Albert Mestres i Emilió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlbert Mestres
Albert Mestres.JPG
Albert Mestres, el 2014
Dades biogràfiques
Naixement Albert Mestres i Emilió
11 de gener de 1960 (1960-01-11) (57 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Escriptor, traductor editor i director de teatre
Període en actiu Segles XX i XXI
Gènere Poesia, novel·la, teatre i assaig
Obra
Primeres obres O res (1991)

[[:Image:
Autopresentació

|Veu de Albert Mestres]]
[[Fitxer:
Autopresentació

|180px|noicon]]

Modifica dades a Wikidata

Albert Mestres i Emilió (Barcelona, 11 de gener de 1960), fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny, és un escriptor, poeta, traductor, assagista, dramaturg, director d'escena i editor català autodidacta.[1]

El 2008 es va llicenciar en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i va fer un màster d'Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalana a la Universitat Rovira i Virigli (URV) de Tarragona.

Actualment és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona[2] i des de l'any 2007 coordina el club de lectura de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella.

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1996. Ales de cera
  • 1998. La ela de Milet
  • 2001. La tercera persona
  • 2006. La pau perpètua
  • 2012. Els colors dels dies
  • 2016. La novel·la d'Albert Puig

Teatre[modifica | modifica el codi]

Textos teatrals[modifica | modifica el codi]

  • 1998. La bufa
  • 2002. Dramàtic i altres peces (premi Crítica Serra d'Or de Teatre 2003)
  • 2003. Vides de tants
  • 2004. 1714. Homenatge a Sarajevo
  • 2004. Contes estigis o El cabaret dels morts
  • 2004. Peça cua per a l'"Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka
  • 2007. Temps real (en traducció francesa 2008)
  • 2007. Odola
  • 2008. Dos de dos
  • 2009. Un altre Wittgenstein o L'holocaust, Zwdu o El dubte /Le doute / Der Zweifel, Farsa
  • 2009. La disputa de l'ase d'Anselm Turmeda. Laia Noguera i Clofent, Albert Mestres (versió)
  • 2009. La partida o Còctel de gambes
  • 2009. Zwdu
  • 2012. Orfeu i Eurídice, Aquil·les o l'estupor, Una història de Catalunya

Òperes[1] [3][modifica | modifica el codi]

  • 1995. La petita bufa
  • 2004. 1714. Món de guerres (direcció artística)
  • 2011. Orfeu i Eurídice

Cantafaula[modifica | modifica el codi]

  • 1996. La llet del paradís

Espectacles[modifica | modifica el codi]

  • 2001. Opsis
  • 2003. Salt al buit. Mireia Chalamanch, Albert Mestres

Concert-recital[modifica | modifica el codi]

  • 2002. El rastre d'Orfeu

Accions poètiques[modifica | modifica el codi]

  • 1998. Comèdia
  • 2003. Paradís

Obres dirigides[4][modifica | modifica el codi]

Col·laboracions amb companyies[modifica | modifica el codi]

  • Zootrop
  • La Fura dels Baus
  • OOFF Companyia

Reculls de contes[modifica | modifica el codi]

  • 2000. Vides de tants
  • 2000. El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • 2007. Història i tragèdia: a propòsit dels catalans jueus
  • 2013. Breu assaig sobre la mort i la bellesa

Traduccions[1][modifica | modifica el codi]

  • Auguste Villiers de L'Isle-Adam. Contes cruels. Barcelona: Edicions B, 1990.
  • Marc Valeri Marcial. Rere el vi i les roses : els epigrames llicenciosos. Barcelona: La Magrana, 1996.
  • Tommasso Landolfi. Les dues tietes. Barcelona: Proa, 1998.
  • Charles Nodier. Inés de Las Sierras. Barcelona: Proa, 1999.
  • George Steiner. Errata: una vida a examen. Barcelona: Proa, 1999.
  • Alessandro Baricco. City. Barcelona: La Magrana, 2000.
  • Fernando Pessoa. L'hora del diable i altres ficcions. Barcelona: Proa, 2000.
  • George Steiner. Gramàtiques de la creació: originat a les Gifford Lectures del 1990. Barcelona: Proa, 2002.
  • Jeannine Worms. El càlcul. Barcelona: Rema 12, 2002.
  • Dic Edwards. Sobre el bosc lacti. Tarragona: Arola, 2003.
  • Jean Paul Sartre. Defensa dels intel·lectuals. València: Universitat de València, 2006.
  • John Millington Synge. A l'ombra de la fondalada. Barcelona: Rema 12, 2006.
  • Jean Racine. Berenice. Martorell: Adesiara, 2008.
  • Thomas de Quincey. L'assassinat entès com una de les belles arts (traducció i introducció). València: Universitat de València, 2008.
  • John Ford. Llàstima que sigui una puta. Martorell: Adesiara, 2010.
  • Marquès de Sade. Justine o les dissorts de la virtut (traducció i pròleg). Barcelona: Proa, 2014.
  • Grégoire Polet. Barcelona! Barcelona: Angle, 2016.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • El moble a Catalunya. L'espai domèstic del gòtic al Modernisme. Mónica Piera, Albert Mestres. Barcelona: Angle, 1999.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Mestres i Emilió Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Albert Mestres Emilió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Teatre, Institut del. «Mestres Emilio, Albert» (en ca). [Consulta: 5 maig 2017].
  3. «Albert Mestres a Visat» (en català), 14-12-2014. [Consulta: 14 desembre 2014].
  4. «Catalandrama. Teatre català contemporani en altres llengües» (en català), 18-12-2014. [Consulta: 18 desembre 2014].