Marta Marfany Simó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marta Marfany)
Infotaula de personaMarta Marfany Simó
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - estudis francesos, filologia romànica (–1996)
Universitat Autònoma de Barcelona - filologia catalana (–1997)
Universitat Autònoma de Barcelona - Doctorat (–2008) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLa bella dama sense mercè (traducció catalana del segle XV atribuïda a Francesc Oliver) Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballTraducció literària i literatura francesa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductora, professora d'universitat, investigadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Twitter: MartaMarfany Modifica el valor a Wikidata

Marta Marfany Simó (Barcelona, 1973) és una autora, traductora i professora universitària catalana.[1] Ho és com a agregada al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra,[2] fa recerca i parteix majorment del francès, però també de l'anglès, el castellà, el gallec, el portuguès i l'italià.[3][4][5] Pertany al Grup d'Estudis en Traducció, Recepció i Literatura Catalana,[6] a més de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[7]

Biografia[modifica]

El 1996, es va llicenciar en Filologia Francesa i Romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on l'any següent acabaria Filologia Catalana i més endavant, el 2008, es doctoraria amb una tesi sobre la traducció catalana medieval d'un text poètic francès del segle XV, de La belle dame sans merci d'Alain Chartier.[4][8]

Entre el 2004 i el 2005, va ser professora associada al Departament de Filologia Francesa de la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament, entre el 2004 i el 2007, va ser-hi becària predoctoral i més tard, del 2007 al 2009, professora associada al Departament de Filologia Catalana. Una vegada va acabar la tesi, va portar a terme recerca postdoctoral des del 2009 fins al 2011 i va fer de professora associada del 2011 al 2014) al Departament de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra, on treballa des del 2014 com a professora fixa.[9]

Ensenya en els àmbits de la traducció humanística i literària, de la literatura francesa i de la traducció i la comparació entre el català i el castellà. Investiga sobre la traducció poètica, les traduccions medievals i renaixentistes i la traducció i la recepció en l'àmbit literari català del segle XX. De fet, ha estat membre de diversos projectes d'investigació europeus i internacionals.[9] Després de més de vint anys en el món editorial, Marfany destaca per haver-se especialitzat en la correcció, l'edició i la traducció de textos literaris.[3]

El 2018, va formar part del jurat del Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, que va reconèixer la traducció d'Anna Soler Horta de l'obra Austerlitz de l'autor alemany W. G. Sebald. L'acompanyaven Miquel Cabal, Joan Casas i Fuster, Anna Guitart i Judit Fontcuberta.[10]

Del 15 al 17 de desembre del 2021, va dirigir amb Rossend Arqués el Congrés Internacional "Traduccions i recepció de Dante en les llengües romàniques", que va tenir lloc al Campus de Poblenou de la mateixa Universitat Pompeu Fabra.[11]

El 10 de març del 2022, va prendre part en un cicle de trobades sobre traducció a Palma organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Hi va ressaltar l'interès que li susciten els autors del moviment romàntic, com ara Théophile Gautier, entre d'altres.[12]

Obra[modifica]

Traduccions[modifica]

Del francès al català[modifica]

Del català al francès[modifica]

  • Tous les rêves sont possibles. Voyage avec une légende du triathlon de Marcel Zamora (Éditions Amphora, 2013)

Del francès al castellà[modifica]

  • Las mil y una noches d'Eric Maltaite (Norma Editorial, 2002)
  • Asesino 1. Tiro por la culata de Luc Jacamon i Matz Mainka (Norma Editorial, 2003)
  • Asesino 2. El engranaje de Luc Jacamon i Matz Mainka (Norma Editorial, 2004)
  • La banda Bómbice 1. Mariposas nocturnas de Cecil i Éric Corbeyran (Norma Editorial, 2004)
  • Victor Levallois 1. Tráfico en Indochina de Rullier Stanilas (Norma Editorial, 2004)
  • Ópera seria de Régine Détambel (Sd Edicions, 2014)

Del castellà al català[modifica]

De l'anglès al català[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Marta Marfany Simó». Quid Pro Quo Edicions. [Consulta: 5 setembre 2022].
  2. «Marta Marfany Simó». Societat Catalana d'Estudis Dantescos. [Consulta: 5 setembre 2022].
  3. 3,0 3,1 «Marta Marfany». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 5 setembre 2022].
  4. 4,0 4,1 PEN català «Marta Marfany». Visat, revista digital de literatura i traducció, 17, abril 2014 [Consulta: 5 setembre 2022].
  5. «Traductors». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 setembre 2022].
  6. «Marfany, Marta» (en castellà). Portal de Producción Científica de la UPF. Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 5 setembre 2022].
  7. Batallé Prats, Iolanda (PDF) 02/L0127 U10 N-TRADUCCIÓ_2021_1C. Institut Ramon Llull, 05-02-2021, pàg. 1 [Consulta: 5 setembre 2022].
  8. «Per la carretera». Editorial Les Hores. [Consulta: 5 setembre 2022].
  9. 9,0 9,1 «Marta Marfany». Grup d'Estudis de Traducció, Recepció i Literatura Catalana. [Consulta: 5 setembre 2022].
  10. Ajuntament de Barcelona. «Traducció en llengua catalana: 2018». [Consulta: 5 setembre 2022].
  11. Departament de Filologia Catalana. «Congrés Internacional "Traduccions i recepció de Dante en les llengües romàniques"». Universitat Autònoma de Barcelona, 10-05-2021. [Consulta: 5 setembre 2022].
  12. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. «Les trobades sobre traducció a Palma», 22-03-2022. [Consulta: 5 setembre 2022].
  13. «Marta Marfany Simó». Narpan - Cultura i literatura de la baixa edat mitjana. [Consulta: 5 setembre 2022].
  14. Seguí, Ester. «Laëtitia o la fi dels homes». Núvol, 24-11-2017. [Consulta: 5 setembre 2022].
  15. López Gayarre, Pedro A. «Laëtitia o el fin de los hombres» (en castellà). El Español, 02-07-2021. [Consulta: 5 setembre 2022].
  16. Castillo, David. «La llum de Psique». El Punt Avui, 06-06-2019. [Consulta: 5 setembre 2022].
  17. Institut del Teatre. «“L’Espai en escena” de Luc Boucris, nova publicació de l'Institut del Teatre», 02-07-2019. [Consulta: 5 setembre 2022].
  18. Costa-Gramunt, Teresa. «Gobseck, l'usurer de Balzac». Eix Diari, 04-11-2019. [Consulta: 5 setembre 2022].