Disputa de l'ase

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreDisputa de l'ase
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Anselm Turmeda
Llengua català
Detalls de l'obra
Gènere novel·la
Modifica dades a Wikidata
Pàgina d'una edició de La disputa de l'ase de 1922.

La Disputa de l'ase (1417) és una novel·la dialogada en català no conservada en versió original. L'obra és d'Anselm Turmeda, la més extensa d'aquest autor en la seva llengua natal.

L'obra és d'inspiració plenament àrab i fins i tot se’n podria considerar una traducció de La disputa dels animals contra l'home, del segle X, si no fos pels afegits anticlericals originals del frare renegat i a la reelaboració estilística que converteix el monòton original en un text narratiu brillant i reeixit.

No es conserva cap manuscrit de l'original turmedià, tret de la profecia que recita l'ase al final de l'obra. Es té constància que fou editada a Barcelona en català l'any 1509 amb el títol Disputa de l'ase contra frare Encelm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals, però tampoc n’ha pervingut cap exemplar. El seu contingut és conegut gràcies a la traducció francesa impresa a Lió l'any 1544 i també gràcies a la que es féu a l'alemany el 1606 a Mümpelgardt. La pèrdua de l'original d'aquesta novel·la sembla estar relacionada amb el fet que l'any 1583 la Inquisició espanyola l'incloguès en l'Índex de llibres prohibits.

Assumpte[modifica | modifica el codi]

Tots els animals, des dels més nobles als més humils i amb l'excepció dels peixos, es troben reunits en un locus amoenus per tal d'elegir successor d'entre els parents del rei lleó, que havia mort sense hereus. Unànimement acorden acceptar a qui designi el cavall, el qual tria el lleo roig de llarga cua, cosí del difunt. Les festes commemoratives per l'entronització desperten Fra Anselm que dorm a les proximitats. Descobert pels animals, el nou rei l'identifica amb el frare mallorquí que defensa l'absurda idea que els homes són superiors als animals, per la qual cosa s'acorda una disputa per refutar tal opinió. Per part dels animals, el sostenidor de la primacia serà l’ase ronyós de la cua tallada.

La disputa es desenvolupa amb la presentació d'un seguit arguments per part de Fra Anselm, fins a 19. El frare és refutat consecutivament per l'ase, tret del darrer, relatiu a l'encarnació de Déu en home. Aquest darrer, precisament, dóna la victòria al frare.

Vegeu texts en català sobre Disputa de l'ase a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Turmeda, Anselm; de Epalza, Miquel. «Pròleg». A: La disputa de l’ase pàg. 7-14. Palma: Editorial Moll, 1987. ISBN 84-273-0527-3. 
  • de Riquer, Martí; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. «Anselm Turmeda». A: Història de la literatura catalana, tom 2, pàg. 466-476. Barcelona: Ariel, S.A, 1984. ISBN 84-344-7600-2.