Albert Mestres i Emilió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlbert Mestres
Albert Mestres.JPG
Albert Mestres, el 2014
Naixement Albert Mestres i Emilió
11 de gener de 1960 (1960-01-11) (57 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Escriptor, traductor editor i director de teatre
Període en actiu Segles XX i XXI
Llengua Català
Gènere Poesia, novel·la, teatre i assaig
Obra
Primeres obres O res (1991)

Modifica dades a Wikidata

Albert Mestres i Emilió (Barcelona, 11 de gener de 1960) és un escriptor, poeta, traductor, assagista, dramaturg, director d'escena i editor català.[1] Des de l'any 2007 coordina el club de lectura de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella. Actualment és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona.

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • O res (1991)
  • A sac (1999)
  • Tres (2001)
  • Llvm (2007)
  • Comèdia (2008)
  • Nous (2013)

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Ales de cera (1996)
  • La ela de Milet (1998)
  • La tercera persona (2001)
  • La pau perpètua (2006)
  • Els colors dels dies (2012)
  • La novel·la d'Albert Puig (2016)

Teatre[modifica | modifica el codi]

Textos teatrals[modifica | modifica el codi]

  • La bufa (1998)
  • Dramàtic i altres peces (2002, premi Crítica Serra d'Or de Teatre 2003)
  • Vides de tants (2003)
  • 1714. Homenatge a Sarajevo (2004)
  • Contes estigis o El cabaret dels morts (2004)
  • Peça cua per a l'"Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka (2004)
  • Temps real (2007, en traducció francesa 2008)
  • Odola (2007)
  • Dos de dos (2008)
  • Un altre Wittgenstein o L'holocaust, Zwdu o El dubte /Le doute / Der Zweifel, Farsa (2009)
  • La disputa de l'ase d'Anselm Turmeda. Laia Noguera i Clofent, Albert Mestres (versió) (2009)
  • La partida o Còctel de gambes (2009)
  • Zwdu (2009)
  • Orfeu i Eurídice, Aquil·les o l'estupor, Una història de Catalunya (2012)

Òperes[1] [2][modifica | modifica el codi]

  • La petita bufa (1995)
  • 1714. Món de guerres (direcció artística) (2004)
  • Orfeu i Eurídice (2011)

Cantafaula[modifica | modifica el codi]

  • La llet del paradís (1996)

Espectacles[modifica | modifica el codi]

  • Opsis (2001)
  • Salt al buit. Mireia Chalamanch, Albert Mestres (2003)

Concert-recital[modifica | modifica el codi]

  • El rastre d'Orfeu (2002)

Accions poètiques[modifica | modifica el codi]

  • Comèdia (1998)
  • Paradís (2003)

Obres dirigides[3][modifica | modifica el codi]

Col·laboracions amb companyies[modifica | modifica el codi]

  • Zootrop
  • La Fura dels Baus
  • OOFF Companyia

Reculls de contes[modifica | modifica el codi]

  • Vides de tants (2000)
  • El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave (2000)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Història i tragèdia: a propòsit dels catalans jueus (2007)
  • Breu assaig sobre la mort i la bellesa (2013)

Traduccions[1][modifica | modifica el codi]

  • Auguste Villiers de L'Isle-Adam. Contes cruels. Barcelona: Edicions B, 1990.
  • Marc Valeri Marcial. Rere el vi i les roses : els epigrames llicenciosos. Barcelona: La Magrana, 1996.
  • Tommasso Landolfi. Les dues tietes. Barcelona: Proa, 1998.
  • Charles Nodier. Inés de Las Sierras. Barcelona: Proa, 1999.
  • George Steiner. Errata: una vida a examen. Barcelona: Proa, 1999.
  • Alessandro Baricco. City. Barcelona: La Magrana, 2000.
  • Fernando Pessoa. L'hora del diable i altres ficcions. Barcelona: Proa, 2000.
  • George Steiner. Gramàtiques de la creació: originat a les Gifford Lectures del 1990. Barcelona: Proa, 2002.
  • Jeannine Worms. El càlcul. Barcelona: Rema 12, 2002.
  • Dic Edwards. Sobre el bosc lacti. Tarragona: Arola, 2003.
  • Jean Paul Sartre. Defensa dels intel·lectuals. València: Universitat de València, 2006.
  • John Millington Synge. A l'ombra de la fondalada. Barcelona: Rema 12, 2006.
  • Jean Racine. Berenice. Martorell: Adesiara, 2008.
  • Thomas de Quincey. L'assassinat entès com una de les belles arts (traducció i introducció). València: Universitat de València, 2008.
  • John Ford. Llàstima que sigui una puta. Martorell: Adesiara, 2010.
  • Marquès de Sade. Justine o les dissorts de la virtut (traducció i pròleg). Barcelona: Proa, 2014.
  • Grégoire Polet. Barcelona! Barcelona: Angle, 2016.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • El moble a Catalunya. L'espai domèstic del gòtic al Modernisme. Mónica Piera, Albert Mestres. Barcelona: Angle, 1999.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Mestres i Emilió Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Albert Mestres Emilió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Albert Mestres a Visat» (en català), 14-12-2014. [Consulta: 14 desembre 2014].
  3. «Catalandrama. Teatre català contemporani en altres llengües» (en català), 18-12-2014. [Consulta: 18 desembre 2014].