11-2019. [Consulta: 25 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]